PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS


Sortida final de temporada:
Penyes Altes del Moixerò (2276 m)

Data: 15 de juny 2019
Assistents: 14

Apunts de la sortida:
A les 6,30 de la matinada, tot just despunta el sol, comencem l’excursió des del Museu en cotxes particulars. Travessem el túnel del Cadí i ens dirigim a Riu de Cerdanya. Des d’allà agafem una pista de muntanya en bon estat, llarga, que ens porta prop de Coll de Pendís que es el pas natural de la Cerdanya al Bergadà. Comencem a caminar a les 9,30 del mati, fa fresqueta però no massa. El camí s’enfila de seguida i ens endinsem en un bosc alpí típic de pins i alguns prats. El camí, costerut i estret, comença amb un fort pendent i desprès es va suavitzant amb un pendent sostingut. Estem en el límit de les dues comarques, això vol dir que tenim vistes magnífiques de les muntanyes de tot arreu. El dia és assolellat amb alguns núvols i comença a fer calor, però no apreta. Per la pista de pujada ens trobem amb unes vaques molt amables i educades que es posen en fila índia i no destorben el trànsit.
Arribem al coll del Moixeró. A mà dreta veiem el final de la serralada del Cadí i al fons el Pedraforca, mes enllà les muntanyes es pleguen formant la vall que mena a Bagà, al fons el Rasos de Peguera. Des del coll hi ha un camí costerut que davalla fins al refugi de Sant Jordi.
Aquí busquem un lloc per esmorzar (el “jefe” es reserva el silló principal). Als nostres peus s’obre una vall tapissada de verd i de tots els colors de les flors, té forma còncava i està envoltada de muntanyes, és d’una bellesa que corprèn. Passen alguns caminaires i un grup que corre com si perdés l’autobús (o arribés tard a dinar).
A la dreta tenim el Moixeró, que no pujarem. El camí continua estret entremig del prat, com una línia marronosa enmig del verd. Uns voltors evolucionen molt per damunt dels cims. Seguim una cota de nivell que va ascendint molt suaument. A l’altre banda, a la llunyania veiem els cims de la Cerdanya i al fons les muntanyes de França. Ens acostem a un altre bosc i veiem al fons el nostre objectiu: les Penyes Altes, i fan impressió, de lluny semblen inabastables. Passat un collet ens trobem amb una paret de pedra, allà deixem les motxilles i pals i un de nosaltres és queda. Comencem a grimpar amb peus i mans i ens situem a una alçada superior que inicia un camí enmig del bosc ascendent. En un punt, una corda ajuda a salvar un desnivell molt pronunciat i ens deixa prop del cim, o cims, perquè són un conjunt de penyals separats entre si. Des de dalt dels seus 2.276 m. es té una vista panoràmica única dels cims del prepirineu i, més enllà, el Pirineu fins a Andorra i França; el dia acompanya.
Tanmateix, una part del grup, amb el seu entusiasme, s’ha allunyat del punt de pujada i desprès de grimpar descobreix una altra ruta inèdita per pujar al cim. Un de nosaltres hi puja i es troba amb la resta. Els altres decidim baixar i anar a buscar amb moltes dificultats un camí traçat que ens porta al coll de Raset sense passar per les primeres pedres. Allà, ens adonem que hem passat de llarg i alguns retrocedim pel camí per tal de trobar-nos amb la resta i recuperar les motxilles. Finalment ens trobem i continuem la baixada pel camí que travessa la vall, fins arribar al coll del Moixeró. Des d’allà prenem un camí diferent, una pista ample que ens porta directament a l’aparcament de cotxes. És llarga però descansada, sempre coberta pel bosc.
Retornem amb els cotxes cap a Riu de Cerdanya i seguim fins a Pedra i Bor, i mes enllà fins a Baltarga on tenim reservat el dinar. Ens han preparat un altell per nosaltres sols, un lloc ideal, bon menjar i bon servei, i brindem al final amb una copa de cava. Final d’excursió i final de curs, i un ambient immillorable. No podíem demanar res millor.
Esperem retrobar-nos el curs vinent.

