PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS


MERIDIÀ VERD
Etapa 5a: BV 4225 (prop de Sant Pere Torelló) - Roda de Ter

Data: 25 de novembre 2017
Assistents: 18
Distància: 16,2 km

Apunts de l’etapa:

• Avui, tot i que que ha estat ennuvolat bona part del matí, hem tingut una temperatura ideal per caminar, molt agradable, ni fred ni calor. El sol no ha brillat fins al final de l’etapa, això fa que les fotos no surtin tant brillants com es desitjaria.
• S’ha de reconèixer que el paisatge no ha estat tant bonic com en etapes anteriors, en les que hi havia moltes fagedes. Ara ja estem baixant cap a la plana de Vic, que divisem amb la seva boira característica.
• El camí ha estat de pujada suau fins l’ermita de Santa Margarida, adossada a una masia, on s’ha esmorzat, i després també baixada suau. S’ha fet una mica de carretera i la resta per camins fàcils de muntanya. Ja tornarem a trobar més muntanya i pujades quan arribem al Montseny.
• A diferència d’etapes anteriors, avui hem passat per molts masos, on hem vist molta vida, principalment animal: cavalls, vaques, ovelles i uns preciosos vedells acabats de néixer.
• Com a curiositat, podem comentar que en una de les masies, i a traves de la porta amb vidres, hem pogut veure la bateria i demés material del grup de pop-rock català “Obeses”.
• S’ha de remarcar, i agrair, que aquesta part del camí estigui sobradament senyalitzada, cosa que no es pot dir d’etapes anteriors. Sembla que el pressupost per la senyalització no es va repartir uniformement.
• El final d’etapa ha estat a Roda de Ter, el primer municipi important que hem trobat des de la sortida a Llanars.
• A Roda de Ter s’ha passat per el davant de dues plaques indicatives de cases on hi va nàixer algun personatge important del municipi: la de Francesc Macià “Bac de Roda” lluitador a la Guerra de Successió (no confondre amb el president de la Generalitat), i la del conegut poeta Miquel Martí i Pol.
• El fet d’acabar en un municipi ha permès que es pogués fer “la clareta”, o similar, típica de final etapa, cosa que no podíem fer darrerament i que permet una estona de xerradeta amigable entre tots.
• Alguns vam recordar que per allà l’any 2011 vam pujar al autocar al mateix lloc tot acabant una etapa del Camí de Sant Jaume. I és que aquest grup porta ja una bona quantitat de quilòmetres a les cames.

Veure fotos

MERIDIÀ VERD
Etapa 4a: Ciuret - BV 4225 (prop de Sant Pere Torelló)

Data: 11 de novembre 2017
Assistents: 24
Distància: 13,8 km

Apunts de l’etapa:

• El primer que s’ha de destacar és l’alt nombre de participants (24) malgrat alguna baixa de darrer moment. Hem tingut alguna nova incorporació al grup i un parell de recuperacions després d’un període de lesions. Benvinguts tots!
• El temps ha estat força bo. Pràcticament sense sol però amb temperatura molt agradable.
• Un xic llarg el trajecte d’anada amb autocar ja que fins a Ciuret la carretera és força estreta. No així la tornada que la carretera era bona i aviat autovia.
• Poc després de començar la caminada, i dubtant una mica, s’ha deixat la carretera per endinsant-nos per el senyalat “Camí de Vidrà”. Aquest camí segurament porta de Ciuret a Vidrà (uns 6 quilòmetres) però està en molt males condicions (segurament ha estat molt poc utilitzat des de fa anys) i gens indicat. Ha estat una petita aventura un xic dificultosa fins tornar a creuar la carretera, que ja no hem deixat (malgrat altres trams de caminet) fins arribar a Vidrà.
• A Vidrà, per on hem passat només de costat, s’ha fet l’esmorzar de rigor. Avui, però, ha estat una mica de disbauxa ja que s’ha disposat de vi (dues botes com sempre) però també de cafè, llet, sucre, anís del Mono i orujo.
• S’ha de destacar que Vidrà ha estat el primer poble que hem trobat des de la sortida a la primera etapa a Llanars. Posteriorment tampoc hem trobat cap més poble fins arribar a la carretera BV 4225 on ens esperava l’autocar. Estàvem a uns dos quilòmetres de Sant Pere de Torelló .
• Com en etapes anterior, es pot reafirmar la bellesa de l'entorn amb el colors plenament de tardor. L'etapa ha estat pràcticament tota de baixada.
• En definitiva, hem tingut de tot: caminet dificultós, carretera (que no agrada gaire), camí bonic una mica empedrat i finalment pista forestal.

