PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS



Sortida final de temporada: Penyes Altes del Moixerò (2276 m)

Data: 15 de juny 2019
Assistents: 14
Distància: 13 km

Apunts de la sortida:
A les 6,30 de la matinada, tot just despunta el sol, comencem l’excursió des del Museu en cotxes particulars. Travessem el túnel del Cadí i ens dirigim a Riu de Cerdanya. Des d’allà agafem una pista de muntanya en bon estat, llarga, que ens porta prop de Coll de Pendís que es el pas natural de la Cerdanya al Bergadà. Comencem a caminar a les 9,30 del mati, fa fresqueta però no massa. El camí s’enfila de seguida i ens endinsem en un bosc alpí típic de pins i alguns prats. El camí, costerut i estret, comença amb un fort pendent i desprès es va suavitzant amb un pendent sostingut. Estem en el límit de les dues comarques, això vol dir que tenim vistes magnífiques de les muntanyes de tot arreu. El dia és assolellat amb alguns núvols i comença a fer calor, però no apreta. Per la pista de pujada ens trobem amb unes vaques molt amables i educades que es posen en fila índia i no destorben el trànsit.
Arribem al coll del Moixeró. A mà dreta veiem el final de la serralada del Cadí i al fons el Pedraforca, mes enllà les muntanyes es pleguen formant la vall que mena a Bagà, al fons el Rasos de Peguera. Des del coll hi ha un camí costerut que davalla fins al refugi de Sant Jordi.
Aquí busquem un lloc per esmorzar (el “jefe” es reserva el silló principal). Als nostres peus s’obre una vall tapissada de verd i de tots els colors de les flors, té forma còncava i està envoltada de muntanyes, és d’una bellesa que corprèn. Passen alguns caminaires i un grup que corre com si perdés l’autobús (o arribés tard a dinar).
A la dreta tenim el Moixeró, que no pujarem. El camí continua estret entremig del prat, com una línia marronosa enmig del verd. Uns voltors evolucionen molt per damunt dels cims. Seguim una cota de nivell que va ascendint molt suaument. A l’altre banda, a la llunyania veiem els cims de la Cerdanya i al fons les muntanyes de França. Ens acostem a un altre bosc i veiem al fons el nostre objectiu: les Penyes Altes, i fan impressió, de lluny semblen inabastables. Passat un collet ens trobem amb una paret de pedra, allà deixem les motxilles i pals i un de nosaltres és queda. Comencem a grimpar amb peus i mans i ens situem a una alçada superior que inicia un camí enmig del bosc ascendent. En un punt, una corda ajuda a salvar un desnivell molt pronunciat i ens deixa prop del cim, o cims, perquè són un conjunt de penyals separats entre si. Des de dalt dels seus 2.276 m. es té una vista panoràmica única dels cims del prepirineu i, més enllà, el Pirineu fins a Andorra i França; el dia acompanya.
Tanmateix, una part del grup, amb el seu entusiasme, s’ha allunyat del punt de pujada i desprès de grimpar descobreix una altra ruta inèdita per pujar al cim. Un de nosaltres hi puja i es troba amb la resta. Els altres decidim baixar i anar a buscar amb moltes dificultats un camí traçat que ens porta al coll de Raset sense passar per les primeres pedres. Allà, ens adonem que hem passat de llarg i alguns retrocedim pel camí per tal de trobar-nos amb la resta i recuperar les motxilles. Finalment ens trobem i continuem la baixada pel camí que travessa la vall, fins arribar al coll del Moixeró. Des d’allà prenem un camí diferent, una pista ample que ens porta directament a l’aparcament de cotxes. És llarga però descansada, sempre coberta pel bosc.
Retornem amb els cotxes cap a Riu de Cerdanya i seguim fins a Pedra i Bor, i mes enllà fins a Baltarga on tenim reservat el dinar. Ens han preparat un altell per nosaltres sols, un lloc ideal, bon menjar i bon servei, i brindem al final amb una copa de cava. Final d’excursió i final de curs, i un ambient immillorable. No podíem demanar res millor.
Esperem retrobar-nos el curs vinent.

Veure fotos