PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS


Sortida final de temporada: Pic de Bastiments (2881 m)

Data: 30 de juny 2018
Assistents: 14
Distància: 8,5 km
Altitud: 2881 m

Apunts de l’etapa:
L’aproximació al punt de sortida, l’aparcament de l’estació d’esquí Vallter 2000, la fem amb cotxes particulars. Comencem la pujada enmig de boscos de pi roig i seguint el curs del riuet que baixa directament de dalt de la muntanya fruït del desglaç. La pujada és forta i entremig hi ha alguns graons no aptes per a gent baixeta. Un cop s’acaba el bosc vam arribar al refugi d’Ull de Ter, situat en un pla que és l’inici del circ d’Ull de Ter.
Aviat es formen dos grups, el que va directe cap el cim i el que va pujant xino-xano. El primer grup puja d’una tirada i esmorza dalt del cim. El segon ho fa al Coll de la Marrana (perdó, li diuen així) i després inicia l’ascensió per un camí serpentejant amb un pendent bastant fort. El paisatge és típicament pirinenc, d’una bellesa que corprèn. D’una banda tenim la vall del Ter fins a Setcases i mes enllà; de l’altra, la vall de Coma de Vaca, camí que porta fins a Núria, una travessa molt freqüentada per excursionistes. Des del cim es veuen la Vall del Conflent i, al fons, tots els cims del Pirineu fins la ratlla d’Osca. Per sota, un àliga planeja amb el seu vol majestuós aprofitant l’aire. Entremig, clapes de neu i un petit llac alpí. Al cim, el vèrtex geodèsic que marca l’altitud.
Baixem amb prudència pel mateix camí de pujada fins al refugi i l’aparcament. L’arribada es va fent de forma esglaonada i passa més d’una hora entre els primers i els últims.
Agafem el cotxe fins al poble de Tregurà per dinar a l’hotel El serrat (Ca la Rosa). Arribem tard i ens hem d’esperar a l’últim torn, però no hi fa res, tenim gana i bon humor.
El dinar és com de festa major amb plats abundants i ben servits. Però el menjar és una part, la tertúlia i el debat són intensos. Es parla i s’escolta i s’aprenen un munt de coses. Per exemple, la diferència entre un ànec amb peres i un xai amb peres (no es fàcil, sobretot si no li veus el cap a la bèstia). També aprenem què és el vegetarianisme (un menja un llenguado amb escamarlans, mentre que tot els altres mengem la carn). Els temes no s’acaben i l’estona tot i ser llarga es fa curta. Per acabar, “el català, uns postres que consisteixen en un gelat de torró amb ratafia, és el que té més èxit; a alguns no els agrada el torró però és igual. I per acabar, en Francesc convida a una copa de cava perquè inicia un altre dècada, esperem que il·lusionant. Als postres s’hi afegeix la mestressa, la Rosa, que ens il·lustra sobre l’actualitat de la Vall de Camprodon, i ens explica sucoses anècdotes del seu hotel de muntanya. Hauria d’escriure un llibre. En fi comptat i debatut s’ha fet tard, i agafant els cotxes creuem totes aquestes valls verdes i ufanoses, de colors vius i lluents que ens porten sense adonar-nos a la nostra ciutat.
Ha estat un dia complet en el qual l’esforç físic, el paisatge, un bon dinar, una bona conversa i una bona companyia ens han oxigenat el cos i l’esperit. Sortim millor que quan hem arribat.
A reveure companys i companyes.

