PORTAL    D'ON VENIM    FOTOS I VÍDEOS


SORTIDA FINAL DE CURS 2021-22:
CIM DEL FONTLLETERA

Data: 4 de juny 2022
Assistents: 18
Distància: 8,5 km

Apunts de la jornada:

Cada any, acostumem a tancar la temporada de caminades pujant algun cim del Pirineu. Enguany el cim escollit és el Puig de Fontlletera, situat al Ripollès per sobre de Tregurà. Des del Coll de la Gralla, on deixem els cotxes, caminarem uns 8,5 km entre l’anada i la tornada i arribem a una alçada de 2.582 m, tenint en compte que, en aquestes ocasions, el repte no és tant la distància com l’alçada.
Durant la pujada decidim deixar la pista que porta al Coll de Tres Pins, des d’on es pot accedir al Balandrau o al Fontlletera, i atacar el cim quasi frontalment. Un cop deixada la pista de terra, trepitgem herba i pedres. La pujada és lenta i fatigosa perquè, en general, no estem massa entrenats pels grans desnivells i cadascú va al seu ritme, i ens cal anar parant de tant en tant per poder agafar aire. Més amunt, un vent fort i fred ens fueteja i hem d’anar amb compte per no perdre l’equilibri. Ens hem anat abrigant per combatre el vent fred, res a veure amb la calor que feia quan hem començat a baix.
A mesura que anem ascendint el circ de muntanyes dels voltants va quedant a un nivell més baix. A la llunyania, un ramat de vaques pasturen als prats, prop d’un estany on beuen aigua. Aquí l’aire és més net, ens costa respirar i el vent no dona treva, ens embolcalla i aïlla; i reservem les forces per fer el següent pas. Ens anem fixant en els petits turons que, a mode de fites, ens marquen el que hem fet i el que ens queda. Més avall, veiem un ramat d’isards i al cel un esparver desplega tota la seva gràcia en una dansa aèria, fent cercles damunt nostre. Amb la força del vent, l’herba es plega i mostra els variats tons del verd; trams amb reflexos daurats i petites flors de diferents colors puntegen els prats alpins desafiant les inclemències del temps.
Els que van davant ja han arribat al cim i la resta, poc a poc i amb perseverança, ens hi anem acostant. Quan tots som dalt, ens fem ens ràpides fotografies de grup, però no ens hi estem gaire perquè el vent ens fueteja inclement. Just una mica ensota, un refugi fet de pedres ens ofereix un recer amable que aprofitem per fer l’esmorzar, acompanyat amb galetes i ratafia que porta en Joan per celebrar el seu 73 aniversari.
En acabar, comencem el descens. En Pere, que no n’ha tingut prou, diu que continua fins al Balandrau, que veiem proper, i ens retrobarem al final. La baixada és més ràpida, tot i que cal anar amb compte perquè el terreny a estones és relliscós. Sembla ara que la força del vent es modera, i sense més història arribem a la pista principal. La baixada ens ofereix unes magnifiques vistes de la vall i de les carenes de muntanyes d’aquest racó privilegiat.
Agafem els cotxes i la pista ens porta al poble de Tregurà de Dalt, al restaurant de Ca la Rosa, on hem reservat el dinar, avui més merescut que mai. El menú és abundant, com es habitual aquí, i dinem en un ambient alegre i relaxat.
Realment ha estat un bon final de curs.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 14:
Cervià de Ter - Jafre

