El joc del Carmel

joc



joc

REPARTIMENT DE PREMIS

Reportatge gràfic de la festa

En un agradable ambient familiar, el diumenge dia 29 d'abril es fer el repartiment de premis del "Joc del Carmel" als primers classificats. La trobada va servir per posar en comú divertides anècdotes viscudes pels participants. Tothom van coincidir a valorar el Joc com una oportunitat de relacionar-se amb altres persones de la família carmelitana i alhora d’aprendre molts aspectes desconeguts del passat i del present del Carmel. La festa va acabar amb un àpat preparat per tots els assistents.

PREGUNTA DE DESEMPAT

Acabades les dotze setmanes previstes, hi ha cinc concursants que han encertat totes les preguntes del Joc del Carmel. Per poder decidir les posicions finals entre els primers classificats se'ls va enviar una una única pregunta per decidir les posicions definitives. El factor "temps de resposta" hi jugava un paper determinant.

La pregunta de desempat era:

Santa Teresa de Jesús es declara devota d’un personatge bíblic que tenia set germans. Quantes vegades surt el seu nom en els escrits de santa Teresa?

Resposta correcta: 18, 17 o 16 (totes tres respostes són vàlides; de fet el nom surt 18 vegades, però un mateix text es repeteix en les dues versions del "Camino de Perfección", i en una carta es parla d'un personatge contemporani a qui Teresa anomena metafòricament David).

Rei DavidEl personatge bíblic per qui santa Teresa tenia una marcada devoció és el rei David, el menor dels vuit fills de Jessè (1er Samuel 17,12-15). La mateixa santa Teresa comenta a Fundaciones: “Tràtase de la fundación de San José de Nuestra Señora de la Calle, de Palencia, que fue año de 1580, dia del rey David” (F 29,tit); i, seguidament: “Yo gusté mucho que se fundase aquel día, por ser el rezado del rey David, de quien yo soy devota” (F 29,11).
El nombre exacte de citacions i els textos corresponents es poden trobar a la pàgina 671 del llibre “Concordancias de los escritos de Santa Teresa de Jesús”, edició preparada per Juan Luis Astigarraga i Agustí Borrell. Va ser editat en dos volums pel Teresianum de Roma l’any 2000.

Les solucions donades pels cinc concursants i els temps de resposta que marquen la classificació definitiva són els següents:

1.- Maripol González Resposta: 16dimarts dia 3, a les 9:24
2.- Montserrat Maya Resposta: 16dimarts dia 3, a les 9:25
3.- Viki Resposta: 18dimarts dia 3, a les 12:36
4.- Juanma Resposta: 17dimarts dia 3, a les 19:58
5.- Tekila Resposta: 17dimarts dia 3, a les 20:01


Relació de premis

Primer premi: Cap de setmana per a dues persones a una població on hi hagi hostatgeria de l'Orde, a escollir. (Inclou dues nits a l'hostatgeria i àpats. No inclou desplaçaments).
Segon premi: Un vitrall de santa Teresa de Jesús (18x25 cm), obra de l'artista badalonina Teresa Català.
Altres premis: Lots de productes carmelitans (llibres, rebosteria, licoreria, matrícula de cursets o congressos...)
En el cas que es produís algun empat per als primers premis, s'hauran de fer algunes preguntes de desempat.



Classificació definitiva

AMB 36 PUNTS
i amb aquest ordre després del desempat:

073 Maripol Gonzalez M (Lleida)
053 Montserrat Maya (Lleida)
028 Viki (Badalona)
032 Juanma (Badalona)
033 Tekila (Badalona)

AMB 35 PUNTS
041 Teresa Català (Badalona)
044 Susana Garcia (Rubí)
045 Melchora Quintana (Rubí)

AMB 34 PUNTS
071 Irene Obradors P (Barcelona)

AMB 33 PUNTS
019 M Mercedes Tellechea (Terrassa)
025 BILO (Lleida)
039 M. Neus Cregut (Badalona)
043 Trudis Rodriguez (Vigo)
046 Conxita Ripoll (Lleida)
075 Antoni Monés X (Badalona)

AMB 32 PUNTS
017 Carmen Alzaga G (Terrassa)
040 Rafael Pujals (Badalona)
072 RAM (?)

AMB 31 PUNTS
004 Cercador (Barcelona)
005 Cisetes (Girona)
021 Esperanza Vidaurre M (Berga)
049 Gracia Navarro (Valladolid)

AMB 30 PUNTS
042 VADOR (Badalona)
080 Petra Trigueros R (El Vendrell)
081 Alberich (Tarragona)

AMB 29 PUNTS
070 MCP (El Prat)

AMB 28 PUNTS
064 Concepció Rueda (Barcelona)
068 Sortes (Barcelona)
079 M Dolors Roig (Barcelona)

AMB 27 PUNTS
001 Jotaefe (Badalona)
054 Constantí (Tarragona)
055 Jan Paski (Badalona)
082 Xiscu Caballé (Tarragona)

AMB 26 PUNTS
077 Torrecilla (Tarragona)

AMB 25 PUNTS
038 Josep Burriel (Badalona)
051 M Teresa Espluga (Lleida)
083 Josemi (?)

AMB 24 PUNTS
006 Carmen Climent C (Palafrugell)
027 Ben Clenxat (Badalona)
035 Teresa Rofes LL (Terrassa)

AMB 23 PUNTS
003 Helena (Badalona)
010 Marian (Badalona)
065 Carmina (Lleida)

AMB 22 PUNTS
076 Assumpta Esteve B (Sta. Coloma de Farners)
084 Carme Zamora (Badalona)

AMB 21 PUNTS
022 ANESVAL2 (Badalona)
034 Santi Rosés (Badalona)
074 Andrew Llanes A (Barcelona)

AMB 19 PUNTS
020 DRC ((Badalona)

AMB 17 PUNTS
008 Homedeneu (Badalona)
037 PAPITU (Badalona)

AMB 15 PUNTS
012 Maria Celeste M (Palafrugell)
024 Jordi Fontanellas (Badalona)

AMB 14 PUNTS
078 COPE (?)

