Gent nostra
El profeta Eliseu
La principal característica per la qual s’inclou el profeta Eliseu en aquest apartat de gent vinculada
al Carmel és la seva vinculació al seu mestre Elies. El Segon llibre dels Reis narra com Elies és endut
al cel en presència del deixeble, el qual rep el seu esperit profètic. Els testimonis dels seus prodigis
diran: “l’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu”.
Poca cosa es pot dir de la seva persona, i la major part sense gaire fonament, perquè a vegades
se’l confon amb el seu mestre. Eliseu és cridat per Elies a seguir-lo, de la mateixa manera que Jesús
farà amb els seus deixebles uns quants segles després. D’ell va rebre, com dèiem, els dons
sobrenaturals que s’expliquen als dos Llibres dels Reis.
Tanmateix, al Nou Testament, així com Elies és citat en repetides ocasions, d’Eliseu només se’n fa
referència una sola vegada a l’evangeli de Lluc.
Sembla que seria originari d’Abel-Meholà, poblat situat a la riba dreta del Jordà, on hauria nascut
en una família acomodada a mitjan segle IX abans de Crist, i que el seu pare es deia Xafat. Segons
les Escriptures, va intervenir en nombrosos afers polítics i religiosos del seu temps.
L’antiga teoria, superada fa temps, sobre la vinculació del profeta Elies amb els primers carmelites
es feia extensiva, també, al seu seguidor Eliseu. No obstant, sí que hi pogué haver una influència
de l’estil de vida elià de fidelitat a Déu i al seu poble en el que, potser, s’inspirarien aquells croats
que s’establiren a la muntanya del Carmel, “prop de la font d’Elies”, a principis del segle XIII.
L’Església celebra la festivitat de sant Eliseu el dia 14 de juny.
Elies i Eliseu