Veure fotos

GR 5
Etapa 5: Collbató (Coves de Salnitre) - Monistrol de Montserrat

Data: 16 de juny 2018
Assistents: 12
Distància: 11 km

Apunts de l’etapa:
• Contràriament al que dèiem en el comentari de l’etapa anterior, i causa de l’ajornament fins al dia 30 de la sortida de fi de curs, avui encara s’ha pogut fer una etapa més del GR5, abans de l’aturada de l’estiu.
• Efectivament, avui hem sortit de Collbató (una mica més amunt, a les Coves de Salnitre), s’ha passat pel monestir de Montserrat i hem acabat a Monistrol de Montserrat. Etapa curta en quilòmetres però de forta pujada a la primera meitat i de forta baixada a la segona. Segons la distribució ‘oficial’ d’etapes, correspondria al final d’una etapa i l’inici de la següent.
• El temps ha estat bo, molt calorós ja. Sortosament, la pujada forta ha estat a la primera part del matí. Poc després de les 8 del matí, quan el sol encara estava baix, començàvem a pujar. La primera part de la baixada ha transcorregut per lloc més obacs, però en els darrers quilòmetres de la part baixa de la muntanya no hi havia ni un arbre i el sol ja apretava.
• A l’inici hi ha una mica de desnivell negatiu, però, ben aviat comença una forta pujada fins arribar a l’ermita de Sant Miquel, el punt més alt de la jornada. Tothom, al seu ritme, ha suat una mica la cansalada fins arribar a dalt. Mentre es va pujant el paisatge és emocionant. La muntanya de Montserrat ho és sempre pels catalans, per més vista que es tingui.
• Una vegada arribats a l’ermita de Sant Miquel, molt ben conservada, hem pogut esmorzar asseguts als bancs de pedra del porxo, de cara a la muntanya montserratina.
• Es reprèn la marxa, de moment, per arribar al monestir, on hem arribat quasi les 11 del matí, hora de la missa conventual, de manera que no s’ha pogut fer la visita al monestir i, alguns, han aprofitat per fer una breu visita al bar de la Plaça.
• Després, ha tocat baixar força i castigar una mica els genolls. El GR es reprèn pel camí de la Santa Cova fins que es deixa per seguir l’anomenat camí de les Aigües (per les canonades d’aigua que hi ha), amb una bona pila d’escales per anar baixant pel torrent empinat.
• Al peu del torrent i passant per l’estació elevadora d’aigües, el camí segueix més planer amb la impressionant vista a la muntanya, però ara al costat i a l’esquena. Finalment, ja es divisa Monistrol de Montserrat.
• Allà, al bar de la plaça, s’ha fet la “clareta” de rigor, o similar.
• L’autocar, que estava aparcat davant del camp de futbol, ens ha recollit, i cap a casa!
• Ara sí que, si no hi ha canvi de plans, podem dir que tornarem a reprendre el GR5 ja passat l’estiu.

Veure fotos

GR 5
Etapa 4: Can Parellada - Collbató (Coves de Salnitre)

Data: 3 de juny 2018
Assistents: 15
Distància: 14,6 km

Apunts de l’etapa:
• Abans de tot cal fer un primer aclariment. La teòrica quarta etapa està descrita des de Can Parellada fins el Monestir de Montserrat, però això implicaria uns 21 quilòmetres amb una forta pujada al final. Amb bon criteri, el nostre “monitor / organitzador” ho ha tallat per arribar només fins a les Coves de Salnitre, un quilòmetre més amunt de Collbató. Deixem per a la propera etapa la pujada, i baixa posterior, a la muntanya de Montserrat.
• El dia ha estat bastant ennuvolat, de manera que la calor no ha estat excessiva, cosa que és d’agrair.
• Durant la primera meitat hem trepitjat bastant d’asfalt, per un camí asfaltat i un tros de carretera per on hi transiten grans camions de brossa cap l’abocador proper. De totes maneres, hem pogut contemplar vinyes, camps de blat, oliveres, cirerers, etc. Ja cap a la segona meitat hem caminat per una riera i camins més boscosos amb molta ginesta florida. També hem creuat urbanitzacions, on els gossos de cada finca ens han bordat, alguns amb bastanta mala intenció. Hem tingut sempre al davant, com a guia, la venerada muntanya de Montserrat cap a on ens encaminem.
• A la urbanització La Serra Alta, superats els molestos lladrucs dels gossos, hem trobat una placeta amb bancs per seure (i algun aparell de gimnàstica), on s’ha aprofitat per esmorzar. L’esmorzar ha tingut un brillant final ja que, no solament hem tingut cafè i “gotes”, sinó que un dels caminants, que demà fa anys, ens ha convidat a vi dolç i bombons. Felicitats i gràcies Joan!
• El camí presentava desnivells negatius i positius, no molt accentuats però que hi eren. Passada la Riera de les Comes ja ha estat tot pujada fins al final de l’etapa.
• Com que anàvem sobrats de temps, sobretot perquè el desplaçament des de, i fins a, Badalona és curt, ens podem permetre el luxe de fer la cerveseta al final de cada etapa. Avui s’ha fet a Collbató, abans d’arribar l’espai final de les Coves. Entre l’esmorzar tranquil i aquests finals etapa potser ens estem relaxant una mica massa. Bé, sempre és bonic tenir una estona per fer petar la xarrada entre bons amics.
• Després del descans i una mica de visita a Collbató, s’ha pujat fins les Coves de Salnitre, tot passant pel costat de l’ermita de La Salut. A dalt, a l’aparcament del recinte, sempre a punt, ens esperava “el Bello”. I cap a casa a bona hora.
• Com que d’aquí dues setmanes farem la pujada a un cim i el dinar típics de final de curs, aquest GR5 serà reiniciat ja passat l’estiu. Caldrà que estiguem en forma.

