Pluja de Roses

És el portaveu de difusió de l'espiritualitat de santa Teresa de l'Infant Jesús i dels místics del Carmel, i també un mitjà informatiu de la vida eclesial i carmelitana. És una publicació al servei de l'Evangeli i de la cultura. També es fa ressò de les activitats del Santuari. Es va publicar per primera vegada l'any 1923, en ocasió de la beatificació de Teresa.

Darrer número publicat:
Setembre-Octubre 2017

Índex

  • Editorial: Amor i mortificació
  • Actualitat: Valent!
  • Espiritualitat: Teresina i Elisabet, dues ànimes bessones (fi)
  • Bíblia i oració: Mal generalitzat, pecat ecològic
  • Educar els fills avui: Evangeli i valors: acollida, hospitalitat i fraternitat (II)
  • Dossier "Pluja de Roses": "La terra no és la nostra pàtria" (Capítol 6, segona part)
  • De la mà de... santa Teresina. Carta 97
  • Pelegrins a Terra Santa
  • L'àngel disfressat
  • Festes de la Mare de Déu del Carme
  • Pintura, llibres...
  • ...cinema, música
  • Roses de Santa Teresina
  • Agraïment
  • Festa de santa Teresa de l'Infant Jesús

  • SUBSCRIPCIONS

    Editorial

    Amor i mortificació

    Resulta il·luminador llegir què entén Teresina per «mortificació» quan tot just acaba de fer quinze anys i espera poder entrar al Carmel de Lisieux. I té la genialitat de lligar el sentit de la mortificació amb la realitat immediata:
    «Però aviat vaig comprendre el valor del temps que se m’oferia i vaig decidir de portar més que mai una vida seriosa i mortificada.
    Quan dic mortificada no és pas per fer creure que feia penitències; ai!, no n’he feta mai cap; ben lluny d’assemblar-me a les grans ànimes que des de la seva infantesa practicaven tota mena de mortificacions, jo no sentia cap mena d’atractiu per elles; segurament això venia de la meva covardia, perquè hauria pogut, com la Celina, trobar mil petites invencions que em fessin patir; en comptes d’això, sempre m’he deixat agombolar i péixer com un ocellet que no té necessitat de fer penitència...
    Les meves mortificacions consistien a contrariar la meva voluntat, sempre a punt d’imposar-se, a retenir una paraula de rèplica, a fer petits favors sense fer-los valer, a no recolzar l’esquena quan estava asseguda, etc., etc. Per la pràctica d’aquests no-res em preparava a esdevenir la promesa de Jesús, i no puc dir quants dolços records m’ha deixat aquesta espera...» (Manuscrit A 68v).
    Serà un element constant en el seu pensament fins al final de la seva vida. Teresa ens ofereix una pista més que diàfana sobre la vivència del sofriment quan comenta la força del foc de l’amor misericordiós de Déu que purifica molt més que el foc del purgatori. I ens introdueix en una nova pista, la del compliment de la voluntat de Déu:
    «Em sembla que a cada instant aquest amor misericordiós em renova, purifica la meva ànima i no hi deixa cap rastre de pecat; així és que no puc tenir por del purgatori... Sé que per mi mateixa no mereixeria ni tan sols entrar en aquest lloc d’expiació, perquè solament les ànimes santes poden tenir-hi accés, però sé també que el foc de l’amor és més purificant que el del purgatori, sé que Jesús no pot desitjar per a nosaltres sofriments inútils i que no m’inspiraria els desigs que sento, si no volgués satisfer-los...
    Oh, que n’és, de suau, el camí de l’amor!... Com vull aplicar-me a fer sempre amb el més gran abandó la voluntat del bon Déu!...» (Manuscrit A 84r-v).

    Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
    Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
    Tel.: (+34) 973 268 038 - Fax: (+34) 973 275 886 -
    lleida@carmelcat.cat


    disseny: E. Masdeu - Badalona