AMB 12 PUNTS
029 Marta Grifol B (Badalona)
058 Nunu (Badalona)

AMB 9 PUNTS
015 Rosa Nadal C (Palafrugell)

AMB 8 PUNTS
066 Carles Campins (Barcelona)

AMB 6 PUNTS
031 Sara Guirado C (Badalona)
057 Albert Calabria F (Badalona)

AMB 3 PUNTS
007 Isabel Guillén L (Palafrugell)
018 XARXA (Terrassa)

AMB 2 PUNTS
023 Kashi (Badalona)
026 F Platero - Guàrdia (Badalona)

La classificació recull tots aquells concursants que han participat alguna vegada. Alguns s'han incorporat al concurs una vegada començat, altres no han participat sempre o ho han fet ben poc.




Les setmanes anteriors: preguntes i respostes

Primera setmana

Pregunta núm. 1:
L’òpera «Dialogues des Carmélites» està inspirada en la història real d’un grup de carmelites descalces guillotinades a la place du Trône de Paris, anomenades les Carmelites de Compiègne. Qui és el compositor d’aquesta òpera?
a - Camille Saint-Saëns
b - Francis Poulenc
c - Jules Massenet



Pregunta núm. 2:
El primer convent dels carmelites descalços a Catalunya es va fundar l’any 1586. Actualment, l’espai on estava situat el convent l’ocupa un mercat. Com es diu aquest mercat?
Respostes possibles:
a - Mercat de la Boqueria (o de Sant Josep)
b - Mercat de Santa Caterina
c - Mercat del Ram



Pregunta núm. 3:
Un conegut artista català del segle XX va pintar un quadre de Crist crucificat inspirat en un dibuix de sant Joan de la Creu. On es conserva actualment aquest quadre?
Respostes possibles:
a - En el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
b - En el Museu del Prado
c -En el Museu Kelvingrove de Glasgow

Representació de Dialogues des Carmelites1: b.- Francis Poulenc.
Dialogues des carmélites” és una òpera en tres actes que recull els fets esdevinguts a un grup de monges del convent de Compiègne durant la Revolució Francesa. Les religioses van sofrir el martiri a la guillotina. L’aventura d’aquestes religioses va ser narrada per una d’elles, Maria de l’Encarnació, que va poder escapar. Això va inspirar l’escriptora Gertrud von le Fort que en va fer una novel·la, la qual va servir de base per a un guió cinematogràfic i per l’òpera de Poulenc. Impagable Salve Regina final cantada pel les religioses a mesura que van pujant al cadafal. Podeu comprovar-ho aquí.

Mercat de la Boqueria o de Sant Josep 2: a.- El Mercat de la Boqueria (o de Sant Josep).
Els carmelites descalços van obrir el primer convent a Catalunya el 25 de gener de 1586. Va ser a l’actual rambla de Barcelona que aleshores era una riera. El seu fundador i primer prior va ser el pare Joan de Jesús Roca, el primer carmelita descalç català. El convent va patir les conseqüències de la Llei de Desamortització i actualment està ocupat pel Mercat de la Boqueria. Els carmelites catalans, de qui és coneguda la seva devoció per sant Josep, donaren el nom del sant a nombroses fundacions i a la mateixa província al ésser aquesta reconeguda com a tal.

El Crist de sant Joan de la Creu3: c.- En el Museu Kelvingrove de Glasgow.
El quadre, Crist de sant Joan de la Creu, el va pintar Salvador Dalí l’any 1951 seguint els apunts del propi sant que es guarden al convent de l’Encarnació d’Àvila. Segons el mateix Dalí, la seva intenció final va ser “pintar un Crist bell com el mateix Déu que encarna”. El museu Kelvinsgrove és el més important d’Escòcia i, amb més de vuit mil peces d’art, és un dels més visitats d’Europa.

Segona setmana

Pregunta núm. 4:
La frase: «Cuanto haces a tus prójimos lo haces a mí porque yo soy ellos y ellos son la Iglesia» pertany a:
Respostes possibles:
a - Elisabet de la Trinitat
b - Francesc Palau
c - Edith Stein

Pregunta núm. 5:
Els bisbes carmelites que van assistir a la reunió del Definitori General Extraordinari del Carmel Descalç a Ariccia (Itàlia), pel setembre del 2011, van acordar adreçar un escrit a la Santa Seu demanant que l’any 2015, durant el qual se celebrarà el cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, sigui declarat:
Respostes possibles:
a - Any Teresià
b - Any de la Mística
c - Any de l'Oració

Pregunta núm. 6:
La mare Cristina Kaufmann, monja carmelita descalça del monestir de Mataró des de 1964 al 2006, va escriure varis llibres sobre el que ella creia i experimentava. Quin d’aquests llibres no és d'ella?
Respostes possibles:
a - La transparència de l’imperceptible
b - La fascinació d’una presència
c - La transparència de l’invisible

4: b.- Francesc Palau.
Beat Francesc Palau i Quer El P. Francesc Palau (Aitona 1811-Tarragona 1872), carmelita descalç, té una abundant obra escrita publicada. Una part (la que tractava de l’Escola de la Virtut, conferències espirituals, de l’exorcisme, el Mes de Maria, les Regles i Constitucions de la congregació que va fundar, un àlbum dedicat al papa Pius IX...) la va publicar ell mateix. Una petita part es va perdre i la resta es va editar a Roma els anys 70 del passat segle. Entre aquests darrers textos palautians hi ha el llibre “Mis relaciones con la Hija de Dios, la Iglesia”, d’on ha estat extret el text que conformava la pregunta («Cuanto haces a tus prójimos lo haces a mí porque yo soy ellos y ellos son la Iglesia»).

5: c.- Any de l'Oració.
Assistents al Definitori d'Ariccia Els bisbes carmelites que van assistir, el setembre de l’any passat, al Definitori General d’Ariccia (Itàlia), van acordar elevar al papa Benet XVI la petició que la Santa Seu consideri la possibilitat que l’any 2015, coincidint amb el cinquè centenari del naixement de santa Teresa d’Àvila, sigui declarat Any de l’Oració.