Data: 28 de maig 2022
Assistents: 21
Distància: 13,4 km

El camí d’avui passa entre gegants alterosos que ens miren indiferents des de la seva alta copa, tots perfectament arrenglerats. Els gegants son amables i ens protegeixen amb la seva ombra del sol inclement. El camí, ample, de terra, segueix una geometria perfectament traçada des de fa molt de temps i l’aigua del riu alimenta les arrels dels pollancres. Enmig del silenci i la soledat el cant dels aucells hi posa la música. S’alterna el paisatge amb camps acabats de segar de blat i també de colza, però aquests han perdut les flors i el seu característic color groc.
Passem el riu per un pontó de formigó i busquem un lloc a l’ombra que finalment ens ofereix el moli d’en Vinyals, un conjunt de construccions de pedra revestides del color verd intens de l’heura que amablement l’embolcalla. Un pedrís corregut de pedra amb vistes al riu ens permet reposar i esmorzar, el lloc és agradable.
Reprenem el camí passant per sota la via del tren i trobem un altre molí, el de la barca, que han preservat i col·locat sobre una pedra; més que un moli sembla una casa pairal molt ben conservada amb una torre circular amb merlets.
L’església romànica de Sant Llorenç de les Arenes, construïda l’any 1236 per l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, ens espera en un racó del camí mostrant la seva espadanya amb la creu de Malta.
Ara el camí és asfaltat i dona accés a diversos masos. El paisatge alterna els camps i el bosc de pins i alzines.
Travessem el riu per una pas habilitat al costat de la presa de Colomers, passat el qual divisem el poble de Colomers, sense arribar a entrar-hi. En aquests entorns bàsicament plans els pobles s’encimbellen dalt de turons, i es repleguen sobre si mateixos per protegir-se qui sap si de gent hostil, o del temps inclement. L’últim poble i el final, Jafre, el veiem lluny al final d’una llarga recta traçada amb tiralínies. Ara el sol es mostra inclement i sembla que no avancem. Quan arribem, ara sí ens mereixem una cervesa ben fresca, que es fa gruar desprès de travessar tot el poble fins el capdamunt. Però està bé el que bé acaba.
L’etapa no ha estat dura, i el temps, en general, amable.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 13:
Girona - Cervià de Ter

Data: 14 de maig 2022
Assistents: 17
Distància: 17,5 km

Un cop més, i amb extrema puntualitat, a les 7 del matí l’autocar ha arrancat des del Museu Municipal.
El primer que hem de fer notar és que avui, per causes diverses, hem estat només 17 caminaires, en lloc dels 24 aproximadament de les darreres etapes. Això sí, animosos i amb ganes de caminar.
El viatge, tot per autopista, és ràpit i a les 8 i deu ja aparquem davant del pavelló Fontajau de Girona on, després de la foto de rigor, comencem la caminada.
El primer tram, a tocar del riu, és molt bonic però aviat ens trobem amb un petit entrebanc: el camí està barrat. Hem hagut de fer una marrada no molt llarga per tornar al caminet marcat tot passant molt a prop de l’Hospital Josep Trueta de Girona.
La camí ens porta a Sarrià de Ter on recuperem la Via Verda pel costat de l’autovia, passant primer per una zona industrial i després pel poble pròpiament dit.
Ha estat una mica complicat trobar un lloc adient per esmorzar (un dels moments important de cada caminada). Finalment, caminant al costat d’un rec, hem vist el lloc adient.
Tota l’etapa, com les darreres, té un mínim desnivell. Gran part del paisatge és força bonic, però hi ha moments que el trobem una mica monòton.
Això sí, durant tot el camí sentim cantar els ocellets i gaudim de molta arbreda. Cal fer notar que aquest cronista suplent no té nocions de flora i fauna com el titular que avui no ha pogut venir, i per això no us ho pot detallar.
Passem pel costat de Medinyà i seguim endavant sota un sol poderós fins que, suats i assedegats, arribem al final d’etapa a Cervià de Ter quan només falten deu minuts per la una.
Ens hauria agradat visitar el Monestir de Santa Maria de Cervià però ens hem de conformar en veure’l per fora (com sempre!).
Això sí, a Cervià de Ter aprofitem per fer la “clareta”, o similar, a un bar de poble.
Realment la caminada ha estat una mica dura a causa de la calor, quasi d’estiu, que sembla que ja ha arribat. Potser aviat haurem de planificar la sortida a fer el cim (i dinar) de final de temporada i deixar aquestes etapes per passat l’estiu.
Francesc

