Gent nostra EDITH STEIN |
||
|
Són tants els homes i dones, generalment religiosos i religioses, que durant el Pontificat de Joan Pau II han sigut beatificats o canonitzats, que ens pot passar per alt i no donar importància al fet de que el pròxim 11 d'octubre sigui canonitzada una religiosa carmelita de clausura que morí al 9 d'agost de 1942 a la càmera de gas del camp de concentració d'Auschwitz.
Una religiosa que va néixer en el si d'una família jueva; que pren el camí de l’ATEISME, buscant la VERITAT; que en aquest camí es dedica per complet als estudis històrics i filosòfics, tenint com a mestre i després col·laborant amb ell, Edmund Husserl, pare de la Fenomenologia; que la mort d'un amic i professor de filosofia durant la primera guerra, convertit al cristianisme feia poc en l'església evangèlica, fa que es replantegi totes les seves idees filosòfiques, i vegi en el cristianisme davant de la mort pau i serenitat, com la resposta definitiva i el descobriment de Déu i del Crist.
Estem davant d'una dona que abans de ser religiosa, va ser doctora i mestra de filosofia. Una dona que deixa la religió (jueva) buscant la VERITAT. És Husserl, el mestre de la intuïció de l'essència, al qui en la seva joventut va modelant l'ànima d’Edith. L'anhel d'objectivitat vers la santedat i puresa de les coses, no troben però en Husserl les respostes definitives. Per més que consideri els fenòmens, Edith sempre es troba amb el problema fonamental: quin lloc ocupa en el món la persona humana? Pot donar la filosofia una resposta radical al problema de l'home? No queda satisfeta.
Edith coneix el fenomenòleg Max Scheler. La seva "filosofia profètica" li causa una profunda impressió. Scheler és un jueu convertit i les seves idees filosòfiques sobre els Valors l'atreuen més que les Idees de Husserl. I aquesta relació amb el cristianisme col·loquen la jove pensadora davant unes realitats que demanen aclariment. Scheller fa veure a Edith Stein que sols la religió fa que l'home sigui home. Igualment queda impressionada pel jove professor de filosofia i deixeble de Husserl com ella, Adolfo Reinach, convertit al cristianisme dins l'església evangèlica. La seva prematura mort durant la primera guerra mundial, fa que la nostra jove pensadora miri vers la religió com l’única explicació als grans interrogants de l'home. És aleshores quan comença a llegir el Nou Testament. I a mida que llegeix, va trobant Déu i Crist. És el mateix Crist qui la porta vers Ell en el signe de la Creu. Però encara dubta en donar l'últim pas, davant el que suposa la conversió. Ha de passar la Nit Espiritual. Ella mateixa escriu: "Un ateu convençut descobreix l'existència de Déu en una experiència religiosa". Però és a través de l'experiència amorosa humana a on aprèn ella la divina.
En aquesta recerca de Déu, de la VERITAT, vet aquí que es produeix el "miracle" que "posa fi a la recerca constant de veritable fe". Edith passa llargues temporades en una finca dels seus amics, el matrimoni Conrad-Martius, a Bergzabern. Durant una nit d'estiu, Edith es troba a la biblioteca dels seus amics i agafa un llibre de les prestatgeries: És la Vida de Santa Teresa. La seva autobiografia. Edith llegeix tota la nit i quan acaba de llegir, diu: "Heus ací la veritat". No és el Déu de la ciència, de la filosofia, sinó el Déu de l'Amor. La mística ha vençut la filosofia, la ciència. L'esperit d’Edith, assedegat de saber, i el seu cor amorós, han lluitat per l'amor diví tal com va lluitar Santa Teresa d'Àvila. El que no li havia mostrar la Fenomenologia de Husserl ho troba en la santa carmelita. La Gràcia de Déu té molts camins.
A partir d'aquest "miracle" (gràcia) la vida d'Edith serà un caminar vers Déu, vers la Veritat. Compra un catecisme i Missal catòlic, entra per primera vegada en una església catòlica. Demana el baptisme després de voler que l’"examinin", i un any després, el dia 1 de gener de 1922 rebrà aquest sagrament. Exteriorment la vida segueix igual, donant classes de filosofia, escribint articles filosòfics, dedicant molt de temps en l'educació de la dona i descobrint Maria com a prototip de la veritable feminitat; descobrint la filosofia i teologia de Sant Tomàs d'Aquino i altres pensadors i sants Pares de l'Església...i rebent la incomprensió a vegades dels seus germans jueus.
Va esperar onze anys fins que no va poder entrar al Carmel de Colònia. Quan la seva mare li pregunta que va a fer entre monges ella li respon: "Viure amb elles". Des d’aquell moment s'acaba la pau. La seva mare de 84 anys no comprèn que la seva filla la vulgui abandonar...En aquest moments ens dirà Edith: "Vaig haver de donar aquest pas totalment en la foscor de la fe". El dia 13 d'octubre de 1934 entra en el monestir de les carmelites de Colònia. Prendrà el nom de Teresa Benedicta de la Creu.
En el Carmel aquesta gran filòsofa sabrà viure l'espiritualitat de santa Teresa i de sant Joan de la Creu, la humilitat de caminar en la Veritat. Com una nova Teresa de Lissieux trobarà en l'amor i el sacrifici el veritable camí vers la Veritat. En el sacrifici anirà aprenent a acceptar l'últim gran sacrifici de la seva vida. El nazisme persegueix els jueus, i tot i que accepta de traslladar-se a Holanda, al monestir d'Echt, allí també arriba l'odi. Però ella ja està preparada. El dia 2 d'agost de 1942 la SS alemanya la va a buscar al monestir i la trasllada juntament amb la seva germana Rosa i altres jueus al camp de concentració d'Auschwitz, on el dia 9 morirà a la càmera de gas. "Morirem pel nostre poble", havia dit.
Nosaltres, que formem part de la gran família carmelitana-teresiana, alegrem-nos per aquest esdeveniment. Model de dona a les portes del segle XXI. Busquem la veritat i segur que descobrirem que l’única Veritat és Crist que ens ha revelat a Déu Pare i Mare, i que s'ha revelat als humils, oberts de cor a la Veritat perquè són pobres.
Edith Stein és una gran esperança i fins i tot una promesa, per al seu Poble i per al nostre. Que la seva gran personalitat penetri en la nostra vida, perquè els seus alts pensaments ens il·luminin i perquè la grandesa de la seva immolació estimuli tots els pobles a viure com a germans.
Xavier Miró
|
| |
|
NOTES BIOGRÀFIQUES
* Edith Stein neix a Breslau el dia 12 d'octubre de 1891, última d'onze fills d'una família jueva. |
||