6: a.- La transparència de l'imperceptible.
Gmna. Cristina Kaufmann Aquest títol no correspon a cap obra de la germana Cristina Kaufmann. En canvi, els altres dos són els títols de dos aplecs d’escrits que les carmelites descalces de Mataró van editar (l’un a l’Editorial Claret i l’altre a Editorial de Espiritualidad), en els quals es desenvolupa el seu pensament i la seva espiritualitat. Nascuda a Baden (Suïssa), la germana Cristina va ingressar al Carmel de Mataró l’any 1964, on va ser priora en dues ocasions. Va morir la nit de Pasqua de l’¡any 2006 al monestir d’aquesta ciutat del Maresme.

Tercera setmana

Pregunta núm. 7:
A quina obra de sant Joan de la Creu pertany el verset: "El rostro recliné sobre el Amado"
Respostes possibles:
a - Llama de amor viva
b - Cántico Espiritual
c - Noche oscura del alma

Pregunta núm. 8:
En el viatge en tren que Teresina de Lisieux, Celina i el seu pare van fer a Roma, cada un dels departaments del tren havia estat identificat amb el nom d’un sant. Quin nom van donar al departament dels nostres tres viatgers?
Respostes possibles:
a - Santa Teresa
b - Sant Martí
c - Sant Agustí

Pregunta núm. 9:
El carisma de les Germanes Carmelites de San Josep, fundades per la mare Rosa Ojeda Creus, es centra bàsicament en:
Respostes possibles:
a - Refermar la seva relació amb Déu mitjançant la pregària
b - Servir Jesús en la persona dels malalts, ancians i infants
c - Seguir la crida de santa Teresa de Jesús de dedicació a les missions

7: c.- Noche oscura del alma.
La darrera estrofa diu així:

Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.


8: b.- Sant Martí.
Sant Martí L’edició clàssica de la "Història d'una ànima", el títol tradicional dels Manuscrits Autobiogràfics de Teresa de Lisieux, recull la crònica del viatge a Roma d’aquesta manera: "...s'havia convingut de posar cada departament de vagó sota l'advocació d'un sant... vàrem sentir que el nostre departament estava sota l'advocació de Sant Martí". Quan en temps moderns s'ha fet una revisió crítica dels escrits de Teresina, aquest paràgraf s'ha suprimit, tot i que en algunes edicions s’ha posat aquest text en una nota a peu de pàgina.
Aquest text també es pot trobar reproduït en algun altre estudi sobre santa Teresina, com ara el llibre de Stephane Joseph Piat, "Historia de una família" i a internet mitjançant Google books.

9: b.- Servir Jesús en la persona dels malalts, ancians i infants.
Ho podem llegir al web de les Carmelites de Sant Josep: "Som una família que vivim l’estil de vida del Carmel, visquent en obsequi de Jesucrist per servir i estimar amb senzillesa l’ideal contemplatiu–apostòlic, seguint los passos de Jesús de Natzaret i de la nostra fundadora mare Rosa Ojeda Creus. El nostre carisma es fa vida en diferents obres apostòliques servint a Crist en la persona dels malalts, ancians i infants."
L’Institut va néixer l’any 1900, a Barcelona, fundat per la venerable Rosa Ojeda Creus, Rosa de la Verge del Carme.

Quarta setmana

Pregunta núm. 10:
El convent dels carmelites descalços de Tarragona és conegut popularment per:
Respostes possibles:
a - La punxa
b - La punta
c - El puntal




Pregunta núm. 11:
Una frase antològica de Santa Teresa sobre un prelat eclesiàstic fou aquesta: «Vino otro que parecía le había enviado Dios para ejercitarnos en padecer.» De qui parla?
Respostes possibles:
a - De l'arquebisbe Bartolomé de Carranza
b - Del nunci Felipe Sega
c - Del provincial carmelita Juan Gutiérrez




Pregunta núm. 12:
Quin Sant Pare va proclamar Santa Teresa de Jesús doctora de l’Església?
Respostes possibles:
a - Joan XXIII
b - Pau VI
c - Pius XII

10: a.- La Punxa.
Convent de Tarragona El convent dels carmelites descalços de Tarragona és conegut popularment com “la Punxa”. La imatge n’és ben il·lustrativa: el campanar de l’església està coronat amb una esvelta coberta que ens tramet aquesta idea.
El convent i l’església es van inaugurar el 21 de gener de 1896, essent el primer convent, després de la desamortització, de la que seria l’actual Província de Sant Josep de Catalunya i Balears. L’any següent quedà convertit en Seminari Carmelità. Després, ha sigut també Noviciat i Col·legi Major de Filosofia i Teologia.
L’edifici, està construït sobre terreny rocós, la pedra del qual serví per aixecar el convent i l’església. Aquesta, d’estil gòtic florit, és obra de l’arquitecte Pau Monguió Segura i l’original ramat del cambril obra de Josep M. Pujol Gibert, ambdós fills de Tarragona. L'any 1919, l'arquitecte Josep Maria Jujol dissenyà el cambril i el cimbori.

11: b.- Del nunci Felipe Sega.
Felipe Sega Aquesta frase la podem trobar al capítol 28.3 del llibre Fundaciones de santa Teresa de Jesús. Tot i que no s’hi cita directament el nom del nou nunci, en altres llocs podem trobar que Mons. Felipe Sega venia a substituir l’anterior nunci, Ormaneto, mort poc abans a Madrid.
El bolonyès Felipe Sega , molt inexpert, es va fer càrrec de la nunciatura amb unes consignes manipulades i equivocades contra els descalços, en un moment de fortes pressions contra els frares teresians seguidors de la nova línia proposada per santa Teresa i quan el seu arbitratge era molt necessari. Va ser ell qui va titllar santa Teresa de “Fémina inquieta y andariega, desobediente y contumaz”.
La seva actuació cal emmarcar-la, també, en els conflictes entre el rei Felip II i la Santa Seu. Va morir a Roma essent cardenal.

