PORTAL    NOTÍCIES    HISTÒRIA    GRUPS COMUNITAT    FOTOS I VÍDEOS



LA NOSTRA PETITA HISTÒRIA



La presència carmelitana a Badalona es remunta a començaments del segle passat


La comunitat carmelitana és present a Badalona des de l’any 1907. Una decidida intervenció del cardenal Casañas, bisbe de Barcelona, va permetre superar les dificultats que sorgiren en els inicis. La fundació oficial es va fer el dia 22 de juliol de 1908 a la nostra ciutat que aleshores contava uns 50.000 habitants.

Es compraren dues cases al carrer de Sant Miquel amb diners que prestaren les Mares Carmelites de Tiana i s’habilità la planta baixa d’una d’elles pel culte, resultant una capella per a unes 50 persones. Posteriorment s’adquirí la casa del costat i es pogué erigir un petit temple capaç ja per a unes 300 persones.

Poc duraria la tranquil•litat d’aquella comunitat incipient: l’any 1909, en l’anomenada “Setmana Tràgica”, una multitud assaltà el convent. La decidida intervenció del doctor Baldomero Solà, aconseguí aplacar aquella gentada i donar temps als religiosos per salvar-se, juntament amb la reserva del Santíssim.

Acabada la revolta prosseguí l’activitat pastoral i la reconstrucció del convent. La comunitat va créixer en prestigi i consideració a la ciutat i les celebracions aplegaven gran quantitat de fidels.

En el Capítol Provincial de 1921 surt elegit el P. Basili com a prior de Badalona. Ell, amb no poques dificultats, començarà l’obra del nou convent i de l’església que ara existeixen. La nova església serà beneïda pel primat de Tarragona cardenal Vidal i Barraquer el 26 de juliol de 1925.

Al començar la guerra civil (1936-39), convent i església són cremats i devastats, perdent-se bona part de l’obra i el valuós retaule de l’altar major. L’odi es volcà també contra els religiosos de la comunitat i dos d’ells foren assassinats; altres pogueren salvar-se gràcies a la protecció d’algunes famílies.

Passat el mal temps comença altra vegada l’àrdua tasca de reconstrucció. Es pot dir que la comunitat de Badalona durant els seus més de noranta anys d’existència ha sigut un entrefocs constant. Trencada momentàniament pels reversos polítics, sempre ha tingut la capacitat i força per ressorgir de les cendres i de la destrucció.

Les activitats pastorals de la comunitat religiosa, fins als anys setanta, eren les pròpies dels seu temps, però sempre amb uns objectius ben definits: apropar el regne de Déu a la ciutat que els acollia.

Característiques d’aquells anys eren les diferents associacions i confraries formades per laics plenament integrats a l’esperit del Carmel: l’Orde Tercera, l’Arxiconfraria del Nen Jesús de Praga, la Pia Unió de Santa Teresina, la Setmana Devota, la Joventut Carmelitana... També, l’any 1917 surt per primera vegada la processó del Carme pels carrers de la ciutat, amb algunes dificultats primer i amb gran esplendor després, sobretot en temps de la dictadura, per desaparèixer cap a mitjans de la dècada dels seixanta.

Els aires renovadors del Concili Vaticà II marquen una nova etapa en la vida i activitats de la comunitat: la Pastoral de conjunt marca les línies d’actuació dins l’església local. La comunitat de Badalona participa d’una manera molt activa en l’Assemblea Diocesana de Barcelona. La nova pastoral comporta un sacrifici: transformació de confraries i associacions en altres grups i estructures diferents. S’albiren altres camps d’acció i altres perspectives d’evangelització.

Des de l’any 1980 funciona el Consell Pastoral i tota l’activitat de la casa es pot resumir en tres denses paraules: evangelització, celebració de la fe i testimoni. Nombrosos grups desenvolupen la seva tasca a la comunitat on el fet social ha pres aquests darrers anys una gran empenta. A la llum del document “Procuren ir comenzando siempre”, emès pel Capítol General de l’Orde, s’obrí un període de reflexió per resituar el paper de la comunitat en el nostre temps i projectar-lo vers el futur que se li exigeix.

L’ESGLÉSIA

L’església, d’estil gòtic modernitzat, té 40 metres de llargada, per 17 d’amplada i 33 d’alçada. La façana que caracteritza l’edifici és de pedra de Montjuïc, amb ornamentació de pedra artificial. Està rematada pel campanar amb una agulla d’estil gòtic, coronada per una imatge de la Verge del Carme, actualment molt deteriorada per les inclemències del temps.

El dintell, de ferro forjat, presenta la inscripció “Domus Virgini Carmeli”. El timpà, destruït l’any 36, representava la Verge del Carme emparant uns nàufrags, en baix relleu. Actualment el conforma una composició ceràmica de tessel.les amb motius carmelitans.

L’interior consta d’una nau central i dues laterals, separades per una dotzena de columnes gòtiques octogonals, amb un absis de 50 m2. Tant l’altar major com els laterals estaven ocupats per retaules gòtics de fusta daurada, d’estil florit.

Acabada la guerra civil es restaurà l’església. Es pintà amb estucat granulat simulant blocs de pedra, tal com ara la veiem. En la petita doble cornissa, sota els finestrals a l’alçada del segon pis, hi ha inscrita amb lletra gòtica, la lloança a Maria de la Salve. Sobre les naus laterals i enllaçant amb el cor hi ha les tribunes obertes a la nau central, amb baranes decorades amb escuts de l’orde.

A la dècada dels seixanta es decorà tota la paret de l’absis amb uns frescs, de la pintora local Maria Niubó. Aquesta obra primerenca de l’artista, que en el seu moment va obrir una certa polèmica, consta de cinc plafonts centrals que representen els moments més importants de la vida mariana i altres d’inferiors que fan referència a moments i característiques de l’orde del Carme.

Onze finestrals il.luminen l’església, amb unes pintures que reprodueixen sants i santes del Carmel. La imatge de la Verge del Carme que presideix el cambril és de fusta policromada. Asseguda, en actitud maternal, és molt venerada i estimada pels fidels. Fou ofrendada per uns devots que, perseguits durant la guerra civil, salvaren la vida, i portada en solemne processó en barca fins a la platja de la ciutat des de la veïna Barcelona. Als laterals de l’absis s’hi troben les imatges de santa Teresa i sant Joan de la Creu.

L’església queda completada per una bellíssima capella del Santíssim Sagrament, amb un absis pintat imitació mosaic i un enteixinat de fusta amb relleus. Al temple també hi ha els altars tradicionals de tota església carmelitana: sant Josep, Nen Jesús de Praga, santa Teresina, Sagrat Cor... Amb tot el que s’ha dit es pot tenir una idea del conjunt religiós tan volgut per la pietosa gent senzilla del barri centre badaloní.

Bibliografia:
Monografia de la fundación del convento carmelitano-teresiano de Badalona. P. Basili de Sant Josep, carmelita descalç. Tipografia Claret. Barcelona. Any 1931.



RETORN PRINCIPAL




Gent del Carmel



IMATGES

md Carme

Talla de la Mare de Déu del Carme
que presideix l'església


convent

Església i convent del Carme



Nau interior, 1931

Nau interior, 1931


campanar

Campanar

Església

Església

detall

Detall frescs altar major