Veure fotos

GR 7
Quarta jornada:
Santuari del Miracle - Cementiri de Pinós

Data: 18 de maig 2019
Assistents: 24
Distància: 13,8 km

A les 7,00 del mati ja hi érem tots (avui som 24) i ens arriba un autocar petit per a 22 places. Moments d’indecisió fins que el xofer se’n va a buscar un altre autocar més gran; total que sortim del Museu a les 7,36, contrariats perquè normalment tot ens va rodat.
El viatge transcorre entre cels ennuvolats. Els núvols van variant i fent formes capricioses, allà un drac, més endavant un cavall, etc.; a estones plovisqueja, a veure que ens farà pel camí?. La silueta de Montserrat ens acompanya un bon tros, mig tapada pels núvols. A la carretera que va a El Miracle veiem perdius a la vora del camí i algun conill. Abans un parell de gossos perduts han travessat la carretera, amb perill per ells i pels cotxes.
Comencem a caminar des del Miracle a les 9,36. No plou però ens embolcalla la boira i fa fresca. El camí es bastant planer, ho serà tot el matí, s’aparta de la carretera i agafa un camí ample en paral·lel. Passa entremig de boscos de roures i alzines, a estones extensions de sembrats de cereals d’un verd intens. L’herbei està amarat de petites gotes de pluja que brillen amb els raigs del sol, és un bell espectacle.
Esmorzem a l’era de Can Marxant, amb vi, cafè, ‘carajillo’ i postres, i un cop refets tornem a caminar, avui per cert portem una bona marxa, el dia acompanya. L’aire és fresc i a estones perfumat d’herbes aromàtiques.
Arribem al santuari de Pinós, en un turó estratègic dominant la plana central de Catalunya, i allà precisament hi ha el centre geogràfic de Catalunya amb una rosa dels vents que ho assenyala. Desprès, agafem la carretera que baixa ràpidament durant 2 km per un paisatge de màquia i arbusts diversos que han sorgit desprès del gran incendi de 1998. Així arribem al cementiri de Pinós, on ens espera l’autocar que ens torna a casa.

Veure fotos

GR 7
Tercera jornada:
Olius - Santuari del Miracle

Data: 4 de maig 2019
Assistents: 20
Distància: 19 km

A les 9,00 del mati comencem a caminar des d’Olius, després de fer una visita a l’interior de l’església de Sant Esteve del segle XI, d’estil romànic llombard, un edifici notable col·locat estratègicament en un punt alt sobre el riu, i de la qual cal destacar la cripta a mig nivell de la nau principal.
El camí s’enfila per un corriol fins uns camps sembrats de cereals. Fa fresca i l’aire és net, el cel està entapissat de núvols blancs retallats sobre un blau intens. Al fons veiem les muntanyes del Prepirineu amb les puntes blanques per la neu caiguda aquesta setmana. Tot es verd, els colors són vius, les fulles lluents, no en va plogué ahir mateix, un dia que ni encarregat... Anem trobant cases de pagès senyorials, envoltades de grans extensions de sembrats, tot té una gran prestància, és un paisatge amable i senyorial.
El camí va alternant amb trams de carretera i així arribem a la petita ermita de Sant Honorat on esmorzem. A prop hi ha el cementiri de Solsona des del que es contempla una panoràmica extensa per sobre la ciutat. Quan arribem a Solsona albirem al lluny el perfil del castell de Castellvell sobre un cim que domina la ciutat. Travessem tot Solsona i enfilem cap El Miracle; tenim un moment de dubtes perquè els senyals no són clars, però arribem a La Rebollosa i allà agafem el bon camí, ample i de pendent suau. S’arriba al llogaret de Brics, conjunt de cases fetes amb pedra de la zona. D’allà ens dirigim a les basses petites i a la bassa gran de l’Alzina rodejada per vegetació, l’aigua és transparent i reflexa el blau del cel.
Aquests camins del Solsonès, que van ser arrasats per un gran incendi el 1998, ara estan repoblats sobretot per roures i alzines, es destaca algun pi que es va salvar de l’incendi, i també queden restes d’arbres cremats i podrits. No obstant el paisatge s’ha regenerat i alterna els boscos densos amb grans extensions de sembrats. Sembla que han introduït ramats de vaques perquè netegin el sotabosc, que és molt necessari. En la màquia destaquen grans mates de farigola que perfumen l’aire amb la seva intensa olor.
Uns corriols, ara més estrets, ens endinsen en el bosc i a estones hem de travessar sembrats, doncs aquests han ocupat el camí. Albirem al lluny les edificacions del Miracle, però abans el camí ens fa baixar i tornar a pujar més d’una vegada. L’arribada al santuari del Miracle sorprèn per la seva majestuositat, l’ordenació de les edificacions i les seves proporcions. La gran església està inacabada i pren un aire estrany. Dins l’església hi ha un retaule barroc del 1758 de notable importància.
Aquí acabem l’excursió i agafem l’autocar, se’ns ha fet tard. Pel camí una guineu creua la carretera. Arribem a casa una mica tard però contents.