12: b.- Pau VI.
 Pau VI Santa Teresa de Jesús va ser proclamada Doctora de l'Església pel papa Pau VI durant l’eucaristia celebrada el dia 27 de setembre de 1970 a la basílica de Sant Pere de Roma. A l’homilia, el papa va dir, entre altres coses: “Tothom reconeixia, es pot dir que manera unànime, aquesta prerrogativa de santa Teresa de ser mare i mestra de les persones espirituals. Una mare plena d’encantadora senzillesa, una mestra plena d’admirable profunditat. El consentiment de la tradició dels sants, dels teòlegs, dels fidels i dels estudiosos, ja se l’havia guanyat. Ara ho confirmem nosaltres, per tal que, nimbada per aquest títol magistral, tingui a partir d’ara una missió més autoritzada dins la seva família religiosa, en l’Església orant i en el món, per mitjà del seu missatge perenne i actual: el missatge de l’oració”.

Cinquena setmana

Pregunta núm. 13:
Una congregació femenina, nascuda a Catalunya i vinculada al Carmel teresià, va ser fundada per una mare i una filla. En quin any va obtenir la filla el títol de «Maestra de Primera Enseñanza Elemental»?
Respostes possibles:
a - 1877
b -1867
c - 1887


Pregunta núm. 14:
El carmelita descalç Francesc Palau i Quer va ser un escriptor força prolífic. Quina de les següents obres escrites per ell es considera com a desapareguda?
Respostes possibles:
a - Quidditas Ecclesiae Dei per duas metaphoras exposita
b - La Iglesia de Dios figurada por el Espíritu Santo en los libros sagrados
c - La lucha del alma con Dios


Pregunta núm. 15:
Quin any va ser fundada per santa Teresa de Jesús la branca femenina del Carmel descalç?
Respostes possibles:
a - 1568
b - 1586
c - 1562

13: a.- 1877
Tersa Toda i Teresa Guasch Quan Teresa Toda i la seva filla Teresa Guasch Toda, fundadores de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, després de superar un gran nombre de dificultats, es plantegen obrir una escola per educar nenes òrfenes a Barcelona, Teresa Guasch es prepara per obtenir el títol de mestra. Acabats els estudis, el Ministeri de Foment li lliura la titulació amb data 27 de novembre de 1877.
D’aquesta manera, Teresa Guasch esdevindrà inspiradora, pedagoga i ànima de la nova congregació, i continuadora de l’obra començada juntament amb la seva mare Teresa Toda.

14: a.- Quidditas Eclesiae Dei per duas metaphoras exposita...
Al·lgoria del P. Palau L’obra escrita del pare Francesc Palau és bastant extensa. En la resposta a la pregunta num. 4 corresponent a la segona setmana ja en parlàvem una mica. Pràcticament s’han publicat tots els seus escrits, però n’hi ha almenys dos que no s’han pogut localitzar enlloc. Un d’ells és un Tractat sobre Las Moradas de santa Teresa. L’altre, aquest “Quidditas Ecclesiae Dei per duas metaphoras exposit, scilicet, civitatis et corporis naturalis”, (“L’essència de l’Església de Déu exposada en dues metàfores: la ciutat i el cos natural”), el qual recollia un estudi eclesiològic des d’un punt de vista bíblic acompanyat d’unes làmines dibuixades segurament pel propi pare Palau.
*La imatge que il·lustra aquesta resposta és obra del P. Varghese Cheriyakadavil; reprodueix una al·legoria dibuixada pel propi P. Palau.

15: c.- 1562.
convent de San José d'ÀvilaDesprés d’un seguit d’impediments i malentesos que complicaven la ferma decisió de santa Teresa de fundar un convent amb un ambient adequat per retrobar l’esperit carmelità que ella desitjava, finalment, el dia 24 d’agost de 1562, la santa va poder obrir el primer “palomarcico” teresià: el convent de Sant Josep d’Àvila. L’acompanyaren en aquesta fundació quatre novícies que aquell mateix dia prengueren l’hàbit, les primeres d’una llarga llista de noies que començaran a trucar a les portes d’aquell Carmel i seran l’origen de la gran expansió posterior de l’obra de la santa.

Sisena setmana

Pregunta núm. 16:
Qui va traduir al català per primera vegada el «Libro de la Vida» de santa Teresa de Jesús?
Respostes possibles:
a - El P. Bonaventura Gilabert, carmelita descalç
b - El P. Lluís Vidal, jesuïta
c - La Gna. Estefania de Rocabertí, carmelita descalça





Pregunta núm. 17:
Una part del Manuscrit B de santa Teresa de l’Infant Jesús és una carta adreçada a la seva germana:
Respostes possibles:
a - Paulina
b - Maria
c - Celina





Pregunta núm. 18:
El convent del Carme de Barcelona, on es va hostatjar el rei Jaume II, situat enfront de l’Hospital de Sant Pau, fou destruït segles més tard i la seva antiga portalada es troba actualment a:
Respostes possibles:
a - Sants (Barcelona)
b - Poble Nou (Barcelona)
c - Sant Adrià de Besòs

16: b.- El P. Lluís Vidal, jesuïta
Llibre de la Vida La primera traducció catalana coneguda del “Libro de la Vida” de santa Teresa de Jesús és la que va editar a Barcelona el Foment de Pietat Catalana l’any 1920. Al començament del llibre podem llegir a “Advertiment del traductor”: “... si a tal honor han arribat entre nosaltres els dictats de Santa Teresa tot i llegint-los en un idioma que no és el nostre, amb raó podem esperar que, sense perdre hi (sic) gens d’estimació, hi podran guanyar molt en eficiència, si la nostra bona gent, fins la de més limitada cultura, pot fruir de les ensenyances de la Santa en la parla que el Bon Déu ens ha donada”. El jesuïta Lluís Vidal és autor, també, d’una traducció al català dels Exercicis Espirituals de sant Ignasi de Loiola. Va publicar el llibre “Jesús Mestre. Lliçons i escenes de l’Evangeli” editat l’any 1917 i va dirigir la col·lecció “Llibrets populars” amb les sèries “Vides de sants” i l’”Exemplari religiós”.
Premeu sobre la fotografia per veure-la ampliada.

