PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS



SORTIDA FINAL DE CURS 2016-17:
CIM DEL BALANDRAU

Data: 17 de juny 2017
Assistents: 18
Distància: 13 km

Apunts de la jornada:

• Al final de cada temporada, aquest grup de caminadors tenim per costum fer un cim de la nostra terra (tot s’ha de dir: que sigui assumible per a nosaltres), i acabem amb un dinar de germanor per tal d’acomiadar-nos fins passat l’estiu.
• En altres ocasions s’han fet: la Tossa d’Alp, el Costabona, el Moixeró, La Gallina Pelada, el Pic de la Dona, el Gra de Fajol... Aquesta temporada l’hi ha tocat el torn al cim del Balandrau. És una muntanya del massís del Pirineu, al nord de la comarca del Ripollès relativament a prop de la vall de Núria.
• Ens hi hem apropat amb cotxes particulars passant per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i Tregurà (de Baix i de Dalt). I allà per una pista forestal fins al Collet de la Gralla situat a una alçada de 1.952 m.
• Al Collet de la Gralla s’han deixat els vehicles i començat a pujar amunt cap a la Collada del Castell dels Moros, la Collada de Fontlletera, la Fontlletera i el Coll dels Tres Pics. La dificultat no era alta, però de desnivell considerable. Al Coll dels Tres Pics s’ha pogut esmorzar. Malgrat ser un dia molt calorós en general a tot Catalunya, no s’ha patit un calor excessiu, i al moment d’esmorzar més d’un ha hagut de posar-se el paravent per evitar refredats amb la suada i l’aire que bufava.
• Un cop recuperades les forces, s’ha fet el darrer esforç: Tres Pics i cim del Balandrau. Aquest està situat a l’alçada de 2.583 m, per tant, el desnivell ha estat d’uns 630 metres. Des del cim es gaudeix d’una vista extraordinària. Després de les fotos de rigor i de recrear la vista amb el paisatge i omplir els pulmons amb aire pur, s’han castigat una mica els genolls i cames retornant al punt de sortida per el mateix camí de pujada. Entre pujar i baixar s’han fet uns 13 quilòmetres.
• S’ha retornat a Tregurà de Dalt amb els cotxes, i s’ha fet el dinar del comiat de temporada al restaurant El Serrat (Ca la Rosa). La quantitat de menjar ha estat molt abundosa, segurament excessiva, de manera que les calories cremades amb la pujada i baixada al cim han estat sobradament compensades amb el dinar.
• En definitiva, un bonic cim, un bon dinar compartit amb molt bona harmonia i ara a esperar al final de l’estiu per reprendre la segona etapa del Meridià Verd, tot just començat, casualment, a Llanars, a pocs quilòmetres de Tregurà.

Veure fotos