gent

Gent nostra

Isidore Bakanja (beat)




Tot i que Isidore Bakanja estrictament no va formar part de l’orde del Carmel, ni com a religiós profés ni com a membre del Carmel Seglar, el fet que patís persecució per voler vestir l’escapulari de la Mare de Déu del Carme el converteix en un autèntic carmelita.
Isidore va néixer al voltant de l’any 1895 a en un llogaret proper a Mbandaka, en el territori africà, que aleshores estava colonitzat per Bèlgica, conegut com a Congo Belga. Quan el país va assolir la independència, durant uns anys passà a denominar-se República del Zaire i, des de 1997, República Democràtica del Congo.
Mitjan el segle XIX, van arribar els colonitzadors al territori i, amb ells, els missioners per difondre el cristianisme entre els nadius. El colonitzador imposava les seves lleis “civilitzades” als pobles que la patien, lleis moltes vegades incomprensibles i injustes que anaven acompanyades de repressió pels que s’hi oposaven. Amb la seva estricta formació, els colons tampoc arribaven a comprendre el desig dels pobles de viure lliurement, ni entenien que no volguessin acceptar el “progrés” que els imposaven.
Com a colònia, el territori, que passà a ser propietat personal del rei dels belgues, va patir una gran espoliació i la població va ser tractada amb una duresa que ratllà l’esclavatge. Els indígenes no tenien dret a l’ensenyament superior per mantenir la seva dependència de la metròpoli. Molts missioners, sempre més propers a la gent que als grans terratinents, eren conscients de la situació i moltes vegades s’havien d’enfrontar als poderosos en casos conflictius.
El nostre biografiat, que vivia amb els pares i dos germans, va rebre la fe cristiana dels missioners trapencs assentats a la zona i va ser batejat als 18 anys. Amb ells va aprendre a fer oració i la devoció per l’escapulari del Carme que portarà sempre. També li agradava divulgar la fe entre els seus.
Després de treballar un temps a la missió, Isidore va trobar feina en una plantació de cautxú d’un terratinent belga. Al gerent de l’empresa, home dur, no li agradava la seva condició de cristià, ni cap cristià africà. Encara menys li agradava que sempre lluís l’escapulari sobre el seu pit i l’humiliava i colpejava. Ell volia deixar la feina però no el deixaven tornar a casa seva.
Un dia, fins i tot, li va ordenar que es tragués l’escapulari que sempre portava ben visible, però Isidore s’hi negà. Això va enfurismar el cap de la plantació i després de lligar-lo a terra el va fer fuetejar. El càstig es reptí diverses vegades cosa que li ocasionà ferides incurables. Finalment el va fer tancar sense aliments.
Assabentat de la imminent visita d’un inspector de l’empresa a la factoria, el gerent el va voler amagar en un altre poblat. Durant el trasllat, Isidore aconseguí escapar-se i s’amagà en el bosc. Allí el va recollir una bona persona. “Vaig veure un home -explicava- que venia del bosc amb l'esquena destrossada per ferides profundes, aferrissades i pestilentes, ple de brutícia, assaltat per les mosques. Es recolzava en dos pals per acostar-se’m. No caminava, s’arrossegava a si mateix ". La notícia li arribà a l’inspector, el qual s’endugué Isidore a casa per mirar de curar-lo, però ja era massa tard i el noi ho sabia prou bé. "Si veus la meva mare, o si vas al jutge, o si coneixes un sacerdot, els hi dius que m'estic morint perquè sóc cristià". “Que tothom ho sàpiga, blancs i negres”.
Després de sis mesos de penúries per les ferides incurables, Isidore va morir perdonant els seus botxins i vestint el seu escapulari del Carme. Era el 15 d’agost de 1909.
L’any 1996, el papa Joan Pau II va proclamar beat el catequista Isidore Bakanja, el primer de l’Àfrica Subsahariana

RETORN