17:b.- Maria
Maria Martin El manuscrit B és una carta de santa Teresa de Lisieux dirigida a la seva germana gran Maria, sor Maria del Sagrat Cor, també carmelita descalça, que li havia demanat que recollís per escrit els records d’uns exercicis espirituals. Així ho farà Teresina, deixant constància del que seria el seu gran testament espiritual: “la meva vocació és el amor”.
Maria, la gran de les quatre germanes Martin, als 17 anys va haver de fer-se càrrec de l’educació de les seves germanes quan la seva mare va morir de càncer. La santa li ho agraeix al començament del manuscrit: “Germana estimada, tu volies saber els secrets que Jesús confia a la teva filleta. Sé que aquests secrets també te’ls confia a tu, perquè vas ser tu qui em va ensenyar a acollir els ensenyaments divins”.

18: c.- Sant Adrià de Besòs.
Restes del convent del CarmeDesprés de la seva demolició definitiva, l’any 1874, alguns elements de l’antic convent carmelità del carrer del Carme van ser venuts pel propietari particular que l’havia adquirit per urbanitzar la zona i van anar a parar a diferents llocs. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi podem trobar alguns elements escultòrics (imatges, capitells, claus de volta...).
Diuen que el comprador de la portalada havia tingut un duel a la zona de la Verneda, prop del riu, i que en sortí viu. Penedit, volgué construir una ermita en aquell lloc, començant per aquest element de l’antic convent carmelità. La cosa no va anar endavant perquè l’ermita quedà per fer. Durant més d’un segle la porta quedà plantada en aquells terrenys de Sant Adrià fins que, l’any 1993, es va col·locar en una rotonda a tocar de la ronda litoral al seu pas per aquesta població.

Setena setmana

Pregunta núm. 19:
La frase de Teresa: «Con un sardina que me den, me sobornarán» té una relació directa amb:
Respostes possibles:
a - Jerónimo Gracián
b - Garciálvarez
c - Joan de la Creu


Pregunta núm. 20:
Fra Francesc del Santíssim Sagrament és l’autor d’un llibre del segle XVIII titulat: «Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços». De quin convent era cuiner el tal fra Francesc?
Respostes possibles:
a - Convent de Sant Josep de Barcelona
b - Convent de la Mare de Déu dels Dolors de Vilanova i la Geltrú
c - Convent-Desert del Cardó






Pregunta núm. 21:
Els membres del Carmel Seglar, forma actualitzada dels antics Terciaris Carmelites, comparteixen amb els religiosos de l’Orde el mateix carisma que viuen segons el seu propi estat de vida. Quina és l’aportació específica que fan a l’Orde?:
Respostes possibles:
a - Aportacions econòmiques per a l’acció social
b - La riquesa pròpia de la seva condició laïcal
c - Participar, amb veu i vot, en la presa de decisions en els Capítols de l'Orde

19: b.- Garciálvarez
Santa TeresaAquesta popular frase de la mare Teresa d’Àvila es pot trobar en una carta (Setembre del 1578) que va adreçar a la priora de Sevilla, Maria de San José, en la qual li demanava que tingués paciència amb el pare Garciálvarez, ja que el capellà les havia ajudat molt en la fundació del convent hispalense.
Les cartes que va adreçar santa Teresa a diferents destinataris són la part més desconeguda dels seus manuscrits. Poc analitzades i estudiades, són, tanmateix, imprescindibles per conèixer més profundament la seva intensa personalitat.

20: a.- El convent de San Josep de Barcelona
Reproducció d'una cuina carmelitanaFra Francesc del Santíssim Sagrament era natural de Reus, on deuria prendre contacte amb els carmelites de la ciutat. Va ingressar al convent de Barcelona i va professar a Lleida. Poques dades tenim de la seva vida. Se sap, però, que va morir al convent de Sant Josep de Mataró a l’edat de setanta-un anys.
Una de la dades que han quedat fixades amb certesa és que va ser cuiner a Barcelona. Així ho fa constar ell mateix (“Compost por lo hermano fra Francisco del Santíssim Sagrament, cuiner del convent de Sant Joseph de Barcelona”) en un recull de receptes de cuina carmelitana que porten el títol de “Instrucció breu i útil per los cuiners principals segons lo estil dels carmelites descalços”. Aquest llibre ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2004, i inclou un interessant estudi històric de la cuina carmelitana de Mercè Gras i Agustí Borrell.


21: b.- La riquesa pròpia de la seva condició laical.
celebració Els membres del Carmel Seglar poden aportar a l’Orde del Carmel un gran nombre d’experiències viscudes en el si de la societat civil de la qual formen part de manera activa. Aquesta condició és un valor afegit al carisma teresià que comparteixen amb els religiosos.
A l’igual que les monges carmelites, el Carmel Seglar i els laics vinculats a les diferents comunitats carmelitanes acostumen a ser escoltats pels diferents Capítols Provincials, però no tenen vot a l’hora de prendre les decisions finals.


Vuitena setmana

Pregunta núm. 22:
Quin any va ser inaugurada la nova, i actual, església dels carmelites descalços de Badalona?
Respostes possibles:
a - 1923
b - 1925
c - 1907








Pregunta núm. 23:
Al barri barceloní d’Horta hi va haver durant molt de temps l’anomenada «Clínica Carmelitana», en mans d’una congregació femenina vinculada al Carmel teresià. En quina població catalana havia nascut la fundadora d’aquesta congregació?
Respostes possibles:
a -Vilanova i la Geltrú
b - Vilafranca del Penedès
c - Viladecaballs








Pregunta núm. 24:
La revista «Pluja de roses» («Lluvia de rosas») va sortir per primera vegada l’any 1923 en ocasió de la beatificació de santa Teresa de l’Infant Jesús. Dedicada a donar a conèixer la vida i l’espiritualitat de la santa, té la seva seu actual al santuari de Lleida. Tanmateix, la revista havia nascut en el convent d’una població del litoral català. Quina és aquesta població?
Respostes possibles:
a - Badalona
b - Tarragona
c - Barcelona

22: b.- 1925
El Carme de BadalonaEl dia de la Mare de Déu del Carme de l’any 1925 es va inaugurar la nova església dels carmelites de Badalona, amb “llargues i brillants festes”, segons va deixar escrit en un llibre sobre la fundació del convent el prior d’aleshores, P. Basili de Sant Josep. Va presidir l’eucaristia el doctor Rifé, inoblidable rector de la parròquia de Sant Josep i arxiprest de la ciutat. El dia 26 del mateix mes, l’església va ser beneïda pel cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i Primat.
La nova església venia a substituir l’antiga que s’havia quedat petita, la qual ja era una ampliació de la primitiva de l’any 1907, quan els carmelites es feren presents a Badalona per primera vegada.

