Pluja de Roses

És el portaveu de difusió de l'espiritualitat de santa Teresa de l'Infant Jesús i dels místics del Carmel, i també un mitjà informatiu de la vida eclesial i carmelitana. És una publicació al servei de l'Evangeli i de la cultura. També es fa ressò de les activitats del Santuari. Es va publicar per primera vegada l'any 1923, en ocasió de la beatificació de Teresa.

Darrer número publicat:
Setembre - Octubre 2018

Índex

  • Editorial. La fe espera, l’amor posseeix
  • Actualitat
  • Donar sentit a la vida. Reflexions íntimes del dia a dia
  • Teresa de Lisieux: Espiritualitat. "De déus i homes" (I)
  • Bíblia i oració: Un Déu parcial?
  • Educar els fills avui. Estima els altres com a tu mateix (II)
  • Dossier «Pluja de Roses». La terra no és la nostra pàtria» Capítol 8, primera part
  • De la mà de... santa Teresina
  • Triduum del Carme
  • Pintura, llibres... cinema i música
  • Tres olles. En quina olla et fiques tu?
  • 120 anys d'«Història d'una ànima»
  • Roses de Santa Teresina
  • Agraïment
  • Festa de santa Teresa de l'Infant Jesús

  • SUBSCRIPCIONS

    Editorial

    La fe espera, l’amor posseeix

    Teresina ens ensenya a no viure d’il·lusions vanes o sentimenta- lismes infructuosos. Si ella no dubta a parlar de confiança en Déu, d’abandó als seus braços i d’humilitat sana, també és ben clara a demanar fets concrets que confirmin aquesta relació amb Ell.
    Déu solament pot estimar. Per això, Teresina entén que la seva resposta en la confiança, en l’abandó i en la humilitat és estimar. El lligam més íntim amb Déu no té una altra dimensió que la de l’amor.
    No tothom pot predicar, no tothom pot escriure, no tothom pot meditar, però tothom pot estimar. I no desaprofitar les oportunitats quotidianes de la vida familiar, eclesial o social. Ni el passat ni el futur no ens pertanyen. Tan sols el present és a les nostres mans.
    Teresina volia ser santa. I primer va prendre la decisió d’esforçar- se per anar adquirint i amuntegant mèrits davant Déu. D’ella a Je- sús. Arriba un moment que s’adona de la seva incapacitat. Amb el seu esforç mai no assolirà la meta de la santedat. Sí que estimava, però ho feia per acumular tresors. Supera l’orgull del jo que té, que acapara.
    Canvia de tàctica. Serà la piloteta de Jesús. Deixa que Ell faci el que vulgui. De Jesús a ella. Acceptarà qualsevol situació de la vida com una prova que Jesús li envia. De seguida s’adona que és una actitud molt passiva per part seva.
    Finalment se li fa més evident l’amor sense mesura de Déu i acaba entenent que la vida no és qüestió de fer coses ni de resignar-se, sinó d’envoltar-ho tot d’amor. De l’amor de Déu que ho capgira tot a l’amor humà que també ho capgiri tot. Sintonia de dos amors per a bé del proïsme.
    Aquesta és la drecera de Teresina: l’amor real. Si la fe manté l’esperança d’arribar algun dia a la plenitud de l’amor de Déu, l’amor, fet ofrena i servei, ja és possessió, tot i que parcial, d’aquesta plenitud.

    Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
    Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
    Tel.: (+34) 973 268 038
    lleida@carmelcat.cat


    disseny: E. Masdeu - Badalona