Comunitat Cristiana Carmelites Descalços Barcelona

m.d.carme

   PORTAL    NOTÍCIES    HISTÒRIA    GRUPS COMUNITAT    FOTOS I VÍDEOS

UNA PINZELLADA HISTÒRICA

El convent del Carmel Descalç de Barcelona

ANTECEDENTS.–
Vint-i-nou anys després que santa Teresa fundés el seu primer convent de la reforma, eren els seus germans els frares els primers en arribar a Catalunya, guiats per un fill d’aquesta terra: el pare Joan de Jesús Roca. Catalunya va saber assimilar la doctrina de Teresa, que arribava amb aires nous en una església que vivia amb rigor dies de post concili.
El pare Roca ve a Catalunya per fundar, a Barcelona, el primer convent teresià el 25 de gener de 1586, que s’inaugura sota l’advocació de sant Josep, a les Rambles. Avui ocupa el seu lloc el mercat de la Boqueria, també anomenat de sant Josep.
Més endavant caldrà bastir un nou convent per al noviciat dels aspirants al Carmel. El lloc escollit fou la finca anomenada “Torre del Guinardó”, adquirida pel gran benefactor de la reforma carmelitana a Catalunya Josep Dalmau, assessor de la Batllia General i de l’Audiència, a més de conseller de Barcelona. El convent es construí l’any 1626 i va rebre el nom de Nostra Senyora de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets”, serà el nucli vertebredor de la futura vila de Gràcia. Aquest convent fou suprimit per real ordre l’any 1821, d’acord amb el projecte d’arranjaments i supressió de convents.
Podríem parlar d’una coincident unitat de criteri o d’un cert paral.lelisme entre l’evolució urbanística de Barcelona i els diferents emplaçaments dels nostres convents: la Rambla, Gràcia i l’Eixample. A aquestes zones, on s’instal.laren els diferents convents carmelitans, van correspondre les tres diferents fases de creixement de la ciutat.

LA RESTAURACIÓ. EL CONVENT.–
Tot i que, després de les supressions, la restauració de la província carmelitana no es produeix fins el 1906, ja l’any 1896 s’havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona en una casa situada en el número 14 del carrer Canuda, a la vora del convent de les monges carmelites descalces, a qui pertanyia la propietat de l’immoble.
Els esforços dels carmelites aniran adreçats des d’un principi a bastir una casa conventual per allotjar-hi la comunitat que s’anava formant, com a pas previ a la construcció d’un Santuari del Carmel Descalç a Barcelona.
L’encàrrec del projecte del nou convent fou encomenat a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i la primera pedra va ser col.locada el 25 de març de l’any 1909. Aquest edifici, avui desaparegut, es trobava al carrer Roger de Llúria número 151, al costat de l’església actual. Tenia la planta de forma quadrada amb un gran claustre interior amb arcades sostingudes per fines columnes. La decoració era de rajola catalana, mosaic i motllures ceràmiques, obra de Lluís Bru i Saleles. La façana, d’estil modernista, tenia adosada la torre campanar d’estil neomudéjar, obra de la il.lusió de l’arquitecte Domènech i Estapà.
Acabada la guerra civil, en la qual el convent va ser incendiat, fou seu del Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia. A més, allotjà un col.legi per a l’escolania al servei del Santuari. Aquestes activitats perduraren fins l’any 1971. També fou durant un temps residència d’estudiants universitaris, però no va tenir èxit.
Finalment, per resolució del Consell Provincial, s’enderrocaren la torre i el convent, amb no poques protestes i plets, interns i externs, i es va vendre el solar. La comunitat ja residia llavors en el nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat el 9 d’abril de 1957. Aquest, és un edifici de set plantes i que per uns quants anys allotjà també el Col.legi de Teologia, pel que han passat alguns dels religiosos que ara ocupen diferents convents de la Província.

L’ESGLÉSIA.–
Un cop enllestit l’edifici del convent (1910) calia començar la construcció de l’església. S’enceta així una temporada de controvèrsies, possibilitats, discussions, canvis de projectes, d’arquitectes, d’empresaris... Edifici a la cantonada Llúria-Còrsega? A Llúria-Diagonal? Finalment, guanya aquesta darrera proposta i el 13 de juliol de 1913 es col.loca la primera pedra. Vuit anys després, gener de 1921, s’inaugura amb un acte de culte. Hi assisteixen l’alcalde la ciutat, el comandant de Marina, el Dr. Guillamet, bisbe de Barcelona, els bisbes d’Urgell i de Burgos, l’abat coadjutor de Montserrat, els provincials d’Andalusia, Aragó i València, i de Catalunya i Balears, el prior de la comunitat de València, el de Tarragona i el de la incipient comunitat de Badalona.
Els constructors cercaren inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic o bé modernista), cosa que es traduí en una construcció ben eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen l’inspiració bizantina i modernista dels artistes que les dissenyaren. Una recent reforma ha ennoblit la dignitat del temple. Mereix la pena una visita detallada.

CULTE I PASTORAL.–
S’establiren les confraries pròpies de l’orde, entre les que destacà la Setmana Devota. També es fundà una Associació d’Adoració del Santíssim Sagrament i l’Orde dels Cavallers del Carme. Aquests sortien a les processons del Carme i de la Setmana Santa, amb el pas del Sant Sopar, però amb el temps, desapareguts els Cavallers, s’ha perdut el rastre del pas.
En aquells temps eren molt solemnes els funerals que es feien en aquesta església: orgue, orquestra, coral d’homes, escolania, religiosos, sacerdots, etc. Es feia carrera de competència entre carmelites i caputxins, a banda i banda de l’obelisc de Diagonal-Passeig de Gràcia.
Eren molt concorregudes les misses dels diumenges, la del migdia concretament tenia molta anomenada per les prèdiques que deien els oradors que teníem a la província i a la casa: P. Serafí del Carmel, P. Carmel de la Immaculada... aquest amb les cèlebres peticions en bé dels pobres durant els diumenges d’abans de Nadal.
El convent de Barcelona és actualment seu de la Casa Provincial i Casa de Formació pels aspirants. Els religiosos estan dedicats plenament als fidels en el servei pastoral i d’església. Funcionen l’escola i grups de pregària, la catequesi d’infants, adolescents i adults, l’esplai, el “Casal Mestral” per a gent gran, la coral “Laroc”, Voluntaris i grup de Missions. Mensualment surt el butlletí RESSÓ amb notícies, pensament espiritual, horaris de festes...

RECORDANÇA.–
No voldria acabar aquesta exposició sense esmentar aquells religiosos que impulsaren i feren possible l’ingent obra superant mil vicissituds: P. Arcàngel de la Verge del Carme (Ramon Galofré i Solé) -d’ell els badalonins en poden tenir santa memòria ja que fou prior d’aquell convent i allí morí i fou enterrat– i el seu germà P. Martí de la Sagrada Família, el P. Ludovic dels Sagrats Cors i el P. Rafael del Nen Jesús, d’esperit artístic i delicat, ànima, crec jo, del conjunt artístic i ornamentació de l’obra.

Josep Ignasi Ullés

Bibliografia:
Per ampliar la informació sobre la nostra casa barcelonina, recomenem el llibret "Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona. Art i història" de M. Mercè Gras i Casanovas.



FOTOGRAFIES

md Carme

Imatge de la Mare de Déu del Carme
que presideix l'església


antic

Antic convent de Sant Josep de les Rambles

Vista exterior

Vista exterior, any 1921


diagonal

L'església avui, amb el convent actual a la banda de Diagonal

interior

Vista de l'església