Escola de pregària

PREGÀRIA DELS DIJOUS

17 de maig de 2012


L'experiència pasqual de Tomàs

REFLEXIÓ

Avui meditem l’experiència de Jesús ressuscitat per part de l'apòstol Tomàs.

a. Tomàs no va estar amb els altres deixebles
L'evangelista Joan, després de descriure l'aparició de Jesús el mateix diumenge de la resurrecció, ens diu que no hi era, en aquella primera trobada extraordinària. Tomàs, tanmateix, va restar dubtós i perplex.

b. La incredulitat de Tomàs
Tomàs s’expressa la seva incredulitat amb aquestes paraules: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit dins la ferida dels claus, i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas”.
Una opinió popular ben poc crítica ha associat el nom de Tomàs al dubte o a la incredulitat. De cap manera que Tomàs sigui més incrèdul que no pas els altres. Els apòstols –a excepció d’un d’ells–, fins i tot la pròpia Maria de Magdala, no cregueren en la resurrecció fins que van veure amb els ulls corporals el seu Mestre. Tots ells entren en el que expressa Jesús. Si Tomàs hagués estat amb els altres en el moment de la primera aparició, també ell hauria cregut.
La incredulitat de Tomàs es positiva; aquella incredulitat va néixer en un context de profund desig de veure al Senyor.

c. Jesús es manifesta a Tomàs
Jesús va a l'encontre i diu a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient”.
Gràcies, perquè, aquest vespre del gran diumenge de Pasqua has tornat vivent per venir a cercar-nos. M’has vingut a cercar, a mi, que tant em costa de creure. A mi, que tinc tantes dificultats per reconèixer-te present en diferent esdeveniments de la vida. Gràcies, Senyor, perquè malgrat tot, i ‘tenint les portes tancades’, les has obert i has volgut venir al meu encontre. Gràcies, perquè finalment he retrobat la pau i la joia!
Ajuda’ns Senyor a reconèixer en les teves mans i el teu costat, les senyals de la crucifixió. Que des d’ara, aquestes llagues les sapiguem tocar i fins i tot adora en els malalts, en els pobres, en tots els qui sofreixen, en tots aquells en qui es perllonga la teva agonia.

d. La confessió de Tomàs
La reacció de Tomàs van ser aquestes paraules: “Senyor meu i Déu meu”. Li diu Senyor i Déu. Fa un acte de fe en la divinitat de Jesús. En veure'l ressuscitat, ja no veu solament l'home Jesús, que s'estava amb els apòstols i menjava amb ells, sinó el seu Senyor i el seu Déu. Renovem també nosaltres la professió de fe de Tomàs.

e. La resposta de Jesús
Jesús el renya i li diu que no sigui incrèdul, sinó creient, i hi afegeix: “Feliços els qui creuran sense haver vist”.
Gràcies, Senyor, perquè, com Tomàs, m’acceptes amb els meus dubtes, amb els meus neguits amb els meus interrogants. Perquè no has volgut una Església dels perfectes sinó una Església que tingui les portes obertes als qui cerquen, als qui dubten, als qui es pregunten.
L’apòstol Tomàs personifica magníficament aquest ‘camí’, el de tots, amb les seves ombres i les seves llums, un itinerari carregat de dubtes i d’incerteses, de pretensions de proves i de motius de credibilitat, i que finalment desemboca en una meravellosa confessió de fe pasqual: ‘Senyor meu i Déu meu!’. Si en aquest Apòstol podem trobar els dubtes i les incerteses de molts cristians d’avui, les pors i les desil·lusions d’innombrables contemporanis nostres, amb ell podem redescobrir també amb convicció renovada la fe en Crist mort i ressuscitat per nosaltres.

Donar gràcies:
Gràcies, Senyor, per la fe que tinc. Feu que no la perdi mai! Senyor, augmenteu la meva fe! Ajudeu-me a ser per a tots un testimoni de la vostra resurrecció i de la vostra presència entre nosaltres. Gràcies, Senyor, perquè has volgut fer de la teva Església el lloc del perdó i de la pau, el lloc del trobament amb Tu, el lloc on experimentar i viure la teva presència.



RETORN AL PORTAL