Veure fotos

MERIDIÀ VERD
Etapa 3a: Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) - Ciuret

Data: 28 d'octubre 2017
Assistents: 14
Distància: 13,5 km

Apunts de l’etapa:

• Poc abans de les 9 del matí, l’autocar ja ens ha deixat al Coll de Canes per començar una nova etapa d’aquest preciós camí del Meridià Verd.
• Alguns comentaris d’avui seran poc originals. El referent al temps es pot copiar literalment de l’anterior etapa, es a dir, temps bo, una mica fresquet al començament però després ja amb sol i bona temperatura.
• En quant al paisatge també s’ha de repetir i confirmar, una vegada més, la seva bellesa. Al color verd del bosc, ara ja s’hi han afegit els colors propis de la tardor. Preciós.
• S’ha pogut constatar que, lamentablement, hi ha manca d’aigua. Alguns rierols, gorgs i fonts estan molt baixos d’aigua.
• Durant el camí s’ha fet un petit extra separant-nos de la ruta uns 200 metres (400 anar i tornar, que hauríem de sumar a la distància indicada) per fer una visita a la ermita de Santa Magdalena. El camí per pujar a aquesta ermita, que està a un coll, no era fàcil del tot. Hem grimpat una mica, una dificultat per compensar la resta del camí que, malgrat que primer era de pujada i després de baixada, ha estat força tranquil perquè transitava per pistes forestals. Aquest cop si! Hem pogut entrar a l’ermita que estava tancada però no amb clau i es podia obrir, visitar i tancar.
• A diferència de l’etapa anterior, els boletaires han tingut un desengany. Avui no n’hi havia.
• El final d’etapa s’ha fet a Ciuret, un llogaret amb uns pocs masos disseminats del municipi de Vidrà (uns 5 quilòmetres més avall). De fet, només hem vist una amplia casa rural on es podia sentir bastant de xivarri, segurament de joves i canalla.
• Tots els horaris previstos s’han acomplert i abans de les 3 de la tarda ja estàvem de tornada a Badalona, esperant ja la propera etapa.

Veure fotos

MERIDIÀ VERD
Etapa 2a: Carretera C-38 (prop de Sant Pau de Segúries) - Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès)

Data: 14 d'octubre 2017
Assistents: 18
Distància: 11,2 km

Apunts de l’etapa:

• Després de quatre mesos del descans estiuenc, avui divuit caminadors ens hem tornat a posar en marxa per reprendre el Meridià Verd, del qual portàvem feta només una primera etapa. S’ha sortit del punt de la carretera C-38 (a 2 quilòmetres de Sant Pau de Seguries) on es va acabar l’anterior etapa.
• Des de la primera etapa, hem estat caminant sempre pel Ripollès, però avui hem entrat i sortir uns pocs quilòmetres per la Garrotxa.
• El dia ha estat molt bo. A l’inici una mica de fresqueta, tant per l’hora del dia com pel fet d’anar caminant per llocs obacs sense que ens toqués el sol. Després ja amb sol i força calor (aquesta calor poc lògica al mes d’octubre).
• Bona part de l’itinerari s’ha fet dins del bosc, especialment fagedes. Per tant, podem dir que ha estat una etapa molt bonica, potser, només li podem posar l’inconvenient que ha estat una mica monòtona, ja que pràcticament tot el camí ha estat gairebé igual, sense passar per cap poblet, ni ermita, ni masia, ni res singular per retratar.
• Durant la primera part de la etapa hem compartit l’espai amb una batuda de senglars que es feia per aquesta contrada, però que no ens ha causat cap problema. També cal destacar que els bons boletaires del grup han trobat força bolets de moltes espècies. El boletaire major (oi, Xus?) ha omplert una bosseta.
• Hem de constatar que, a diferència dels GR’s, aquest camí està molt poc senyalitzat, per tant ens hem de regir pel llibre/guia corresponent, on les explicacions no sempre son clares del tot. Com a conseqüència, en una cruïlla no massa clara ens hem desviat , fins que no ho hem vist clar i hem tornat enrere, pujant i baixant en va. De manera que als 11,2 quilòmetres oficials (sempre hi ha discrepàncies segons l’aparell de mesura), s’hauria d’afegir, al menys, un de més.
• Malgrat que pensàvem que seria una etapa d’inici de curs, curteta i facileta, no ho ha estat tant. Des de l’inici pràcticament tot és pujada el Coll d’en Roca i després baixada fins el Coll de Canes. O és que estàvem desentrenats? Quan hem vist el “Bello”, l’autocar, aparcat al voral de l’antiga carretera nacional N-260a hem respirat alleugerits. Ja hi som! Aquest punt final d’etapa està a uns cinc quilòmetres de Vallfogona de Ripollès, per on no hi passa aquesta ruta.

Veure fotos

SORTIDA FINAL DE CURS 2016-17:
CIM DEL BALANDRAU

Data: 17 de juny 2017
Assistents: 18
Distància: 13 km

Apunts de la jornada:

