Dijous, 6 de gener.
La festa de Reis va ser un dia de desplaçament per als provincials i els consellers de les set províncies del Carmel ibèric. Convocats pel Definitori General, es van anar aplegant al CITeS d’Àvila, on estaran reunits fins al diumenge 9 de gener. Durant aquests dies hi ha previst un atapeït programa de diàleg i reflexió sobre la situació present i futura de les nostres províncies i comunitats. La trobada, presidida pel P. Saverio Cannistrà, superior general, parteix de la presentació que el P. Emilio Martínez ha preparat amb les conclusions de les visites fraternes a les províncies que va realitzar durant l’any passat. Per la seva banda, el P. Francisco Jaén, provincial d’Andalusia, i el P. Alfredo Amesti, conseller de Navarra, oferiran elements de reflexió sobre l’estil present i futur del govern en les províncies ibèriques. El treball per grups i les reunions del General amb cada un dels consells provincials ompliran el temps de les jornades, que tenen molt en compte el procés de reestructuració sobre el qual estem treballant en els darrers mesos. La trobada acabarà amb la redacció d’una carta a les províncies amb vista als propers capítols provincials.

Divendres, 7 de gener.
La trobada dels consells provincials dels carmelites descalços de les set províncies ibèriques continua endavant a bon ritme. Les interessants xerrades de Francisco Jaén i Alfredo Amesti han ajudat a crear un ambient de reflexió profunda i de diàleg intens. Sembla evident que hi ha una voluntat majoritària, pràcticament unànime, d’avançar en el procés de reestructuració ja iniciat i de fer passos concrets al més aviat millor, sempre amb l’objectiu de revitalitzar la vida i la missió del Carmel ibèric en el temps present. L’intercanvi d’opinions està aportant una sèrie de propostes sobre l’itinerari a seguir, que s’estan valorant i consensuant per oferir-les als propers capítols provincials. S’està elaborant ja una carta per a les províncies que resumirà les conclusions d’aquesta trobada i indicarà els possibles camins a seguir per concretar la nova organització del Carmel a les nostres terres. Paral·lelament, el general i el vicari general continuen les trobades amb cada un dels consells provincials. La tarda del dissabte està reservada per a la reunió amb el consell de Catalunya i Balears. D’altra banda, des del divendres al vespre són també al CITeS les presidentes i les primeres conselleres de les federacions de carmelites descalces. El diumenge s’hi afegiran les priores de les comunitats, per mantenir una trobada amb el general durant els primers dies de la setmana entrant.

Dissabte, 8 de gener.
El consell provincial es reuneix amb el general i el visitador
En el marc acollidor i pràctic del CITeS d’Àvila continuen els treballs de l’assemblea de consells provincials de la regió Ibèrica. Durant la tarda del dissabte 8 es va presentar el primer esborrany de la carta que s’enviarà a tots els religiosos de les diverses províncies. Aquesta proposta ha estat discutida i amb les aportacions rebudes es farà una nova redacció que serà presentada i aprovada el diumenge al matí.
El mateix dissabte a la tarda ha tingut lloc la reunió del general, P. Saverio Cannistrà, i del visitador, P. Emilio Martínez, amb el consell provincial de Catalunya i Balears. El P. Emilio ha presentat el seu informe, elaborat a partir de la visita fraterna que va realitzar ara fa un any, i de les respostes que van enviar posteriorment cada una de les comunitats. Tot seguit hem tingut un diàleg amable i serè sobre la situació actual de la província i les perspectives de futur. Cal dir que ens hem sentit animats i encoratjats per la valoració positiva i esperançada que els responsables del govern general fan de la nostra província, que enmig de les seves limitacions i dificultats objectives s’esforça per viure amb fidelitat, il·lusió i creativitat la seva identitat carmelitana.
En la jornada d’aquest dissabte cal destacar també que ens hem desplaçat fins a la capella de “la Santa”, a la seva casa natal, per a la pregària de la tarda.

Cada any, el primer dissabte d'octubre, la Família Carmelitana de Catalunya i Balears, formada per les branques masculina i femenina dels Carmel Descalç Teresià, i els Instituts de religioses Carmelites Missioneres, Carmelites Missioneres Teresianes, Carmelites Tereses de Sant Josep i Carmelites de Sant Josep, ens reunim en una jornada de germanor per conviure i estrènyer els nostres lligams.
Enguany, ens trobarem a Mataró, ciutat de llarga tradició teresiana. Aquí es va fundar el segon convent de l'orde a Catalunya l'any 1588, i mig segle després s'hi establirent les monges (1648). Mataró sempre ha donat al Carmel moltes vocacions, així com també molts confrares i benefactors de l'Orde.
Reserveu-vos aquesta data a la vostra agenda.