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 12:
Bonmatí - Girona

Data: 30 d'abril 2022
Assistents: 24
Distància: 16 km

Durant el viatge amb autocar cap a Bonmatí es veu el sol enteranyinat i velat per una capa de núvols. Així estarà tot el matí, a estones amenaçant una pluja que finalment no caurà.
Comencem a caminar a dos quarts de nou. La ruta segueix essencialment el camí del carrilet d’Olot a Girona, pla i vorejat de camps sembrats i arbres fruiters, amb una àmplia gama de colors brillants degut a les últimes pluges. Es un vial molt freqüentat pels veïns dels pobles, caminant o amb bicicleta. Avui és més suportable perquè tenim una capa de núvols a sobre.
El camí del carrilet va paral·lel a la carretera i a un canal d’aigua del Ter, regulat per rescloses i preses que donaven la força motriu a les moltes fàbriques que s’hi van instal·lar a finals del segle XIX i començaments del XX. Tota l’enginyeria hidràulica és remarcable. Ara la majoria està en desús perquè les fàbriques han tancat.
Cal remarcar la fàbrica Berenguer, d’estil modernista i amb un petit jardí escultòric amb formes vegetals i animals, similars als jardins Artigues de la Pobla de Lillet de l’arquitecte Gaudí, però que en aquest cas les figures fantasioses són el caprici d'un paleta que no seguien cap traç de l'arquitecte de l’edifici.
Esmorzem al pati de l’antic palau Comtes de Berenguer (també conegut com Molí de Benages o Cal Comte), un centre d’estiueig dels comtes, ara en mal estat i del qual s’ha restaurat una part. Ens instal·lem en un pedrís, sobre una feixa, amb vistes als arbres de ribera del Ter.
Més endavant trobem un antic pas de barca, on ara hi ha un restaurant i un mirador sobre el riu. Antigament hi havia una barca que travessava el riu ajudant-se d’un cable. També, des d’aquí, es feien viatges fins a Girona, portant fruites de l’horta a la ciutat.
Més avall, en un braç del riu, han construït un parc d’aigües braves on hi trobem un nombrós grup de nens que practiquen el ràfting.
El camí es plàcid, a estones monòton, però la panoràmica sobre les serralades llunyanes i els turons i ermites ens distreuen. En arribar prop de Salt passem pel mig d’horts urbans, en una gran plana que limita amb la Devesa de Girona.
Arribem a l’autocar, aparcat al costat del Pavelló d’Esports Fontajau, després de travessar el mercat ambulant dels dissabtes, veritable Babel de races i llenguatges. Alguns prenen un refresc a peu dret i d’altres aprofiten per fer altres coses.
En resum, una passejada tranquil·la i planera, i amb un temps agradable.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 11:
Sant Miquel de Maifrè - Bonmatí

Data: 2 d'abril 2022
Assistents: 24
Distància: 16,8 km

Sortim quan l’albada encara no s’ha manifestat i durant el viatge el cel es va il·luminant progressivament entremig dels núvols. Avui està previst que faci molt de fred i vent, però en realitat el fred no serà tant, però el matí seguirà ennuvolat.
L’autocar ens deixa prop de Sant Miquel de Maifrè, en la carretera que des del Pasteral arriba al pantà de Susqueda.
Refem el camí per la carretera asfaltada, emmarcats per les parets alteroses d’aquesta vall amb grans pedres cobertes de vegetació. Caminem sols, no passa ningú; de tant en tant algun cotxe. El camí es fa pesat per la duresa de l’asfalt, tot i que la vista es distreu amb el paisatge i la làmina d’aigua del riu que ens acompanya. A la llunyania, alguns masos esparsos puntegen el paisatge, assentats en plans elevats. Una família de senglars passeja per l’altre banda del pantà buscant el seu esmorzar diari. Un cotxe, que deuria anar despistat, està encastat en un arbre del voral de la carretera. I més asfalt, per avorrir un camell.
Quan arribem a la presa del Pasteral ens aturem a esmorzar en un bar. Avui es un esmorzar de luxe: taules i cadires, cafè, pastís, bombons, begudes... i cava! Cal celebrar que una parella de companys de camí s’ha afegit al club dels avis. Un escàndol al que no ens tenen acostumats! Desprès, és clar, ens costa arrencar.
Agafem el camí de l’antic carrilet Olot-Girona, totalment pla i molt concorregut per ciclistes i vianants; a banda i banda camps llaurats i els pobles de La Cellera de Ter i Anglès. El camí és de terra i a intervals travessa per sota de ponts amb arcades de totxo i deixa enrere alguna estació ben conservada i reconvertida. Cap a migdia comença a sortir el sol i ens anem traient roba d’abric.
A la sortida d’Anglès, passem pel costat de les restes, molt degradades i envaïdes per la vegetació, d'una antiga farga construïda per transformar el ferro, del conjunt d'edificis hi destaca la torre d'obra vista.
Ja a la vora de Bonmatí, final d’etapa on ens espera l’autocar, una caminaire necessita unes fregues al peu per seguir endavant, res d’importància. Finalment, entrem a Bonmatí per un gran pont sobre el Ter.
Ha estat una etapa plàcida i molt planera, feta amb un bon ritme.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 10:
Savassona - Sant Pere de Casserres