• Al final de cada temporada, aquest grup de caminadors tenim per costum fer un cim de la nostra terra (tot s’ha de dir: que sigui assumible per a nosaltres), i acabem amb un dinar de germanor per tal d’acomiadar-nos fins passat l’estiu.
• En altres ocasions s’han fet: la Tossa d’Alp, el Costabona, el Moixeró, La Gallina Pelada, el Pic de la Dona, el Gra de Fajol... Aquesta temporada l’hi ha tocat el torn al cim del Balandrau. És una muntanya del massís del Pirineu, al nord de la comarca del Ripollès relativament a prop de la vall de Núria.
• Ens hi hem apropat amb cotxes particulars passant per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i Tregurà (de Baix i de Dalt). I allà per una pista forestal fins al Collet de la Gralla situat a una alçada de 1.952 m.
• Al Collet de la Gralla s’han deixat els vehicles i començat a pujar amunt cap a la Collada del Castell dels Moros, la Collada de Fontlletera, la Fontlletera i el Coll dels Tres Pics. La dificultat no era alta, però de desnivell considerable. Al Coll dels Tres Pics s’ha pogut esmorzar. Malgrat ser un dia molt calorós en general a tot Catalunya, no s’ha patit un calor excessiu, i al moment d’esmorzar més d’un ha hagut de posar-se el paravent per evitar refredats amb la suada i l’aire que bufava.
• Un cop recuperades les forces, s’ha fet el darrer esforç: Tres Pics i cim del Balandrau. Aquest està situat a l’alçada de 2.583 m, per tant, el desnivell ha estat d’uns 630 metres. Des del cim es gaudeix d’una vista extraordinària. Després de les fotos de rigor i de recrear la vista amb el paisatge i omplir els pulmons amb aire pur, s’han castigat una mica els genolls i cames retornant al punt de sortida per el mateix camí de pujada. Entre pujar i baixar s’han fet uns 13 quilòmetres.
• S’ha retornat a Tregurà de Dalt amb els cotxes, i s’ha fet el dinar del comiat de temporada al restaurant El Serrat (Ca la Rosa). La quantitat de menjar ha estat molt abundosa, segurament excessiva, de manera que les calories cremades amb la pujada i baixada al cim han estat sobradament compensades amb el dinar.
• En definitiva, un bonic cim, un bon dinar compartit amb molt bona harmonia i ara a esperar al final de l’estiu per reprendre la segona etapa del Meridià Verd, tot just començat, casualment, a Llanars, a pocs quilòmetres de Tregurà.

Veure fotos

MERIDIÀ VERD
Etapa 1a: LLANARS - carretera C-38 (prop de Sant Pau de Segúries)

Data: 3 de juny 2017
Assistents: 12
Distància: 17,6 km

Apunts de l’etapa:

• Avui hem començat, amb molta il·lusió, una nova aventura per les terres del nostre país. Concretament, hem encetat l'anomenat “Meridià Verd”, una ruta que segueix, tant fidelment como és possible, la línea vertical que descriu el Meridià de París, un segment del qual va ser utilitzar per definir la unitat de longitud del metre (m). L’any 2000 es va commemorar l'existència d’aquesta mesura i, per celebrar-ho, els governs català i francès van traçar el recorregut del Meridià Verd que coincideix parcialment amb el meridià de Paris que neix a Dunkerque i finalitza al Mediterrani prop de Barcelona, a la platja d’Ocata.
• A part del tram que transcorre per França, passant per la Catalunya Nord, al nostre país comença al Coll de Pal / Costabona; però per dificultats de trasllat amb autocar fins a aquest indret, nosaltres l’hem començat a Llanars uns quilòmetres més avall.
• El recorregut d'avui anava des del bonic nucli de Llanars fins als creuament amb la C-38, a uns 2 quilòmetres al sud de Sant Pau de Segúries, per on no hi passa. Al restaurant Mas Repunxó ens esperava l’autocar. No s’ha passat per cap nucli habitat en tot el camí.
• El dia ha estat esplèndid, sense fred ni excessiu calor. Ens hem embrutat una mica les botes i els pantalons, ja que el dia anterior havia plogut. Hem canviat el terreny més planer de la Ruta del Císter amb moltes vinyes, per un terreny més muntanyós, verd al màxim i amb la companyia de moltes vaques que hi pasturen tranquil·lament.
• Ha estat una primera part de pujada i una segona de baixada, potser una etapa un xic llarga, però molt bonica. Segons la guia s’han fet 17,60 quilòmetres, encara que segons alguns aparells electrònics sembla que potser una mica menys o una mica més?
• Des d’un dels punts alts hem tingut una bonica vista de Camprodón, inclosa la seva famosa fàbrica de les galetes Birba.
• Potser la única nota negativa ha estat que, per diferents motius, avui només hem pogut compartir aquesta etapa dotze caminants. Esperem poder ser més en les properes jornades. Com sempre l’esmorzar ha estat un bon moment amigable, que en aquesta ocasió ens ha permès celebrar amb moscatell l’aniversari d’un dels caminants. Felicitats Joan!
• Poc més a dir, simplement a esperar la segona etapa que, probablement, ja no farem fins passat l’estiu.

Veure fotos

PROPERA SORTIDA

Dia 16 de desembre

MERIDIÀ VERD. SISENA ETAPA
RODA DE TER - SANT JULIÀ DE VILATORTA

Distància aproximada: 12 Km

Sortida: 7 del matí des del Museu.



RUTES ANTERIORS


MONTSERRAT-NÚRIA


GR 2. LA JONQUERA-SANT ADRIÀ


GR 175. RUTA DEL CÍSTER