23: a.- Vilanova i la Geltrú
 Medalla de la mare M. Rosa Ojeda CreusMaria Rosa Ojeda Creus, fundadora de les Germanes Carmelites de Sant Josep, va néixer a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 30 d’agost de 1872. De joveneta ja sentí una clara vocació envers els necessitats. Als 21 anys va entrar al noviciat de les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, on va professar. Però el seu neguit la portava més enllà fins que, aconsellada pel bisbe de Barcelona Josep Morgades, va fundar el seu propi institut entregat al servei dels més pobres, els malalts, els ancians i els infants. La seva obra hagué de superar nombroses dificultats, sobretot durant la guerra civil. La mare Rosa de la Mare de Déu del Carme va morir a Barcelona l’any 1954 i l’any 1998 li va ser reconegudes les seves virtuts heroiques al ser proclamada venerable.
Les Germanes Carmelites de Sant Josep, vinculades a la família carmelitana teresiana, estan presents a diferents països d’Europa i Amèrica Llatina.


24: c.- Barcelona.
Una de les primeres revistesLa revista “Pluja de Roses” (“Lluvia de rosas”) la va fundar a Barcelona el P. Josep de Sant Joan de la Creu, el juny de 1923, en ocasió de la beatificació de la santa. Un any després va passar a Tarragona i el 1928, a Lleida, on s’edita actualment. És l'òrgan oficial de comunicació del Santuari de Santa Teresa de l’Infant Jesús. La revista té una gran difusió i promou la figura i l'espiritualitat de santa Teresina arreu del món. També té en compte altres figures del Carmel teresià que han destacat en el camp de l'espiritualitat: Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresa Benedicta de la Creu (Edith Stein), Francesc Palau i Quer...

Novena setmana

Pregunta núm. 25:
L’expressió de sant Joan de la Creu: «el hablar distrae, y el callar y obrar recoge y da fuerza al espíritu» apareix en:
Respostes possibles:
a - Subida al Monte Carmelo
b - Cartas
c - Avisos espirituales



Pregunta núm. 26:
A quin d’aquests tres personatges santa Teresa de Jesús no va donar l’apel·latiu de «Matusalén»?
Respostes possibles:
a - Nicolás Ormaneto
b - Felipe Sega
c - Baltasar Nieto



Pregunta núm. 27:
El juliol del 1835 es van cremar a Barcelona uns quants convents, entre ells el dels carmelites descalços. Els aldarulls van començar per una festa taurina que no va agradar als espectadors. En el lloc que ocupava aquella plaça de toros hi ha actualment un edifici dissenyat per dos arquitectes que també han realitzat conjuntament:
Respostes possibles:
a - El parlament d'Escòcia a Edinburgh
b - El cementiri nou d'Igualada
c - L'escola d'arquitectura de Florència

25: b.- Cartas
Sant Joan de la CreuConcretament, ho trobem en una carta datada el 22 de novembre de 1587 que envia a les carmelites descalces de Beas de Segura (Jaén), des de Granada, on residia com a provincial d’Andalusia. En aquesta carta sant Joan de la Creu justifica el seu silenci epistolar perquè “harto está ya escrito para obrar lo que importa; y que lo que falta, no es el escribrir o el hablar, que esto antes ordinariamente sobra, sino el callar y el obrar”.
El carmel de Beas havia estat fundat per santa Teresa l’any 1575 i en va ser la primera priora Anna de Jesús, a qui sant Joan de la Creu dedicaria, pocs anys després, el seu Càntic Espiritual.

26: c.- Baltasar Nieto
En les cartes adreçades, sobretot, al pare Jerónimo Gracián, santa Teresa va utilitzar en diverses ocasions noms “clau” per referir-se a persones i no haver de donar els noms autèntics. Lògicament, el seu interlocutor estava en el ”secret” i les interpretava tal com volia la santa. El que més va utilitzar va ser aquest de Matusalén que va reservar bàsicament pels nuncis del Vaticà, Nicolás Ormaneto i el seu successor Felipe Sega. En una ocasió li escriurà al P. Gracián: “... porqué habrá otro Matusalén” (un altre nunci, per substituir a Ormaneto).

27: a.- El parlament d'Escòcia a Edinburgh.
Parlament d'EscòciaEls seus arquitectes van ser Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, tot i que el primer no el va poder veure acabat per la seva prematura mort l’any 2000. Ells dos són, també, els dissenyadors de l’edifici de Gas Natural que hi ha a tocar de la Vila Olímpica, inaugurat finalment l’any 2006, el qual ocupa els terrenys on hi havia hagut l’antiga plaça de toros de la Barceloneta.
Diu la història que l’any 1835, en plena època d’aldarulls revolucionaris i anticlericals, una mala tarda a aquesta plaça va indignar molts espectadors que marxaren Rambles amunt arrossegant un brau mort i proferint crits i donant la culpa a tothom. Els més exaltats van incitar la multitud a cremar els convents que anaven trobant al seu pas, entre els quals el de Sant Josep dels descalços. Unes rimes populars d’aquella època ho expliquen així: “El dia de Sant Jaume / de l'any trenta-cinc / hi va haver gran bronca / dintre del torín; / van sortir set toros / tots van ser dolents / això va ser la causa / de cremar els convents.”