Data: 19 de març 2022
Assistents: 23
Distància: 10 km

Avui, quan em poso a escriure, em venen ganes de deixar la ploma al tinter perquè no em veig capaç de descriure la bellesa dels paisatges que hem recorregut. La meva impressió és com entrar en un bosc encantat d’un conte de fades, un bosc amb un passat llunyà ple d’històries reals i imaginàries i llegendes ancestrals.
El dia i el temps atmosfèric han ajudat a crear aquest ambient gris i plujós que, combinat amb el silenci, ens concentra en nosaltres mateixos, sempre atents a no caure en un terra relliscós.
La primer part, que ja coneixíem del final de l’etapa anterior, és el fantàstic conjunt del bosc de Savassona, amb pedres de formes i inscripcions del temps de la prehistòria. Deixem enrere les pedres i ens enfilem a Sant Feliuet de Savassona, una ermita romànica encimbellada en un rocam que domina extensament tota la plana. A partir d’aquí, descendim fins a la riera per un caminoi sembrat de fulles, estret, dins un bosc d’alzines i pins i el sota bosc ple de màquia entremesclada amb petites flors de diferents colors: groc, blau, violetes, etc.
Així arribem a Fussimanya i esmorzem en un petit parc públic, sota mateix d’un restaurant. Allí s’ens afegeix un gos que ens acompanyarà la resta de la caminada. D’allà tornem a baixar per un camí estret i relliscós, que ens aproparà al final. El camí fa baixades pronunciades i pujades fortes, amb un tram amb escales de pedra, que van agafant nivell i ens porten a la part alta dels espadats que emmarquen el pantà de Sau. Al fons albirem la silueta inconfusible del monestir de Sant Pere de Casserres, amb el seu campanar romànic.
Abans, hem passat per una riera seca amb grans blocs de pedra a la llera entapissats de molsa i líquens donant una sensació estranya de màgia verda que enamora; potser des de dins el bosc espès ens han observat els follets i les fades...
L’excursió no ha estat llarga però si molt dificultosa pels forts desnivells i el terreny relliscós, res però que uns muntanyencs experimentats no puguem superar. Abans d’entrar al recinte del monestir, en Francesc ha telefonat l’amo del gos, que duia el número al collar i ens havia acompanyat fins aquí, perquè el vingués a recollir.
I al final la cirereta del pastís: la sensació forta i agradable que ens produeix el conjunt de pedra del monestir, i encara més l’interior de l’església, imponent, on s’aprecia perfectament la fàbrica de pedra nua, una vegada arrabassades les pintures. Tot el conjunt és per admirar i, sobretot, corprenen les proporcions de l’església que tot i la seva grandària estan ajustades a l’ull i l’escala humana. Seria bonic poder veure les pintures que omplien parets i sostres i que malauradament han desaparegut.
En resum, un altre dia inoblidable.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 9:
Manlleu - Savassona