Veure fotos

GR 5
Etapa 3: Gelida - Can Parellada

Data: 19 de maig 2018
Assistents: 13
Distància: 13,6 km

Apunts de l’etapa:
• Després del parèntesi per acabar el Meridià Verd, etapa pendent de Collformic a Cànoves, s’ha reprès el GR5 amb la tercera etapa des de Gelida fins a Can Parellada (Masquefa).
• El dia ja ha estat bastant calorós i el paisatge molt bonic. D’igual manera que l’etapa anterior, bona part de la caminada s’ha fet envoltats de vinyes i contemplant els ceps perfectament alineats tot esperant el moment que creixi el raïm i es pugui recollir amb la maquinària actual. En algun moment també hem tingut bosc, però no massa.
• El camí ha estat molt planer, amb un mínim de desnivells tant de pujada com de baixada. Avui podem dir que, a causa del poc desnivell i no gaires quilòmetres, ha estat una passejada relaxant. Ja va bé després de les dues darreres caminades que van ser bastant dures.
• Cal destacar que durant tota l’etapa hem tingut al davant, i com a referència, la bonica muntanya de Montserrat. Cap allà ens encaminem i a on, l’etapa propera o la següent, haurem pujar. Llavors sí que no ho serà de planera, l’etapa.
• La primera parada s’ha fet a Sant Llorenç d’Hortons on, a una placeta amb bancs, hem pogut esmorzar relaxadament. A l’acabar hem disposat de temps per entrar en un bar i fer-hi el cafetó o el que sigui (alguns col•laborant perquè no es perdin llocs de feina a la fabrica badalonina de l’Anís del Mono).
• Altra vegada en camí, hem anat fins a La Beguda Alta. Com que anàvem sobrats de temps per esperar l’autocar, hem pogut fer petar la xerrada tranquil•lament tot fent la tradicional “clareta” o similar de final d’etapa (tot i que faltava una mica per arribar-hi).
• Finalment, un quilòmetre més enllà, a Can Parellada, ens hem retrobat amb l’autocar, després d’esperar-lo una mica perquè estava aparcat en un altre lloc de la urbanització.
• Retorn a Badalona i arribada a casa a la una del migdia, al menys els que viuen a Badalona que no és tothom.