Veure fotos

GR 7
Segona jornada:
Hostal del Pla - Olius

Data: 27 d'abril 2019
Assistents: 19
Distància: 14,6 km

Som a l’Hostal del Pla. Desprès de fer un cafè, comencem a caminar per una via paral·lel a la carretera que va a Solsona; un arbre imponent, sec, ens dona la sortida, el terreny és planer i l’herba verda, fa fresca de la bona, i anem en fila índia. Més avall, agafem un tram de carretera per deixar-la i seguir un camí cap que baixa al torrent, el creuem i a la dreta albirem una paret vertical coronada per les restes del castell de Lladurs, en una posició estratègica per defensar-se dels moros. El camí està poc indicat i amb les senyals esborrades, això ens fa fer alguna marrada i crea alguns dubtes que els valents exploradors resolen. Esmorzem a l’era de la masia de Can Burrells. Sobre nostre desfilen imponents una colla de voltors que s’estan en una feixa llunyana, on es reuneixen per menjar i xerrar, com nosaltres. Desprès de l’esmorzar, refets amb el vi, el cafè i complements, reprenem la marxa.
Aquests camins són amples (3 metres, aprox.), ben traçats i amb un pendent sostingut. El sol comença a apretar i ens anem traient la roba d’abric. Passem entremig de boscos d’alzines i algun pi. Trobem camps amb ramats de vaques que pasturen. Els prats tenen un color verd intens a causa de les pluges caigudes durant la setmana i el cel és d’un blau viu que retalla i emmarca un paisatge amable amb olors de farigola i romaní que convida a gaudir. Seguim la vall del Cardener, els rierols i torrents porten aigua abundant.
Arribem al final, a Olius. Hi ha un cementiri modernista, de l’arquitecte Bernardí Martorell, configurat d’una manera que s’integra a un paisatge amb gran pedres, i el cementiri queda dissolt i integrat en la natura d’una forma magnífica, en sobresurten una creu de quatre braços i, a dins, una petita capella amb volta en forma de paraboloide.

Veure fotos

GR 7
Primera jornada:
Sant Llorenç de Morunys - Hostal del Pla

Data: 30 de març 2019
Assistents: 19
Distància: 15 km

Avui comencem una nova aventura, en diuen GR-7 i va des d’Andorra fins a Fresques i mes enllà (creua la península ibèrica fins a Gibraltar). Nosaltres per raons logístiques comencem a S. Llorenç de Morunys. Estem ansiosos i delirosos com nens petits quan fan la primera excursió. L’autocar es petit, de 19 places i anem estrets, el comparo amb els avions de baix cost, però es igual estem contents i en general hi ha xerrera. Avui s’ha incorporat en Francesc i tenim la baixa de la Rosa.
Quan arribem a la plaça del poble ens trobem amb un autocar d’amics del museu de Badalona. Comencem a caminar a les 9,15 , sortim del poble observant les elegants cases d’estiueig amb teulades de pissarra, ens dirigim a S. Serni del Grau, del s. XI des de on s’albira el poble de Sant Llorenç, la pujada es suau, i ens endinsem dins del bosc. La temperatura es agradable, quan hem arribat s’ha dissol la poca boira que hi havia i fa un cel clar. A partir d’aquí la pujada es fa mes forta, per una camí molt ample i pedregós. A mitja pujada parem per esmorzar, el vi que no falti i avui bombons Ferrero.
A partir d’aquí ve una pujada molt forta, seguint el mateix camí ample que ens porta fins a Coll de Jou (1480 m.). Camí sembrat de grans pedres limitat pel bosc a banda i banda i a mà esquerra el torrent mes avall. El fort pendent ens fa parar a estones per refer-nos. A Coll de Jou trobem la carretera LV-4241 en una cruïlla que porta a Port del Comte i a Solsona. Seguim per la mateixa carretera un tram durant un recorregut de 250 m., i unes vistes privilegiades sobre la Vall del Lord i les muntanyes que delimiten per dalt cap a Port del Comte, les muntanyes de mes avall fetes de roca conglomerada semblen les de Montserrat amb unes formes mes rotundes i unes valls pregones.
Deixem la carretera i agafem un camí paral·lel a la carretera que va pel mig del bosc i enganya, perquè encara que la guia diu que es tot baixada, nomes fem que pujar, a estones en pla. Així arribem a l’Hostal del Vent, construcció abandonada amb entrada des de la carretera. Continuem per un camí paral·lel, ara es un prat pelat i desprès un bosc entre alzines, pins i matolls, farigola, etc.. A partir d’aquí hi ha una forta baixada per un camí ample entremig del bosc format per còdols, arrels i tot el material perillós que us pugueu imaginar per tal de veure si algú queia, però no, estem avesat , i així arribem a l’Hostal del Pla, construcció rural de pedra on ens espera una cervesa ben fresca a la que convida en Joan. Aquí s’acaba l’excursió, agafem l’autocar i cap a casa, arribem ja amb l’arròs covat, però ha valgut la pena. De tornada la carretera fins a Solsona es molt bona, res a veure amb l’anada que des de Manresa ens ha fet anar per una carretera plena de corbes, amb revolts tancats i forta pendent que ha fet marejar a alguns.

Veure fotos

PROPERA SORTIDA

BONES VACANCES!



RUTES ANTERIORS


GR 5. SITGES - CANET DE MAR


MERIDIÀ VERD


MONTSERRAT-NÚRIA


GR 2. LA JONQUERA-SANT ADRIÀ


GR 175. RUTA DEL CÍSTER

ALTRES SORTIDES


PENYES ALTES DEL MOIXERÓ


BALANDRAU


VIMBODÍ-MONTBLANC
CALÇOTADA 2018


BASTIMENTS