logo

    NOTÍCIES    PROGRAMA    SANTA TERESA    INSCRIPCIÓ   CONTACTE   ÀLBUM FOTOGRÀFIC


Santa Teresa de Jesús

Traducció d'aquest apartat del web oficial del V Centenari "stj500.com"

Vida
Obra
Valors teresians


Vida

El seu nom de família era Teresa de Ahumada. Santa Teresa era filla d'Alonso Sánchez de Cepeda, de la ciutat de Toledo, i Beatriz de Ahumada, de la ciutat d'Olmedo. Es van instal·lar a Àvila, on va néixer Teresa el dia 28 de març de 1515 en el si d'una família nombrosa: «érem tres germanes i nou germans», recorda ella en el Llibre de la Vida. La seva família tenia una gran afició a les lletres i a la cultura, per la qual cosa la Teresa aprèn a llegir i a escriure a edat molt primerenca.

En la vida de Teresa se succeeixen tres grans etapes:

Fins als 20 anys d’edat viu a casa dels seus pares; Teresa nena, adolescent i jove, va viure successivament la mort de la seva mare, la marxa de varis dels seus germans a les Índies, i el procés de la lenta dissolució de la llar.

Als 20 anys opta per la vida religiosa, malgrat el seu pare. En la seva biografia assegura que va fugir de la seva casa un matí per entrar en el monestir de carmelites de l'Encarnació. Allí hi va viure 27 anys, amb comunitat religiosa molt nombrosa composta per prop de 180 monges, suportant i superant el trauma d'una malaltia greu, la qual cosa va marcar el seu físic per a tota la vida, i portant-la a endinsar-se en la vida espiritual. Cap els 40 anys, Teresa se sent cridada al que s'ha denominat “experiència mística” que no només canvia el rumb de la seva vida, sinó que la defineix i dóna un gran bagatge humà i cristià a la seva persona.

Als 47 anys, Teresa inicia una tercera etapa quan surt del convent de l'Encarnació per fundar el Carmel de San José i poc després emprèn la seva tasca de fundadora “andariega”. Els seus viatges són en tartana o a lloms d'una mula fins a Medina del Campo, Valladolid, Alba de Tormes, Salamanca, Beas de Segura, Sevilla, Sòria i Burgos, per descansar finalment en el seu llit de mort a Alba de Tormes el 4 d'octubre de 1582.

Durant els últims anys es dilata el seu horitzó visual i espiritual, no només pel tortuós mapa geogràfic de les seves correries de fundadora; sinó per la seva renascuda sensibilitat pels problemes d'Europa i de les Índies occidentals, el seu viu interès pels temes de la cristiandat i de l'Església, i el seu coneixement dels estrats socials d'aquella Espanya, conglomerat de glòria i de misèries. Són els anys en què Teresa estableix una infinitat d'amistats i relacions humanes en tots els nivells i estaments de la societat.

Dona de caràcter obert i comunicatiu, d'extrema sensibilitat i amb una immensa simpatia personal, posseïa un tremp enèrgic que li va permetre afrontar les majors contrarietats. Va ser apassionada, intrèpida i voluntariosa. En definitiva, els seus biògrafs la defineixen com una dona d'acció que va saber mantenir-se ferma malgrat les adversitats. Es va moure entre l'idealisme i la pràctica.

Obra

L'obra escrita de Santa Teresa de Jesús és una obra viva, vigent actualment malgrat el temps que porta escrita. Els seus escrits mantenen la frescor dels textos acabats d’escriure.

Lectora apassionada des de la seva infància, no resulta senzill fixar el començament de la seva tasca literària, en la seva adolescència es va estrenar com a escriptora amb una novel·leta de cavalleries. Teresa és un bon exemple d'escriptora autodidacta; les lectures li van servir de suport quan va voler relatar les seves primeres experiències íntimes i místiques. Teresa tenia el do de saber expressar degudament allò que es vol relatar; va quedar ben demostrat en la seva etapa de plenitud com a escriptora des dels 45 als 67 anys. Abans de morir va escriure les seves últimes pàgines plenes de frescor i estil juvenil (capítol 31 del Llibre de les Fundacions).

Escriptora de gran varietat de gèneres i nivells va començar enlluernant als seus confessors que van alimentar la seva ploma. Teresa va escriure molt, però cap dels seus llibres va aparèixer publicat en vida de la santa. Es van fer còpies però únicament per a ús de les carmelites. Ramón Menéndez Pidal va destacar que per humilitat, Teresa s'esforçava per escriure el més senzillament possible, escrivia com parlava, escrivia de pressa i rares vegades es rellegia.

L'autobiografia: Vida de Santa Teresa de Jesús

És el text més famós de la Santa i respon a la petició dels seus confessors tal com ella assenyala en el pròleg: “Aquesta relació que els meus confessors em manen”. Un llibre que escriurà dues vegades, ja que els seus confessors li demanen ampliar el primer relat. El “Camí de perfecció” neix com un manual d'espiritualitat per a ús de les religioses; els seus confessors van considerar que la Vida no podia ser llegida per tothom. Aquesta obra considerava l'essencial per comprendre l'esperit de la seva reforma, encara que en vida de santa Teresa va ser jutjada amb comentaris burletes i malèvols.

La mort no tanca la divulgació de la Vida. Convents, centres d'estudis i nobles volen fer-se amb una còpia que els aproximi a les vivències que havia tingut santa Teresa i que van despertar la curiositat de la societat de l'època. Finalment, gràcies a les gestions de la vídua de l'emperador Maximiliano II, María d'Àustria, s'encarrega una revisió a Fra Luis de León per editar l'obra i procedir a la seva impressió. L'original va ser conservat a la biblioteca de Felipe II de l'Escorial, on encara es troba.

