gent

Gent nostra

Anna de Sant Bartomeu


Anna de Sant Bartomeu (1549/1626) va viure a cavall dels segles XVI i XVII, un període àlgid per a les arts, les lletres i l'espiritualitat hispàniques, avui en constant revisió. Mentre a Amèrica s'afermava la conquesta i s'imposava l'evangelització, els països de la zona centreeuropea es dessagnava en dures batalles entre protestants i catòlics. Van ser els anys del llarg i famós Concili de Trento, impulsat per l'emperador Carles V a la recerca d'una solució pacífica per al greu conflicte religiós.

Natural d’un poblet de Toledo, Ana García Manzanas va ser la primera monja llega, amb el vel blanc distintiu d’entrega al servei de la comunitat, admesa en el convent de San José d’Àvila. Va professar als 21 anys, en absència de santa Teresa de Jesús, la qual estava fundant a Salamanca. No es van conèixer fins uns mesos més tard, però des d’aleshores es va crear entre les dues una gran empatia que durà tota la seva vida.

Quan pel Nadal de 1577 santa Teresa es va trencar el braç esquerre, Anna de Sant Bartomeu es va convertir en la seva companya inseparable: va ser la seva cuinera, la seva infermera, la seva secretària, la seva confident i el seu suport en les últimes fundacions, la seva ombra. Fins a tal punt l’estimava i la va valorar santa Teresa que, quan va sentir que arribava l'hora de la seva mort, la va reclamar al seu costat per morir en els seus braços, convertint-la en la seva hereva espiritual.

Tot i que la seva vocació l’havia portat a viure en clausura en el convent de San José, es va veure abocada a anar amunt i avall acompanyant santa Teresa en els seus últims anys i, després de la seva mort, a seguir transitant per camins de França i Flandes per a fundar nous monestirs.

L’any 1604 va ser reclamada per a expandir el Carmel Teresià a França. Va fundar el Carmel de Pontoise, i després va ser escollida priora del de París; el 1608 va fundar el Carmel de Tours. Uns anys després, va ser reclamada per la infanta Isabel Clara Eugenia, filla de Felip II, i aleshores sobirana dels Països Baixos, per a fundar el Carmel d'Anvers, del qual va ser priora fins a la seva mort.

Anna de Sant Bartomeu, que havia emprès el llarg viatge convençuda que li mantindrien el compromís de no canviar-li el vel de servei, va sofrir un dels majors disgustos de la seva vida quan la van obligar a deixar el seu vel blanc, de monja llega, pel vel negre de monja de cor que la capacitava per a ser fundadora i priora de nous carmels. Va haver d'acatar el mandat dels superiors francesos que volien que la carmelita, tan estimada per santa Teresa, fos també fundadora.

A Flandes va viure els últims anys de la seva vida amb gran fama de santedat sense que ella ho pogués evitar, tal com li havia passat a santa Teresa a Castella. Tota mena de persones, des dels humils pagesos fins a la gent de més alta nissaga, anaven al monestir per a demanar-li el seu consell i la seva benedicció. En dues ocasions es va considerar que, gràcies a la intercessió d'Anna de Sant Bartomeu, s’havia salvat Anvers de caure en mans dels protestants perquè, alertada interiorment que passava alguna cosa greu, havia despertat les carmelites en plena matinada per a anar al cor a resar. Assabentat d’aquests fets, el bisbe de la diòcesi la va proclamar en vida Llibertadora d'Anvers. Aquests esdeveniments extraordinaris van acréixer de forma imparable la fama de la seva santedat per tota Europa.

A principis de 1626 es va agreujar el seu delicat estat de salut. Demanava a les seves filles que li cantessin els versos del seu estimat Joan de la Creu “¿Adonde te escondiste, Amado”. Davant la proximitat de la mort, amb gran serenitat va demanar una relíquia de la seva benvolguda mare Teresa de Jesús. Va morir com desitjava, envoltada de les seves filles i sense cridar l'atenció, el capvespre del diumenge 7 de juny de 1626, festivitat de la Santíssima Trinidad, misteri del qual era molt devota.

Ben aviat s’aixecaren veus per a la seva beatificació, tanmateix el procés es va anar allargant, en gran part per les circumstàncies polítiques que va travessar Flandes. Finalment, l’any 1917, en plena Primera Guerra Mundial, va culminar el procés i el papa Benet XV va beatificar a aquesta il·lustre carmelita toledana, fent constar la seva satisfacció de poder elevar als altars la companya inseparable de santa Teresa a qui ella ja havia canonitzat en vida quan deia: “Anna, Anna, tu ets la santa, jo només en tinc la fama”. En la solemne cerimònia de beatificació, Anna de San Bertomeu va ser invocada com a defensora de la Pau.

RETORN

Anna de Sant Bartomeu


Escena de la sèrie "Teresa" de TVE