![]() Gent nostra Angelo de Licata
|
||
Feia pocs anys que els carmelites s’havien establert a Sicília. Segons la tradició més acceptada, l’any 1238 va iniciar-se l’èxode cap a Europa de grups de carmelites que fugien de l’amenaça que representava la progressiva presència musulmana a Terra Santa. Un grup d’aquests eremites va trobar acollida a l’illa de Sicília i pogué fundar un convent a Tràpani, població propera a Palerm, la capital. D’Àngelo de Licata es diu, sense que es pugui confirmar, que va formar part del grup de carmelites que van viatjar de Terra Santa a Roma per rebre del papa Honori III l’aprovació definitiva de la Regla de l’orde. Sí que està documentada la seva mort violenta a mans de “infidels impius”, cap a finals de la primera meitat del segle XIII. Ja menys clara és la causa de la mort, tot i que es parla d’un tal Berengario el qual hauria volgut venjar-se del sant per haver apartat la seva germana del mal camí que portava.
Considerat màrtir, és molt venerat a Sicília, especialment a Licata d’on és patró.
.
|
|