Desena setmana

Pregunta núm. 28:
On i quan es van trobar per última vegada Teresa de Jesús i Joan de la Creu?:
Respostes possibles:
a - A Segòvia, el 1580
b - A Àvila, el 1581
c - A Medina, el 1582





Pregunta núm. 29:
Un carmelita descalç català del segle XVII va escriure una crònica d'un viatge a Mèxic. A quina ciutat mexicana va celebrar la festa de Santa Teresa de l'any 1673?
Respostes possibles:
a - México
b - Veracruz
c - Puebla de los Ángeles





Pregunta núm. 30:
L’any 1588 es va fundar el primer monestir de carmelites descalces a Catalunya. De la comunitat inicial en formava part la primera monja catalana. En quina població havia nascut?
Respostes possibles:
a - Riudoms
b -Maçanet de Cabrenys
c - Aitona

28: b.- A Ávila, el 1581
Santa Teresa i sant Joan de la CreuPel novembre d’aquest any, sant Joan de la Creu havia viatjat a Àvila amb la intenció que santa Teresa l’acompanyés a Granada a fundar un nou convent. Ella prefereix quedar-se a Àvila per arreglar alguns problemes que té la comunitat i, des d’aquí, preparar una nova fundació a Burgos. Els dia 28 de novembre de 1581, es troben per darrera vegada, abans que ell marxi cap Andalusia. L’any següent, de retorn de Burgos, passa per Valladolid i d’aquí a Medina, on escriu l’última carta seva que es conserva, adreçada a la mare Caterina de Crist, la futura fundadora del convent de Barcelona. Posteriorment es desvia cap Alba de Tormes, on arriba amb la salut molt desgastada i mor el 4 d’octubre de 1582. Tenia 67 anys.

29: c.- Puebla de los Ángeles
convent dels carmelites de PueblaEl pare Isidre de l’Assumpció (Rossell) (Centelles, 1624-Barcelona,1701) va viatjar a Mèxic (Nueva España) com a visitador general, l’any 1673, on hi va estar-hi sis anys. Allí va escriure sobre aquest viatge una interessant crònica, “Itinerario a Indias”, que recull gran quantitat de dades sobre els costums, l’economia, les institucions, els llocs, d’aquelles terres d’ultramar.
Va arribar a la ciutat de Puebla de los Ángeles el dia 6 d’octubre de 1673 i, segons ell mateix escriu a la crònica, “En la dicha ciudad de la Puebla estuve hasta el día después de nuestra Santa madre Teresa que fue a 16 de octubre, en ese día salí para la villa de Atrisco…”.

30: b.- Maçanet de Cabrenys.
Maçanet de CabrenysEstefania de la Concepció (de Rocabertí i Gualbes) va ser la primera carmelita descalça catalana. Havia nascut a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). Era la més petita dels quatre fills de Pere de Rocabertí, baró de Cabrenys i senyor de Maçanet, i Anna de Gualbes. La nissaga dels Rocabertí està documentada a partir de finals del segle X, a la casa pairal que tenien al roquer de Rocabertí, a la Jonquera. Una de les branques secundàries de la família es va establir a Maçanet de Cabrenys.
El monestir de Barcelona es va inaugurar el 14 de juny de 1588, amb religioses vingudes de Pamplona dirigides per la castellana Caterina de Crist. Es van establir al carrer de la Canuda, on van restar fins que el convent va ser destruït l’any 1936. Actualment són al barri de Sant Gervasi.

Oncena setmana

Pregunta núm. 31:
Una carmelita descalça nascuda al segle XIX va escriure, referint-se al dia que va entrar al Carmel: "Vaig travessar amb profunda pau el llindar de la casa del Senyor". Com es deia la priora que la va rebre al monestir?
Respostes possibles:
a - Maria Josepa del Santísiim Sagrament
b - Maria de Gonzaga
c - Germana de Jesús









Pregunta núm. 32:
Quina estació de metro de Barcelona deu el seu nom a l’estada d'un carmelita descalç en aquella zona?
Respostes possibles:
a - Penitents
b - Sant Antoni
c - El Carmel









Pregunta núm. 33:
Quin carmelita descalç de la província de Catalunya va obtenir el grau acadèmic de doctor en una universitat dels Estats Units?
Respostes possibles:
a - P. Joan Creu Martí
b - P. Antonio Parra
c - P. Carmel Corbella

31: a.- M. Josepa del Santíssim Sagrament
Edith SteinLa mare Josepa era la priora del carmel de Colònia quan va ingressar-hi Edith Stein el dia 14 d’octubre de 1933, en un moments de grans convulsions polítiques al seu país. Eren també, però, moments d’incertesa espiritual, amb una certa mirada cap a l’espiritualitat carmelitana per part dels pensadors d’aquell moment. No hi havia cap carmel masculí en aquesta zona de la Renània alemanya, fet que situa el carmel de Colònia en el punt de mira de la recerca espiritual. En aquest sentit, l’entrada d’Edith al convent suposarà una gran ajuda per a l’Orde.
Nascuda l’any 1891, havia cursat estudis de filosofia i col·laborat amb el professor Edmund Husserl, un dels principals estudiosos de l’antropologia fenomenològica. Perseguida pels seus orígens jueus, va haver de refugiar-se al convent d’Echt (Holanda) on, finalment, va ser arrestada juntament amb la seva germana. Va morir a Auschwitz el 9 d’agost de 1942. Canonitzada l’any 1998, és patrona d’Europa. Recentment ha estat traduït i publicat en català el seu llibre “Ciència de la Creu”. El seu escrit "Com vaig arribar al carmel de Colònia" acaba així: "Vaig travessar amb profunda pau el llindar de la casa del Senyor."

32: a.- Penitents
Estació de PenitentsAquesta estació de la línia 3 del metro de Barcelona deu el seu nom al veïnat de Penitents del barri de Vallcarca. En aquesta zona ara urbanitzada, entre els turons del Coll i del Putget, al peu de Collserola, antigament hi havia anacoretes que vivien en les nombroses coves de la muntanya. Aquí, el pare Francesc Palau hi va fer un oratori que prengué el nom de Santa Creu de Vallcarca, o dels Penitents, per la seva marcada línia espiritualista i eremítica. Poc després va ser clausurat, sembla que per causes sanitàries amb motiu d’una epidèmia. El 1892 els terrenys varen sortir a subhasta i els va comprar mossèn Cinto Verdaguer, interessat en recuperar aquell oratori de reminiscències místiques carmelitanes, però, a causa dels seus deutes l’hagué d’abandonar. Finalment, es va cremar i l’ajuntament d’Horta el va enderrocar l’any 1895. Actualment, en aquest indret hi ha una clínica propietat de les germanes carmelites missioneres.