Data: 5 de març 2022
Assistents: 23
Distància: 13,5 km

L’autocar ens deixa avui a Manlleu, davant del Museu del Ter, antic edifici industrial adaptat com a museu local i situat a la vora del riu, just on acaba el canal Industrial de Manlleu, un dels més emblemàtics de la industrialització catalana. Seguirem caminant per sobre d’aquest canal puntejat de tant en tant per pous. Avui el canal és buit, com també ho estan les antigues fàbriques tèxtils que donaven feina a tota la comarca. Ara la feina la fan els xinesos...
Tenim un típic dia d’hivern, amb el cel tapat i una temperatura acceptable (entre 10 i 14 graus). Anem pel passeig del costat del riu entre pollancres i arbres de ribera, amb el sòl entapissat amb les fulles caigudes, que omplen el paisatge de tons marronosos, ocres, i grisos. Mentrestant, al riu s’hi banyen els ànecs i els corbs marins, i també les gavines. Més endavant, ja a Roda de Ter, passem pel costat de l’antic pont que travessa el riu amb una doble arcada de pedra.
Seguim riu avall fins a l’antiga fàbrica La Blava (Tecla Sala), on hi va treballar el poeta Martí Pol. Travessem el parc de la fàbrica, sortim a una placeta on hi ha la Font de la Verge, i ens allunyem del poble. Més endavant trobem una zona de pícnic amb taules i bancs de pedra, a posta per parar i fer un bon esmorzar.
Seguim endavant i ens trobem la Font de les Bruixes sota unes baumes alteroses, esculpides pels elements amb formes capricioses, en les quals alguns esportistes practiquen l’escalada lliure.
El camí ara s’enfila i s’allunya del riu. Una derivada del camí ens porta, pocs metres més enllà, fins a un pou de glaç d’estructura circular rematada amb una cúpula de pedra amb una lluerna al mig.
Deixant enrere la plana de Can Ton Xic, amb camps sembrats, alguna casa de pagès i una casa de colònies, el camí s’enfila pel mig del bosc. En un trencall, deixem la ruta del Ter que recuperarem el proper dia, per anar al castell de Savassona. Travessem la carretera comarcal i el camí s’enfila dret per una mena d’escala de pedra que ens puja directament al castell. És com si assaltéssim el castell pel darrera. Al final del camí estret, arribem al principal que ens deixa a l’entrada del castell. És un castell privat i, des de l’exterior, sembla ben conservat. Se’n tenen notícies des del s. IX i esta situat en un turó estratègic que domina tota la comarca. Dins del mateix conjunt hi ha l’ermita de Sant Pere, del s. XI, amb una fàbrica de pedra magnífica, i en la que es manifesta que van aixecar tota la nau en un segle posterior.
L’aparcament que hi ha a tocar de la carretera és el punt de trobada amb l’autocar. Com que hem arribat abans del previst, per fer temps, entrem al recinte del Bosc Màgic, que haurem de creuar el proper dia per recuperar la Ruta del Ter. És un lloc veritablement màgic, amb formes pètries singulars i algunes inscripcions gravades a les pedres; un llenguatge de signes encara per esbrinar. En resum, una passejada per la història des de temps molt llunyans, trepitjant els mateixos llocs màgics on els nostres avantpassats retien homenatge a la natura. Un dia inoblidable. Gabriel

Veure fotos

Ruta i calçotada
Un tomb pels voltants de Poblet

Data: 19 de febrer 2022
Assistents: 15
Distància: 16,4 km

Avui fem una parada en la Ruta del Ter. És temps de calçots i, com s’ha fet en anys anteriors, a excepció del parèntesi de la pandèmia, ens ve de gust fer una calçotada. És per això que hem triat un restaurant a l’Espluga de Francolí, i hem buscat una ruta pels voltants per obrir la gana abans de dinar.
Es tracta d’un itinerari circular que començarem i acabarem al Monestir de Poblet, caminant pels voltants de la vall del riu Sec.
Ja de bon matí, el cel està totalment cobert de núvols i comencem a caminar amb una temperatura de 13º. Tot el dia seguirà igual, amb amenaça de pluja (que no es farà present gràcies al conveni especial que tenim amb sant Pere), però que en arribar a l’autocar per anar al restaurant ens deixarà caure quatre gotes mal contades.
Seguim una ruta que no està senyalitzada. Un excursionista la va penjar a Wikiloc i ens ha semblat adequada.
Comencem seguint senders amplis que voregen un paisatge de vinyes clapejat amb masses de bosc d’alzines i pins. Aviat veiem al fons el castell de Milmanda, una edificació modesta per tractar-se d’un castell, propietat de la família Torres (Bodegues Torres) que, pel que es veu des de l’exterior, està molt ben arreglada. Ara seguim un sender que s’endinsa en el bosc i a prop trobem una casa de pagès, mig arreglada, amb una taula de formigó i ceràmica i troncs per seure, un lloc adient per l’esmorzar.
En acabar, seguim el sender que ens porta cap el bosc, però un excursionista que ens ha avançat ens diu que el camí està mig perdut i ell mateix ha reculat per seguir la pista ampla que voreja el bosc. Així ho fem també nosaltres i arribem còmodament al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, una antiga ermita que està al costat d’un restaurant, situat al costat del torrent i on hi ha una font, en el terme municipal de Vimbodí.
La ruta que seguim, que ara va per una pista en bon estat, a vegades perdedora perquè hi ha moltes cruïlles sense indicacions, ens porta al castell de Riudabella, impressionant edifici alçat sobre el territori i actualment dedicat a hotel de luxe. Per tancar el cercle, baixem al llit del Riu Sec, amb alguns dubtes i reculades, i seguim pel torrent, ple de grans còdols que ens dificulten el caminar i ens fan ballar. Cosa d’un quilòmetre més enllà ja veiem Poblet a la llunyania, on hi ha l’autocar.
Arribats al restaurant ens espera un bon dinar, a la mateixa sala on ja vàrem estar altres anys. Bona companyia, bon ambient i al final cava, cafè i licors. Tips i contents fem la becaina a l’autocar, arribant a Badalona cap a a dos quarts de sis de la tarda.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 8:
Torelló - Manlleu