Les comunitats carmelites de Mataró

Els frares

Feia un parell d’anys que el pare Joan de Jesus Roca, fill de Sanaüja, havia fundat el primer convent del Carmel Descalç a Catalunya (Barcelona, 1586) quan s’acordà fer una nova fundació, aquesta vegada a la vila de Mataró. La iniciativa sorgí del rector de la parròquia de Santa Maria i s’intal·laren, provisionalment fins a la construcció d’un convent adequat a les seves necessitats, a la capella de Santa Maria Magdalena el dia 5 de febrer de 1588. Tot i que les obres es van allargar molt, finalment van poder inaugurar el monestir i l’església al carrer d’en Bona, avui de Sant Josep. Era l’any 1603.

Des del començament, els carmelites es dedicaren al culte, a l’ensenyament i a la catequesi, col·laborant sempre amb la parròquia. Aviat s’identificaren amb el poble i mai van sentir-se estranys a llur llengua, cultura i tradicions. El convent era la casa de tothom. Llibres i documents de la comunitat són plens de testimonis i de vida mataronina, malgrat haver-hi, com és normal, alguns plets per qüestions legals que el seny i la caritat finiquitaven.

El servei i dedicació al poble van anar creixent amb els anys, fins el punt d’haver de demanar moltes vegades ajuda als responsables de l’Orde “por el continuo confesionario, auxilio a moribundos, asistencia a las religiosas y trabajos extraordinarios que no se hallan quizás en ningún otro convento de la Provincia” (cartes de la comunitat al pare Provincial, 24-V-1820 i 9-XI-1830).

L’any 1835 la Llei de Desamortització acabà amb aquesta dinàmica comunitat mataronina i amb totes les altres del Principat. Els religiosos ja no tornarien a Mataró i el convent es va perdre per a l’Orde del Carme. Tot i amb això, el bisbat es va fer càrrec de l’església i, encara avui, es manté oberta al culte al servei de la diòcesi amb el nom de Parròquia de Sant Josep.

Les monges

La relació dels frares amb Mataró donarà els seus fruits. Uns anys després d’haver-se establert a la vila, uns benefactors –la família Pongem– leguen els seus béns per a fer una fundació femenina. La fundació és aprovada pel Consell de la Vila i obté la llicència papal. El convent és inaugurat a can Pongem, al carrer de Barcelona, el dia 25 d’abril de 1648, seixanta anys després de l’arribada dels frares. L’any 1676, la comunitat es trasllada a un convent de nova planta, construït fora muralles, al lloc conegut avui com a plaça de les Tereses. Amb motiu de la guerra contra els francesos, l’any 1808 les tropes napoleòniques prenen Mataró. Com que el monestir és a prop d’una de les portes de la muralla, rep les conseqüències de la violència i les monges són maltractades. Poc després han d’abandonar el monestir i marxen a Tarragona per mar des d’Arenys. Finalment, acabada la guerra, podran retornar a casa. La incertesa política, però, no s’acaba. Durant les alternances entre absolutistes i liberals a Mataró acullen algunes religioses que han fugit de Barcelona per temor o per força.

Com s’ha dit, l’any 1835 el decret de Desamortització afecta a totes les comunitats de frares, i els de Mataró han d’abandonar el convent. Les monges poden continuar la seva vida conventual sense més impediments.

Cent anys després, 1936, no tindran la mateixa sort. El monestir és incendiat, i poc temps després, enderrocat, i les 19 monges que conformen la comunitat dispersades, encara que unides afectivament per la sol·licitut de la seva priora. Acabada la guerra, retornen novament a la ciutat i s’instal·len provisionalment a una casa de la Riera que els ofereixen els familiars d’una de les religioses, i encara ho faran a una altra casa particular abans del seu trasllat definitiu a l’actual monestir del barri Cirera.

Gràcies als pares de la germana Carme Raventós, recentment traspassada, la comunitat pot comprar uns terrenys a aquesta zona de la part alta de la ciutat i edificar un nou convent que s’inaugura, finalment, l’any 1954 i un any després es col·loca a l’església una imatge de talla de la Immaculada Concepció, patrona del monestir.

L’edifici, situat a l’avinguda Torner, és una construcció inspirada en l’estil propi de l’Orde del Carme Descalç, de línia renaixentista molt senzilla. Acabat el Concili Vaticà II, el monestir, després d’un llarg temps d’experimentació i estudi, s’adhereix a les Constitucions de les carmelites descalces adaptades a les resolucions13:28 14/07/2010 del concili i es manté fidel a l’Orde del Carmel Descalç.