33: b.- P. Antonio Parra.
Escut de la UCADesprés de la restauració que seguí a l’exclaustració, el Carmel català emprengué amb il·lusió un nou projecte missional a Mèxic que aviat s’hagué de traslladar als Estats Units a causa de la revolució mexicana. A partir de la segona dècada del segle passat, s’obriren algunes cases a diferents poblacions d’Arizona, i un important convent a Washington que es potencià com a noviciat i escola de teologia. Aquí hi estigué el pare Antoni Parra, amb altres religiosos de la província de Catalunya, el qual es va doctorar a la Universitat Catòlica de Amèrica amb la tesi “Legislación eclesiàstica sobre el ayuno y la abstinéncia”. Aquest tractat va ser editat a Washington l’any 1935.

Dotzena setmana

Pregunta núm. 34:
Un dels superiors provincials que va tenir la província dels carmelites descalços de Catalunya i Balears durant el segle XX havia estat abans fundador d’una comunitat en una illa. En quina?
Respostes possibles:
a - Cuba
b -Gran Canària
c - Madeira









Pregunta núm. 35:
A Barcelona hi ha un edifici inspirat en els escrits de santa Teresa de Jesús. El seu arquitecte coneixia també les obres de sant Joan de la Creu. Qui les hi havia llegit en veu alta?
Respostes possibles:
a - Un carmelita descalç
b - Una carmelita de Sant Josep
c - Un religiós camil









Pregunta núm. 36:
Una novel·la d’un conegut escriptor actual, publicada originalment en portuguès, té com a protagonista un carmelita descalç. En quin text de la Bíblia s’inspira el títol del llibre?
Respostes possibles:
a - Salm 137 (136)
b - Gènesi 4
c - Evangeli de Joan 18, 36

34: c.- Madeira
Convent de FunchalL’actual convent dels carmelites descalços de Funchal, capital de l’arxipèlag de les Madeira (Portugal), va ser fundat l’any 1946 pel pare Constanci del Nen Jesús i dos religiosos més, tots ells vinguts de la província de Navarra. La primera presència dels descalços a l’illa, però, cal anar-la a cercar molt abans, quan l’any 1652 s’hi fundà la primera comunitat teresiana, la qual es va mantenir activa fins l’any 1834 quan les lleis d’expulsió i d’extinció dels ordes religiosos van acabar la feina que ja havia començat unes dècades abans el devastador terratrèmol de l’any 1755 que tingué el seu epicentre a Lisboa, i que també afectà greument Madeira.
El pare Constanci del Nen Jesús (Rufino Barrenetxea, Dima-Yurre (Euskadi), 1916 - Barcelona, 1997), va estar destinat a la nostra província durant quatre anys (1942-1946) abans de marxar a Madeira. Al tornar a Espanya, i després d’uns anys a Bilbao, vingué definitivament a Catalunya. Aquí va ser elegit superior provincial en diversos períodes: 1960-1966 i 1969-1975.

35: c.- Un religiós camil
Col·legi de les TeresianesL’arquitecte que coneixia els autors carmelitans, santa Teresa i sant Joan de la Creu, era Antoni Gaudí. Entre les seves obres hi ha el col·legi de les Teresianes (fundades pel sacerdot Enric d’Ossó) del carrer Ganduxer de Barcelona. Gaudí es va inspirar en el llibre “Las Moradas” de la santa d’Àvila, i per això va dissenyar l’edifici com una fortalesa amb merlets, però no com a castell militar sinó com un refugi religiós.
Segons Joan Bergós, el seu habitual acompanyant de passejada dels diumenges al matí, el mateix Gaudí li havia dit que: “L’ actual façana de la Passió (de la Sagrada Família) la vaig projectar en el dolor, l’any 1911, quan estava malalt a Puigcerdà (…) La convalescència va ser llarga; tenia com a infermer un religiós camil castellà, paisà de san Joan de la Creu, que em llegia les seves obres.”

36: a.- Salm 137 (136).
Portada del llibreEl conegut escriptor Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 1947) és autor de la novel·la “Na margem do Rio Piedra eu Sentei e Chorei” (“Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar”), en la qual un dels dos protagonistes és un carmelita descalç segons explica ell mateix. El llibre narra el retrobament, en un poblet proper al Pirineu, de dos antics amics d’adolescència. Ella ha après a dominar els seus sentiments i ell ha trobat en la religió el refugi als seus conflictes interiors.
El títol fa una clara referència al primers versets del Salm 137 (136) “Vora els rius de Babilònia / ens assèiem i ploràvem / d'enyorança de Sió…”






Extracte de les bases del joc

Participants: El joc és obert a tothom que es mou a l’entorn de les comunitats que conformen la Família Carmelitana de Catalunya i Balears. Aquest joc ens permetrà, tot jugant, conèixer la història, el patrimoni cultural, els personatges, fets i aspectes del nostre Carmel i, alhora, apropar-nos i crear lligams entre les diferents comunitats. És important tenir una actitud engrescadora, molta il·lusió i ganes de recerca i treball.

Dinàmica del joc: Cada dilluns, durant tres mesos, es formularan tres preguntes per setmana, de diferents graus de dificultat, que s’enviaran per correu electrònic a tots els participants de les diferents comunitats.

Les respostes a les preguntes es retornaran via mail, a l’adreça jocdelcarmel@carmelcat.cat, per tot el dissabte de la mateixa setmana. Les respostes rebudes fora de termini no puntuaran.

Cada pregunta tindrà el valor d’un punt i els participants aniran sumant punts en funció de les respostes encertades. Guanyarà el participant que acumuli més punts. Setmanalment s’aniran publicant a la pàgina web de la Província les solucions de la setmana anterior i la marxa de la classificació.

Hi haurà premis per als guanyadors, si bé tots hi sortirem guanyant, doncs, amb el que ens enriquirem, ja en tindrem un premi.

Inici del joc: El joc començarà el 9 gener de 2012 i tindrà una durada de tres mesos.

Incidències: Qualsevol desacord amb la puntuació rebuda o suggeriment caldrà comunicar-lo per correu electrònic a l’organització, la qual es reserva el dret de resoldre qualsevol conflicte no previst a les bases.