PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS



Un tomb pel Papiol

Data: 28 de desembre 2019
Assistents: 13
Distància: 12 km

Avui, en plenes festes de Nadal i per això amb menys assistents dels habituals, decidim no seguir la ruta GR-7 i fer una excursió circular al voltant del Papiol. Sortim de l’estació del tren de Badalona a les 7,50 per arribar al Papiol a les 8,45. L’estació és a la part baixa, a tocar de la llera del riu Llobregat, i el poble del Papiol està encimbellat en un turó de la serra de Collserola.

Sembla que el nom de Papiol prové de “popa” que es un símil de “mamella” (segons Coromines) i podria atribuir-se a la forma del turó.

El cert és que sortim de l’estació, amb temperatura baixa (3º), i ens enfilem de seguida un pendent fort pels camins asfaltats que duen a la part alta. Des d’una cruïlla enfilem la rampa de pujada al castell, que està a la part més alta del poble (135 m). És una construcció magnífica tota de pedra, formada per robustes torres emmerletades que domina la vall del Llobregat i avisava de l’arribada dels moros, en altres temps llunyans. Desfem el camí i per un porxo sortim a la plaça de l’església, dedicada a Santa Eulàlia, amb una façana “pseudoromànica”. Continuem i sortim del poble en direcció a l’ermita de La Salut, pel camí hi ha una antiga bòbila, que sembla abandonada. Al costat, un caminoi mena a “les escletxes”, que són esquerdes naturals en la roca que s’organitzen en passadissos. En visitem una, la més ampla en la que s’hi fa escalada, és una sensació corprenedora.

Desfem el camí i per una pista ample arribem a l’ermita de la Salut (abans dedicada a Santa Eulàlia de Mérida). Està situada en una explanada enmig del bosc i es pot apreciar la bella fàbrica romànica amb els carreus de pedra (està documentada a finals del s. XIV).

Aquí esmorzem com a reis, asseguts en bancs de fusta i tenint al davant l’església. És un lloc molt concorregut per passejants, ciclistes, genets i gent de tota mena. Amb un grup de gent gran provinent de Sant Cugat ens fem mútuament fotografies de grup. Des d’aquí surt un corriol molt estret i amb un fort pendent que ens porta a prop del Puig Madrona de 341 m. d’alçada i és una de les fites geodèsiques de Collserola. Ens aturem i disfrutem de la visió panoràmica de quasi 360º. Tenim la sort de que fa un dia clar i fins i tot s’albiren les neus del Pirineu.

Per baixar seguim una pista ample que ens torna altra vegada a l’ermita de la Salut i d’allà, per una pista mes estreta, vorejant sempre el poble, ens arribem a l’estació. Allà al cap de poc entra un tren que ens porta directament a Badalona, sense haver de canviar de tren.

La d’avui ha estat una excursió plàcida, sense presses, gaudint de tot, endinsant-nos a la serralada de Collserola, que aquí té el seu final a la llera del riu, enmig d’alzines, roures, alguns pins i camps de conreu. I ha estat per a tots una descoberta perquè ningú hi havia estat abans. Hem pogut gaudir del paisatge i de la bona companyia.

Veure fotos