El camí de Perfecció

Santa Teresa va començar a redactar-lo el 1564 i la seva finalitat era oferir un manual per viure la vida de les seves religioses del Carmel de San José d'Àvila. Ella l’anomenava “el librillo” i el considerava d’una importància fonamental per totes aquelles persones que volien apropar-se a les formes de vida conventual. Ràpidament se’n feren nombroses còpies no fidels a la de l'obra original, la qual cosa va molestar santa Teresa que finalment va decidir que s'imprimís després d'una revisió definitiva de l’any 1579. Però, quan apareix el text ha estat retocat altra vegada, potser pel censor, i se succeeixen edicions fins que Luis de León publica una de la més properes a l'original en 1588.

Les Morades de l'ànima

El títol exacte és Morades del Castell Interior i és resultat d'una nova petició del seu confessor, el pare Jerónimo Gracián, perquè torni a escriure la seva biografia que en aquests moments era revisada pel tribunal de la Inquisició.

L'obra aplega consells sobre la vida mística, tal com santa Teresa s'hi havia aproximat. És una obra que va concebre per als teòlegs i els directors espirituals.

Relacions i mercès. Exclamacions

És un conjunt de proses que són pregàries adreçades a Jesús. La seva lectura era tan atractiva que aviat van ser editades per Luis de León i publicades a Madrid i més tard a Nàpols.

Les Fundacions

Santa Teresa no va arribar a posar títol a aquesta obra que arriba als nostres dies amb el nom de “Llibre original de les fundacions de la reforma que va fer a Espanya la gloriosa verge santa Teresa de Jesús, escrit de la seva mà”. L'any 1610 es va publicar a Brussel·les.

La redacció es va fer durant diferents espais de temps, començant per la Fundació del Carmel de San José a Àvila, que ja narra a “Vida” i després la fundació de Malagón; l’any 1574 ja havia redactat els primers nou capítols i tres anys més tard reprèn el treball fins que en 1579 redacta la Fundació de Caravaca i es dóna per entès que és la darrera.

En 1582, uns mesos abans de morir, hi afegiria uns últims capítols redactats a Burgos.

El text manuscrit es conserva a la Biblioteca de l'Escorial per mandat també de Felipe II.

Concepte de l'Amor de Déu. Meditacions sobre el “Llibre dels Càntics”

És un comentari a uns versicles del llibre bíblic “El Càntic dels Càntics” que va fer parlar molt a la seva època perquè el propi Fra Luis de León havia estat capturat i jutjat per la traducció d'aquesta obra. Santa Teresa va desglossant les diferents parts i establint un diàleg de tu a tu amb el text. Afortunadament, el text es va conservar i va ser publicat a Brussel·les l'any 1611.

Tractat sobre la visita dels convents de religioses

Aquest text ve a ser una descripció sobre la forma en la qual s'han de visitar els convents fundats per ella. Es va publicar en 1613 a Madrid i estava destinat a ser una obra de difusió dins dels convents, fonamental en la formació de les religioses.

Correspondència

Actualment es conserven quatre-centes setanta cartes, completes i fragments de cartes de santa Teresa. La primera carta és de l'any 1561 i l'última de 1582.

Tot i que no se’n sap el total, la major part dels investigadors conclouen que hauria escrit almenys quinze mil cartes sense tenir en compte les que pogués haver escrit abans de 1561.

Poesies

Hi ha una trentena de composicions poètiques entre poemes, nadales, obres en honor d'alguns sants (sant Andreu, sant Hilarió, santa Caterina d'Alexandria) o també de caràcter familiar.

No es pot oblidar que malgrat la quantitat de temps que va dedicar a les fundacions i a la pròpia reforma de l'Ordre, sempre va ser una dona alegre i vivaç a qui agradava cantar durant els moments d'esbarjo.

Al principi, aquest tipus de composicions no van rebre cap atenció per part de la societat i els estudiosos de l'època. No va ser fins el segle XIX quan es van començar a fer estudis sobre l'obra lírica de la santa.

Valors teresians

L'espiritualitat, present en totes les activitats del seu programa; la recerca de la pau interior i la necessitat de reflexionar sobre la nostra realitat quotidiana i el seu entorn; buscar la pau en les petites coses i en el dia a dia.

El respecte. Santa Teresa de Jesús, com a humanista i com a mística és motiu d'estudi per a totes les cultures i ciències relacionades amb la filosofia, el conreu de l'esperit i la literatura.

L'excel·lència, doncs Santa Teresa de Jesús es caracteritza per haver tingut una gran voluntat que li va permetre afrontar les majors contrarietats i aconseguir tots els seus objectius de manera entusiasta, buscant sempre l'excel·lència. Per això tot la programació, en els seus diferents apartats, buscarà aquest valor tan destacat.

El compromís amb la societat espanyola que es beneficiarà d'aquest programa i que serà partícip de la importància de recordar als grans personatges i les seves fites de la nostra història i la nostra cultura; amb les persones que treballen cada dia en les missions de l'Ordre del Carmel Descalç i que contribueixen al fet que el nostre món sigui més just.

A llarg termini permetrà l'associació d'altres valors transversals com l'amistat, la solidaritat, l'espiritualitat, la comunitat, la col·laboració, el servei, la tradició i la pau.

La solidaritat en un projecte que té difusió en els cinc continents, especialment en llocs on és necessària l'ajuda i l'acció a través del suport a campanyes que busquin equilibrar la balança en un món de situacions de grans desigualtats.