PORTAL FOTOS I VÍDEOS


Darrera sortida:
CIM DEL BALANDRAU

Data: 17 de juny 2017
Assistents: 18
Distància: 13 km

Apunts de la jornada:

• Al final de cada temporada, aquest grup de caminadors tenim per costum fer un cim de la nostra terra (tot s’ha de dir: que sigui assumible per a nosaltres), i acabem amb un dinar de germanor per tal d’acomiadar-nos fins passat l’estiu.
• En altres ocasions s’han fet: la Tossa d’Alp, el Costabona, el Moixeró, La Gallina Pelada, el Pic de la Dona, el Gra de Fajol... Aquesta temporada l’hi ha tocat el torn al cim del Balandrau. És una muntanya del massís del Pirineu, al nord de la comarca del Ripollès relativament a prop de la vall de Núria.
• Ens hi hem apropat amb cotxes particulars passant per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i Tregurà (de Baix i de Dalt). I allà per una pista forestal fins al Collet de la Gralla situat a una alçada de 1.952 m.
• Al Collet de la Gralla s’han deixat els vehicles i començat a pujar amunt cap a la Collada del Castell dels Moros, la Collada de Fontlletera, la Fontlletera i el Coll dels Tres Pics. La dificultat no era alta, però de desnivell considerable. Al Coll dels Tres Pics s’ha pogut esmorzar. Malgrat ser un dia molt calorós en general a tot Catalunya, no s’ha patit un calor excessiu, i al moment d’esmorzar més d’un ha hagut de posar-se el paravent per evitar refredats amb la suada i l’aire que bufava.
• Un cop recuperades les forces, s’ha fet el darrer esforç: Tres Pics i cim del Balandrau. Aquest està situat a l’alçada de 2.583 m, per tant, el desnivell ha estat d’uns 630 metres. Des del cim es gaudeix d’una vista extraordinària. Després de les fotos de rigor i de recrear la vista amb el paisatge i omplir els pulmons amb aire pur, s’han castigat una mica els genolls i cames retornant al punt de sortida per el mateix camí de pujada. Entre pujar i baixar s’han fet uns 13 quilòmetres.
• S’ha retornat a Tregurà de Dalt amb els cotxes, i s’ha fet el dinar del comiat de temporada al restaurant El Serrat (Ca la Rosa). La quantitat de menjar ha estat molt abundosa, segurament excessiva, de manera que les calories cremades amb la pujada i baixada al cim han estat sobradament compensades amb el dinar.
• En definitiva, un bonic cim, un bon dinar compartit amb molt bona harmonia i ara a esperar al final de l’estiu per reprendre la segona etapa del Meridià Verd, tot just començat, casualment, a Llanars, a pocs quilòmetres de Tregurà.

Veure fotos

MERIDIÀ VERD
Etapa 1a: LLANARS - carretera C-38 (prop de Sant Pau de Segúries)

Data: 3 de juny 2017
Assistents: 12
Distància: 17,6 km

Apunts de l’etapa:

• Avui hem començat, amb molta il·lusió, una nova aventura per les terres del nostre país. Concretament, hem encetat l'anomenat “Meridià Verd”, una ruta que segueix, tant fidelment como és possible, la línea vertical que descriu el Meridià de París, un segment del qual va ser utilitzar per definir la unitat de longitud del metre (m). L’any 2000 es va commemorar l'existència d’aquesta mesura i, per celebrar-ho, els governs català i francès van traçar el recorregut del Meridià Verd que coincideix parcialment amb el meridià de Paris que neix a Dunkerque i finalitza al Mediterrani prop de Barcelona, a la platja d’Ocata.
• A part del tram que transcorre per França, passant per la Catalunya Nord, al nostre país comença al Coll de Pal / Costabona; però per dificultats de trasllat amb autocar fins a aquest indret, nosaltres l’hem començat a Llanars uns quilòmetres més avall.
• El recorregut d'avui anava des del bonic nucli de Llanars fins als creuament amb la C-38, a uns 2 quilòmetres al sud de Sant Pau de Segúries, per on no hi passa. Al restaurant Mas Repunxó ens esperava l’autocar. No s’ha passat per cap nucli habitat en tot el camí.
• El dia ha estat esplèndid, sense fred ni excessiu calor. Ens hem embrutat una mica les botes i els pantalons, ja que el dia anterior havia plogut. Hem canviat el terreny més planer de la Ruta del Císter amb moltes vinyes, per un terreny més muntanyós, verd al màxim i amb la companyia de moltes vaques que hi pasturen tranquil·lament.
• Ha estat una primera part de pujada i una segona de baixada, potser una etapa un xic llarga, però molt bonica. Segons la guia s’han fet 17,60 quilòmetres, encara que segons alguns aparells electrònics sembla que potser una mica menys o una mica més?
• Des d’un dels punts alts hem tingut una bonica vista de Camprodón, inclosa la seva famosa fàbrica de les galetes Birba.
• Potser la única nota negativa ha estat que, per diferents motius, avui només hem pogut compartir aquesta etapa dotze caminants. Esperem poder ser més en les properes jornades. Com sempre l’esmorzar ha estat un bon moment amigable, que en aquesta ocasió ens ha permès celebrar amb moscatell l’aniversari d’un dels caminants. Felicitats Joan!
• Poc més a dir, simplement a esperar la segona etapa que, probablement, ja no farem fins passat l’estiu.

Veure fotos

PROPERA SORTIDA

MERIDIÀ VERD. SEGONA ETAPA


Sortida: 7 del matí des del Museu.

Finals de setembre



RUTES ANTERIORS

MONTSERRAT-NÚRIA

GR 2. LA JONQUERA-SANT ADRIÀ

GR 175. RUTA DEL CÍSTER

PETITA HISTÒRIA DEL GRUP EXCURSIONISTA GAVINA

El nostre grup neix al si de la coral Gavina de la comunitat dels Carmelites Descalços de Badalona. El fet que uns quants cantaires decidissin organitzar algunes petites excursions pels voltants de la ciutat, va anar animant el grup que, poc a poc, va anar agafant experiència i plantejant-se alguns reptes interessants. Des de l'any 2002, aquell modest grup inicial ha vist créixer els aficionats i es pot dir que s'ha consolidat com a grup excursionista amb un bon número participants. Els quilòmetres recorreguts en aquets anys superen els 3000, cobrint nombroses rutes emblemàtiques del territori català, com ara el GR-92 (Portbou-Ulldecona), el GR 2 (La Jonquera- Sant Adrià de Besós), el GR 5 (Sitges-Canet de Mar), el Camí del Nord (Mataró-Canigó), el GR1 Transveral (Sant Martí d'Empúries-Pont de Montañana), la Ruta Serrallonga, el tram català del camí de Sant Jaume, el sender de Montserrat a Núria... Puntualment, també s'han fet algunes petites rutes i alguns dels cims més accesibles del Pirineu.
Resten a la nostra memòria, i en els nostres arxius fotogràfics, totes les vivències d'una llarga etapa de més de catorze anys amb molts amics i amigues que ens han acompanyat, alguns dels quals ja no poden fer-ho. Mentrestant, els que hi som ara seguim endavant.
Com sempre, el camí és el repte, no pas la meta, tot i la gran força de la seva crida. El camí és companyonia, interioritat, admiració i respecte de la natura, superació i esforç. El nostre grup és obert, tothom hi és convidat.