Pluja de Roses

És el portaveu de difusió de l'espiritualitat de santa Teresa de l'Infant Jesús i dels místics del Carmel, i també un mitjà informatiu de la vida eclesial i carmelitana. És una publicació al servei de l'Evangeli i de la cultura. També es fa ressò de les activitats del Santuari. Es va publicar per primera vegada l'any 1923, en ocasió de la beatificació de Teresa.

Darrer número publicat:
Setembre - Octubre 2019



SUBSCRIPCIONS

Editorial

Sequedat espiritual

És molt comú en la vida cristiana el fet de passar per etapes d’abatiment, de sequedat o de desconsol. I una de les primeres reaccions de la persona és atribuir-ho a la falta de fe. És una temptació immediata i seductora, però superficial.

És molt més assenyat pensar que Déu en aquesta situació ha començat a sacsejar el nostre conformisme, allò d’«anar fent», perquè es produeixi una reacció contrària. Ell es preocupa per nosaltres. És més encertat pensar que Déu ens estreny una mica fort perquè fem un pas de gegant en la nostra fe en Ell. Déu s’interessa per la nostra maduresa humana i espiritual. És molt més evangèlic considerar que Déu vol fer-nos descobrir alguna cosa nova sobre Ell. Busca una relació de més intimitat amb nosaltres.

A partir d’aquí, la persona creient posa els ulls no en la seva situació actual, en aparença negativa, sinó que els eleva cap a Ell. Aquest ha de ser el primer triomf de la persona perquè el canvi d’actitud és a les seves mans. És qüestió de no cedir a allò més fàcil, sinó d’arriscar pel millor. I Déu sempre serà el millor. Si algú pot superar la nostra mediocritat, si algú pot portar-nos a aprofundir en tot allò que Déu és i a augmentar en el seu amor, aquest algú és Déu mateix.

Teresina és una bona i experta mestra en el tema. Quan parla en el Manus- crit B 5r de les àguiles i l’ocellet, afirma amb una vigorosa tendresa:

«Sap que a l’altra banda dels núvols el seu Sol continua brillant, que el seu esclat no podria eclipsar-se ni un sol moment.»

«Si l’Astre adorat resta sord als murmuris planyívols de la seva criatura, si resta velat..., doncs bé!, la criatura resta mullada, accepta d’estar mig morta de fred.»

O quan se sorprèn de la seva incapacitat per resar el rosari i meditar els misteris de Jesús, o quan es veu per dintre totalment resseca, tira mà del Pare- nostre i de l’Avemaria recitats lentament, posant tota la seva fe en les paraules que diu:

«De vegades, quan el meu esperit està en una sequedat tan gran que m’és impossible de treure’n un pensament que em faci unir al bon Déu, recito molt lentament un “parenostre” i després la salutació angèlica; llavors aquestes ora- cions m’encisen, alimenten la meva ànima molt més que si les hagués recita- des precipitadament un centenar de vegades...» (Manuscrit C 25v).

De la persona, un petit tant per cent: la seva fe i la seva esperança en Déu. De Déu, la resta: un amor que allibera i pacifica.

Santuari Santa Teresa de l'Infant Jesús - Carmelites Descalços
Plaça de les Missions, 1 - 25006 LLEIDA
Tel.: (+34) 973 268 038
lleida@carmelcat.cat


disseny: E. Masdeu - Badalona