gent

Gent nostra

EDITH STEIN
Cercar Déu en temps d'incertesa

santa Teresa Beneta de la Creu




Apunts de la conferència de Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull, en el III Congrés d'Espiritualitat de Lleida

CONSIDERACIONS PRÈVIES:

*Temps d’incertesa és l’expressió adequada i pertinent per explicar els nostres temps, però això no és, precisament, una circumstància desfavorable. Més aviat, algunes “certeses” poden ser un impediment per retrobar Déu en el món actual. Aquests temps també els podríem qualificar com a temps d’espera.

*Algunes “certeses” sobre les que estava assentada la nostra civilització moderna han fet fallida: Déu no era una ficció, una construcció de la ment humana com afirmaven moltes teories. Benvingut el temps d’incertesa!

*No vivim temps d’ateisme ni d’agnosticisme madur, sinó d’una certa “indiferència”. Una qüestió ens desafia: com és que Déu és una realitat indiferent? No és nega, és indiferent en la vida d’avui.

*El camí cap a Déu és extremadament difícil. El món, per als nostres conciutadans, és una realitat caòtica que no porta cap a Déu.

*La vida interior també és molt difícil i complexa. L’experiència de l’endinsament és desconeguda per l’home occidental contemporani. Més aviat es troba amb un laberint de déus que el porten a la confusió.

*En el nostre context d’avui, els homes i les dones es comporten com si Déu no hi fos, no per maduresa sinó perquè és el gran absent. Edith Stein el descobreix des de l’absència. No parteix d’un cristianisme cultural, familiar, sinó de la seva pròpia absència.

Seguint el camí espiritual d’Edith Stein, reflectit en el seu epistolari personal, podem constatar que per a la recerca de Déu, es poden explorar un seguit d’itineraris:

Itinerari primer.– Deixar-se trobar per l’altre interior.
Cal bandejar la imatge d’un Déu estàtic davant l’home que ha de trepar amb esforç per apropar-se-li, i substituir-la per la d’un Déu que, com diu Edith Stein, vol deixar-se trobar per aquell que el cerca.
Es necessària l’experiència de l’anorreament de les veus que ens dispersen i no ens deixen sentir “la veu” que ens porta a Déu. L’experiència silent, no d’un silenci exterior sinó de l’interior. Déu es deixa trobar en la mesura que l’home bandeja els obstacles que s’hi oposen.
Per Edith Stein, l’itinerari cap a Déu és un anar cap endins. De l’exterior a l’interior, en una clara al·lusió a sant Agustí. L’ascensió cap a Déu ho és cap a l’obscuritat i el silenci.
Si podem parlar de Déu, diu Stein, és perquè Déu ha parlat de si mateix quan hi ha hagut una actitud d’escolta, i això dóna autoritat per parlar sobre Ell.
La indiferència té a veure amb la falta de capacitat d’escoltar per arribar al fons d’un mateix. Al centre del nostre “castell interior” hi ha Déu, però cal un gran aprenentatge per arribar-hi.
Cal reduir les nostres imatges de Déu al no res. Alliberar el camí, buidar-lo d’imatges, netejar-lo. Cal eliminar una teologia plena d’obstacles i déus “objectes-tècnics”, tapaforats, que omplen les nostres expectatives per causa de les necessitats vitals però que ens priven d’arribar al veritable Déu.
És, en definitiva, recórrer a les “nadas” (estaria bé dir: “recórrer als no-res”? Potser “nadas” queda més teresià per reconstruir.

Itinerari segon.– La gran riquesa de saber contemplar l’exterior, el món.
La creació ens parla de Déu. Qui contempla el món no veu directament Déu però sí la seva obra.
Quantes vegades s’ha presentat la santedat com una renúncia al món! Edith Stein ho entén d’una manera diferent: som al món per viure. Sí que hi estem de pas però el món és un espai per fruir-lo.
No hi ha antivitalisme en Edith. No deixa el món, comenta, al’entrar al carmel. Hi ha una via que mena cap a Déu que passa pel món. Ens és impossible menystenir el món i els homes.

Itinerari tercer.– L’experiència viscuda.
No podem presentar Déu des d’arguments racionals. El camí del seu coneixement és essencialment cordial, “via cordis”. Edith Stein desestima els intents de provar l’existència de Déu amb el treball dels arguments i l’apologètica. Per ella, la coneixença traspassa tots els límits de la raó. És una experiència viscuda però que no es pot provar científicament i, això, ho considera contradictori.
No és necessària una prova convincent, però sí una decisió sense tenir cap prova de garantia. Ella cerca Déu des de la seva posició d’intel·lectual, però sense renunciar al camí de la fe.

Itinerari quart.- La via testimonial.
L’experiència de l’home religiós, que es mou per motius conscients o inconscients, la troba com a possibles camins a seguir.
Quan falti la pròpia experiència cal recolzar-se en l’home religiós que ens interpel·la i ens fa pensar que Déu pot estar present en llurs vides.
El treball i la lectura de textos (en el seu cas de sant Agustí i santa Teresa d’Àvila) donen experiències que sobrepassen els límits de la raó.

Itinerari cinquè.- El patiment.
No és en Edith Stein una experiència estranya. Per a ella, pot ser lloc de trobada amb el Déu crucificat.
Ella no és una filòsofa “dolorista”. La creu no és una fi en si mateixa. El patiment irromp en l’home com un intrús, no és quelcom buscat, autocomplaent, per arribar a Déu, però pot servir com a camí.
La creu i la mort són camins per assolir la llum celestial.

Itinerari sisè.– L’experiència de la plenitud de l’amor.
Cercar Déu en temps d’incertesa és ser receptiu a les experiències d’amor generós que es donen en la vida quotidiana.
Des de la perspectiva d’Edith Stein, la religió no es pot viure des d’un racó tranquil en les n¡hores (hores?) de festa. L’amor és la superació de l’ego i sortida cap a l’altre. Un procés de sortida com Déu que surt per manifestar-se en la història.
Ella entén que fins i tot en la vida cristiana contemplativa no es pot tallar la relació amb el món. Com més s’està ficat en Déu més s’ha de sortir d’un mateix cercant l’altre. L’endogàmia religiosa no és experiència religiosa.

Conclusió.-
Edith Stein diu que hi ha homes que serveixen Déu de manera inconscient, fins i tot contra la seva voluntat, fins i tot fora de l’Església, i ho considera la prova concloent de que per trobar Déu tots els camins són possibles.
S’ha de ser receptiu amb aquells que qualifiquem d’allunyats o d’indiferents però que, també, cerquen Déu per camins i formes diferents de les que hi ha dins la institució eclesial.

RETORN

edith stein