gent

Gent nostra

Teresa Margarida del Cor de Jesús (Redi)


Ana Maria va néixer a Arezzo (Itàlia) l’any 1747. Era la segona dels tretze fills de la família Redi, que vivia en un ambient molt religiós. Educada per les benedictines de Florència, després d’uns Exercicis Espirituals esdevé una noia molt responsable i afable que es fa estimar.

Aviat sentí la crida religiosa i estava disposada a ingressar a les benedictines, però la conversa amb una amiga que volia entrar al Carmel la va decidir fer-se carmelita, malgrat que no coneixia l’orde. Madurada la idea, als 17 anys ingressà al Carmel de Florència, amb el conseqüent desconcert de les monges del seu col·legi. Després d’uns mesos de prova, va prendre l’hàbit i un any després va professar amb el nom de Teresa Margarita del Cor de Jesús.

De naturalesa fogosa, va aprendre a controlar-se i a portar una vida de fidelitat des del començament. Va aprofundir en les relacions amb el seu pare, amb una mútua ajuda espiritual. Va tenir gran amistat amb una germana de comunitat, amb la qual es comprometien mútuament a ser millors religioses.

Coneixedora del llatí, entenia els textos bíblics i litúrgics, gaudia recitant-los constantment, i desitjava viure la Regla del Carmel meditant “dia i nit la Paraula de Déu”. Li agradaven especialment els textos de sant Pau com: “la vostra vida està amb Crist, amagada en Déu”. A vegades semblava exaltada, com quan s'admirava amb les meravelles de la creació, i van arribar a témer que esdevingués melancòlica. Només després de la seva mort, les seves germanes de comunitat van comprendre la santedat d'aquesta jove carmelita.

Sempre tenia present Crist Crucificat, “capità de l'amor” que aixeca “l'estendard de la Creu”, i es va proposar que totes les seves accions no tinguessin cap més finalitat que l'amor i unir la seva voluntat amb la de Déu. Va ser perseverant en petits serveis a les germanes i no consentia murmuracions ni crítiques. Exclamava constantment: “Déu és amor”. Vivia en contínua acció de gràcies: “Qui no cregui o no gosi apropar-se, que ho provi i veurà la bondat i generositat del nostre Déu amorosíssim!”.

En l'exercici de la caritat era exquisida. Des del principi s'oferia a cuidar les germanes ancianes i malaltes, en les quals veia al mateix Jesucrist, i va ser ajudant de la infermera. Les malaltes la sol·licitaven i ella s'oferia per cuidar les més difícils, fins i tot una germana dement i agressiva que totes temien i que ella sabia portar amb gran paciència i sense lamentar-se.

Al final de la seva vida, va passar una etapa de contrastos que ni ella mateixa s’explicava: repugnància davant qualsevol acte de virtut i, a la vegada, desig d’imitar en tot el Cor de Jesús, coneixedora com era des de la seva joventut de l’obra de santa Margarida Maria de Alacoque, la gran divulgadora d’aquesta devoció. Llavors comprèn que ha arribat el temps de «patir i callar...i ser impertorbable en tot, com si fos insensible», cosa, per altra banda, més fàcil d’escriure que de practicar. Llavors redoblava la seva fe, posava la seva confiança en Déu i recitava salms, frases bíbliques i l'expressió: “Pare bo!”. Amant de la lectura des de petita, al final només podia llegir a santa Teresa.

Va morir d'apendicitis el 7 de març de 1770, amb només 22 anys.

RETORN

Teresa Margarida Redi