Veure fotos

Ruta del Meridià Verd
Etapa 9: Collformic - Cànoves

Data: 5 de maig de 2018
Assistents: 14
Distància: 20,3 km

Apunts de l’etapa:
• Aquesta etapa s’havia ajornat en varies ocasions per evitar la neu o el glaç que s’hi podia trobar al hivern o per altres motius. Finalment, ha arribat el moment de fer-la, encara que només hi hem pogut anar catorze caminants.
• La sortida ha estat a Collformic on encara hem recordat amb entusiasme el final de la 8èna etapa amb el gruix de neu que vàrem trepitjar.
• La caminada ha començat amb el cel ennuvolat però, de moment, sense pluja. La temperatura ideal per caminar: ni calor ni fred.
• Ben aviat hem arribat al Pla de la Calma, un lloc bonic i que, com diu el nom, dona la sensació de tranquil·litat. Durant tot el trajecte hem estat rodejat de força vegetació, ara molt verda.
• L’inici d’aquesta etapa coincideix amb algun GR i altres rutes que estan molt ben indicades, quasi en excés perquè hi ha senyals molt sovint. Ah! Però quan ha calgut , no ha estat així. Després de la única pujada inicial i quan havíem de començar a baixar (cosa que ja no es deixaria de fer fins al final) vam arribar a un lloc amb tres alternatives a triar, i allà no hi havia cap senyalització. Un error el té qualsevol i nosaltres no som la excepció. Hem agafar el camí equivocat fins que hem vist l’error i s’ha tornat enrere. De manera que als 20,30 quilòmetres oficials s’hauria d’afegir quasi un de més, caminat i descaminat principalment pels que anàvem davant.
• L’esmorzar s’ha fet al costat d’un mas abandonat. Lloc bonic però, quan estàvem al final, amb el ritual de les xocolatetes, les pastetes,... ens ha sorprès un xàfec, amb una mini calamarsa. Tots a refugiar-nos a l’estable del mas per posar-nos la capelina. Les previsions de pluja eren per a la tarda però es veu que aquells núvols no havien vist el telenotícies.
• La pluja ha durat menys d’una hora, encara que després ha tornat en algun moment.
• Malgrat que el camí ha estat sempre un sender ample i sense dificultat, la baixada ha estat molt llarga, i podem dir que cansada. Durant el trajecte hem coincidit amb bastants ciclistes. Si baixar a peu ha estat dur, pujar amb bicicleta déu-n’hi-do!
• No s’ha passat per cap nucli habitat, només per la bonica masia de Vallforners i, més endavant, pel costat del pantà de Vallforners per, finalment, arribar a Cànoves, final d’etapa.
• A Cànoves s’ha pogut fer la cerveseta de rigor al mateix establiment on es va fer el tallat d’inici, quan es va fer l’etapa teòricament posterior. Llavors la simpàtica, i xerraire, mestressa es queixava que en aquell moment tot just estava obrint i ara que estava a punt de tancar.
• Reconeixent que bonica si que ho ha estat, la llargada de la baixada i la pluja potser han fet que no s’hagi gaudit excessivament d’aquesta etapa. De totes maneres, s’ha celebrat haver acabat, ara sí, la ruta del Meridià Verd.
• Com a resum final es pot dir que el Meridià Verd el vàrem començar a Llanars (3 de juny del any passat) i es va acabar a la platja d’Ocata (24 de febrer d’enguany), o avui segons es miri. S’han caminat un total aproximat de 169 quilòmetres repartits en 11 etapes (15,38 qmts / etapa de mitjana).
• Ara hauríem de dir: “A començar una altra ruta”, però no és així perquè ja portem dues etapes del GR5. Doncs... a seguir !

Veure fotos

GR 5
Etapa 2: Olesa de Bonesvalls - Gelida

Data: 21 d'abril 2018
Assistents: 21
Distància: 15,8 km

Apunts de l’etapa:
• Seguim avui un nou tram del GR5, d’Olesa de Bonesvalls fins la població de Gelida, dins la comarca de l’Alt Penedès.
• A l’arribar al punt de partida, les 8 del matí, s’ha intentat anar al mateix bar on vam celebrar el final de l’anterior, però estava tancat, de manera que hem començat sense aquest servei (o sense “anar al servei” per dir-ho d’altra manera).
• Al baixar de l’autocar feia una mica de fresqueta, però només començar a caminar i amb la primera pujadeta de la jornada aviat hem entrat en calor. S’ha de dir que hem tingut un dia molt solejat i de considerable calor.
• A l’igual que l’etapa anterior ens han acompanyat el perfum de la farigola ja florida, la vista del típic margalló i els típics espàrrecs que algú, amb molta vista, s’ha permès recollir-ne un bon manat (oi Joan?).
• Prop de l’Ordal s’ha fet l’aturada de rigor a la font de la placeta del costat de l’església de Sant Esteve d’Ordal. Cada vegada l’esmorzar és més complert: galetes, xocolates, ametlles, cafè, llet, sucre, anís del mono... Tot un luxe. Poc ens pensàvem la pujada i la baixada que ens esperaven!
• Després d’esmorzar, i per l’indret anomenat “Forn de Vidre”, s’ha arribat a la famosa carretera N-340, no tant transitada com històricament ho havia estat, però Déu-n’hi-do. De manera que l’hem creuat vigilant una mica. No s’ha passat per el nucli principal de l’Ordal.
• Després d’esmorzar i amb la motxilla una mica més buida, però amb la panxa més plena, hem tingut la primera dificultat de la etapa: una forta i llarga pujada. • Efectivament, la pujada ha estat considerable pensant que alguns de nosaltres ja no som “de la primera volada” ni molt menys. Uf! Però tot es supera.
• I després de la primera dificultat ha vingut la segona: una molt pronunciada baixada per un camí ple de pedres i pedretes. En general bona part del camí era ple de pedres que el fan molt empipador. Segons les condicions físiques de cadascú, per uns ha estat més difícil la pujada i per altres la baixada. Qui més qui menys ha patit una mica, però, endavant!
• Finalment, la cosa ha estat més relaxada. S’ha vist un pou de glaç i hem enfilat ja el camí cap a Gelida voltats de forces vinyes.
• En arribar a Gelida, el primer que es veu és el famós Castell de Gelida ubicat sobre un tossal a la dreta de l’Anoia. Poc després ja hem trobat “el bello”, tant desitjat al final de les etapes, que ens esperava. Aquí tampoc hem tingut sort amb els bars, però al costat de l’autocar hi havia el Pavelló Esportiu de Gelida on s’ha pogut anar als serveis i comprar alguna beguda a les màquines adients.
• Quan acabàvem de pujar a l’autocar i pensàvem que l’etapa d’avui ja passava a ser història (retorn ràpid a Badalona per autopista), hem tingut la sorpresa de la jornada. Sorpresa i ensurt. A la part del darrera de l’autocar, just a la darrera fila de seients, una mena d’explosió i un fum intents ens ha deixat blancs (oi May?). Cames ajudeu-me a baixar de l’autocar una mica esporuguits. Tranquils, simplement ha estat un extintor que s’ha disparat! Passat l’ensurt i una mica blancs, cap a casa. Hauria estat més complicat si hagués passat en ple viatge de retorn a velocitat d’autopista. Una nova anècdota per recordar en el futur.
• Ja a casa, algú s’ha fet una truita d’espàrrecs collits avui. Segurament s’haurà llepat els dits.

