Pluja de Roses

És el portaveu de difusió de l'espiritualitat de santa Teresa de l'Infant Jesús i dels místics del Carmel, i també un mitjà informatiu de la vida eclesial i carmelitana. És una publicació al servei de l'Evangeli i de la cultura. També es fa ressò de les activitats del Santuari. Es va publicar per primera vegada l'any 1923, en ocasió de la beatificació de Teresa.

Darrer número publicat:
Març - abril 2019

Índex

  • Editorial. Com un nen en braços del seu pare
  • Actualitat. Ser dona avui
  • Teresa de Lisieux: Espiritualitat. «De déus i homes» (IV)
  • Bíblia i oració: Pregar amb l'evangeli de sant Marc
  • Educar els fills avui. Evangeli i valors: Els signes dels temps
  • Dossier «Pluja de Roses» «La terra no és la nostra pàtria». Capítol 8, tercera part
  • De la mà de... santa Teresina.
  • El papa Francesc
  • Centre Obert «Pare Palau»
  • Pintura, llibres... cinema, música
  • El gosset coix
  • Flaixos de la comunitat
  • Roses de Santa Teresina
  • Records agraïts
  • Setmana Santa i Festa de les roses

  • SUBSCRIPCIONS

    Editorial

    Com un nen en braços del seu pare

    Teresa se sent llunyana de tot tipus d’orgull, de vanitat, d’autosuficiència. La seva visió de la persona humana reprodueix exactament la dels místics, que es consideren dependents totalment de Déu, com un nen en braços del seu pare. En ell troben la llibertat més completa.
    Teresa no té cap dificultat a afirmar que davant Déu ella no presentarà cap obra bona, cap mèrit. És una opinió sorprenent en la mentalitat ecle- sial del seu temps: «Al capvespre d’aquesta vida, compareixeré davant teu amb les mans buides.» (Oració 6, Ofrena a l’amor misericordiós)
    L’experiència teresiana de Déu com a Amor misericordiós suposa una concepció de la vida espiritual molt peculiar. És molt important descobrir les disposicions que fan possible una experiència d’aquest tipus. I tres són les actituds que apropen a l’experiència de Déu Amor misericordiós: la humilitat, la confiança i l’abandó que conformen la senzillesa evangèlica.
    El seu gran ideal de petita i adolescent era ser santa. Podria semblar una pretensió orgullosa. I no ho és. Quan ella fa servir aquesta paraula, sempre està matisada d’humilitat i d’abandó. Descobreix com el cristià pot ser audaç i valent. I com aquesta gosadia està fonamentada en el reconeixement de la pròpia feblesa o debilitat. Per què ofegar els desitjos si estan d’acord amb l’evangeli?
    Ara bé, no cal construir sobre la pròpia força –en el fons insignificant– sinó sobre la pròpia impotència deixant que la força de Déu transformi la impotència humana en solidesa amorosa.
    «Aquest desig podria semblar temerari si es considera com era de feble i d’imperfecta i com ho soc encara després de set anys passats en religió, però sento sempre la mateixa confiança audaç d’esdevenir una gran santa, perquè no compto amb els meus mèrits, que no en tinc cap, sinó que espero en Aquell que és la Virtut, la mateixa Santedat. És ell sol qui, acontentant-se amb els meus dèbils esforços, m’elevarà fins a ell i, cobrint-me amb els seus mèrits infinits, em farà santa.» (Manuscrit A 32r)
    Es tracta d’humilitat, de seguretat, sense suport humà aparent. Es trac- ta de petitesa, però de petitesa evangèlica. Únicament confia la perso- na petita, necessitada. Com més necessitada està, més gran confiança demostra. Una lògica aclaparadora, però que xoca contra l’experiència immediata o superficial que sovint es busca. Ara bé, si el petit, si el neces- sitat té com a punt de mira la grandesa misericordiosa de Jesús, llavors la confiança es torna absoluta.

    Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
    Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
    Tel.: (+34) 973 268 038
    lleida@carmelcat.cat


    disseny: E. Masdeu - Badalona