Veure fotos

GR 5
Etapa 1: Sitges - Olesa de Bonesvalls

Data: 7 d'abril 2018
Assistents: 23
Distància: 16,75 km

Apunts de l’etapa:

• A diferència de la etapa anterior fallida, avui sí que s’ha pogut començar aquest GR5. S’ha de dir que els més porucs temien pluja però no ha estat així. Bé, en realitat, hem tingut quatre gotes mal comptades durant uns breus moments. Per tant temperatura agradable, però força ennuvolat.
• No s’ha sortit de les platges de Sitges, ja que es va fer un petit recorregut el dia de la pluja i s’ha sortit una mica fora del centre de la població, concretament del polígon Les Pruelles.
• Només sortir ja ens hem endinsat al que és el primer parc natural que trepitjarem en aquest recorregut, concretament el Garraf.
• El parc del Garraf té una extensió de més de dotze mil hectàrees de paisatges secs i rocosos. L’acció de desgast de l’aigua i el vent sobre els materials càrstics ha originat un vast sistema de coves i avencs, molt apreciat pels practicants de l’espeleologia; cosa que no és el nostre cas.
• Ha estat un recorregut bonic, no excessivament dur entre caminets i senders i no s’ha passat per cap nucli de població. Vegetació abundant, farigola i el margalló típic de la zona.
• Cap el final ja hem pogut contemplar camps de cultiu dedicats a la vinya, a partir dels quals es produeixen els caves i els vins amb denominació d'origen Penedès.
• Poc abans del final s’arriba a un petit nucli, que alguns pensàvem que era ja final d’etapa, però es tracta de l'anomenat Hospital d’Olesa de Bonesvalls. Després de caminar una mica més sí que s’ha arribat a Olesa de Bonesvalls, on hem tingut temps de fer la cerveseta de rigor.
• En definitiva, hem començat l’etapa a la comarca del Garraf i hem acabat ja a l'Alt Penedés.

Veure fotos

GR 5
Etapa 0: Sitges - Sitges

Data: 24 de març 2018
Assistents: 18
Distància: 0 km

Apunts de l’etapa:

• Aquesta crònica consta de dues parts: presentació general del GR5 i comentari de l'etapa fallida d’avui.
• El GR5, conegut també com sender dels Miradors, es desplega sobre el mapa com un gran arc a una distància entre quaranta i cinquanta quilòmetres al voltant de la ciutat de Barcelona. Comença i acaba a la riba de la Mediterrània, des de Sitges, al Garraf, fins a Canet de Mar, al Maresme.
• El recorregut també és conegut com a sender dels Parcs Naturals, ja que travessa les zones protegides del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny i el Montnegre-Corredor.
• La ruta suma un total de 214 quilòmetres per les comarques barcelonines de Garraf, Alt Penedès, Bages, Anoia, Vallès Oriental, Osona, Vallès Oriental i Maresme.
• Així doncs, avui estava previst efectuar la primera etapa des de Sitges fins a Olesa de Bonesvalls, prop de 17 quilòmetres, però només hem fet l'“etapa zero”.
• Efectivament, la pluja ens ha fet canviar els plans. Des de fa dies les previsions meteorològiques ja preveien pluja més o menys intensa, per tot Catalunya i tot el dia. Però nosaltres som optimistes, i una mica tossuts, i hem sortit de Badalona amb una pluja fina.
• A l'arribar a Sitges seguia plovent de manera que hem posat en marxa el “pla B”, això vol dir, buscar un bar per refugi i esmorzar.
• Amb els “bocates” ja preparats a casa, però fent el gasto corresponent de cerveses, cafès, tallats i similars, hem compartit una bona estona entre amics i hem celebrat tres aniversaris propers. (Felicitats i gràcies Carol, Rosa i Joan!)
• Un cop acabat l’esmorzar, i sota una pluja minsa, hem fet el típic tom per Sitges (ermitai platja de Sant Sebastià, palau Mar i Cel...) i cap al autocar.
• De tornada la pluja s'ha intensificat i abans de les dotze ja érem tots a casa. Un altre dia serà!

Veure fotos

UNA SORTIDA "ESPECIAL"
Vimbodí - Montblanc

Data: 10 de març 2018
Assistents: 18
Distància: 15,2 km

Apunts de la caminada:
• Siguem francs de bon començament: El grup tenia ganes de celebrar una calçotada i, si podia ser, al mateix lloc de l’any passat que ens va agradar força. Doncs bé, es tractava d’organitzar una caminada prop de l’Espluga de Francolí i acabar-la amb la calçotada al restaurant Art.
• Parlem primer de la caminada. Per aquelles contrades hi ha varies rutes circulars que es poden fer en una sola etapa, però hi havia la possibilitat que estiguessin poc senyalitzades, de manera que la decisió encertada va ser anar a lo segur i fer un tram del GR171, que acostumen a estar ben marcats. Concretament es va escollir l’etapa 6a: Vimbodí - L’Espluga de Francolí – Montblanc. Aquest camí coincideix parcialment amb el GR175-2.
• El temps ha estat esplèndid, encara que una mica tapat i emboirat durant la primera part del matí i amb un ambient de molta humitat al principi.
• Tècnicament ha estat una caminada fàcil per senders de muntanya, encara que amb una mica de pujada al final que sempre molesta quan ja es porta una bona estona de camí.
• El paisatge bonic, res a veure però amb els inicis del Meridià Verd. Aquí el que domina son les vinyes i alguns camps d’ametllers. És bonic veure els ceps ben arrenglerats. Ara és època de calçots, no de raïm.
• Hem passat pel Castell de Milmanda, particular i que no es visita, i, una mica abans d’arribar a Poblet, hem esmorzat en una glorieta. Sense cafè ni anís, que ja tindríem temps de veure alcohol amb el dinar.
• Després d’esmorzar hem tingut una mica de dubtes per agafar el camí correcte cap a Poblet, però sempre ens en sortim. Una mica de marrada ja és un preu que estem disposats a pagar. No s’ha fet visita al monestir de Poblet perquè ja la vam fer seguint la Ruta del Císter ara fa justament un any.
• Seguim el camí i creuem l’Espluga de Francolí. Justament allà, un rètol indica “Art Restaurant” però ni cas, encara ens ho hem de guanyar! Cal seguir fins a Montblanc.
• Abans d’arribar a Montblanc, el camí pujava fins a l’ermita o oratori de Sant Miquel per després anar baixant fins a la població.
• Un cop a Montblanc, que ja vàrem visitar com inici i final de la Ruta del Císter, ens hem reunit amb quatre acompanyants que han fet visita turística al lloc i, ara sí, tots vint-i-dos amb l’autocar cap a l’Espluga de Francolí.
• De la calçotada, poca cosa a dir fora de lo habitual: bon menjar i vi de la zona, bon ambient i compartir una estona molt agradable entre amics.
• Després, contents i amb la panxa plena, retorn cap a casa tot esperant que l’any vinent puguem fer una altra calçotada i, si pot ser, amb els molts caminants del grup que no han pogut venir aquesta vegada.

Veure fotos

PROPERA SORTIDA

VACANCES



RUTES ANTERIORS


MERIDIÀ VERD


MONTSERRAT-NÚRIA


GR 2. LA JONQUERA-SANT ADRIÀ


GR 175. RUTA DEL CÍSTER