Data: 5 de febrer 2022
Assistents: 29
Distància: 12,4 km

El sol, que ja ha sortit a un quart de nou del matí, no es deixa veure quan comencem a caminar des de la zona industrial de Torelló. El termòmetre marca 4 graus, el cel està ennuvolat i ho estarà durant tota la caminada.
Travessem la part baixa de Torelló pels carrers d’una urbanització i seguim un bonic camí entre albers i plataners, per sota del santuari de Rocaprevera, imponent edifici dalt del turó. A la part baixa es veuen les pistes esportives i unes vistes del riu.
Seguim entre camps acabats de llaurar, enmig dels quals un agró blanc ens observa impertèrrit, a voltes sembla plantat com una estàtua. Més endavant ens ubiquem en un petit observatori d’ocells, a tocar del riu, i sí en veiem alguns reposant immòbils a les branques dels arbres, tret d’una família d’ànecs que fan la seva ‘toilette’ matinal al riu.
El camí continua planer i avorrit, el matí també és gris i avorrit i la tropa no està massa animada. Esmorzem en un racó, al costat d’un canal del Ter, després de triar entre altres opcions. (Mes endavant hauríem trobat llocs més agradables, fins i tot amb bancs per seure, però no ho sabíem). L’entorn està limitat per un gran meandre del riu i una fàbrica abandonada que aprofitava el canal del riu.
Arribem a Sant Hipòlit de Voltregà i al fons destaca el santuari de La Gleva. Un petit grup es desvia una mica per no perdre’s la visita del santuari, que val la pena. L’obra actual és barroca, del s.XVIII, i ha estat restaurada desprès de la guerra. Com a curiositat cal dir que aquí hi va estar Mossèn Cinto Verdaguer. La cúpula interior i la façana són molts boniques.
Desprès de travessar el riu, resseguim el passeig fluvial que ja no deixarem fins a Manlleu. Tret de dues petites rescloses de les velles colònies que hi ha a l’entrada de la població, no trobem res més destacable. Aquest vial del costat del riu és molt concorregut pels habitants dels pobles veïns. El traçat s’ha fet recuperant alguns espais de les antigues indústries, ara tancades. Finalment, arribem a la zona esportiva de Manlleu on ens espera l’autocar amb un xofer d’alçada, en Jordi, que ja coneixem d’alguna altra excursió. Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 7:
Sant Quirze de Besora - Torelló

Data: 22 de gener 2022
Assistents: 28
Distància: 12,5 km

Comencem a caminar des de l’estació del tren de Sant Quirze de Besora, on ens ha deixat l’autocar. Avui som una bona colla, està emboirat i amb una temperatura de -3 graus; anem ben abrigats i preparats.
Seguirem el camí ben a prop del riu. El terreny està glaçat i a vegades hem de travessar algun rierol totalment glaçat; fins i tot part del riu Ter està gelat, amb terrasses de pedra platejades de gel. Al començament seguim un tram asfaltat, seguint l’antiga carretera, però aviat la ruta es desvia per baixar quasi a nivell del riu enmig de plataners i bedolls que puntegen i acompanyen aquest matí gris i fred. A la sortida de Sant Quirze hi ha una ermita modernista dedicada a la Madre de Déu de Montserrat feta tota de fusta i acompanyada d’un bosc sorprenent de bambú, capricis d’una antiga colònia fabril.
Desprès de passar per sota la via del tren, seguim un caminoi estret i costerut fet a mitja muntanya i amb esplèndides vistes del riu; el camí està en aquest temps totalment entapissat de fulles de roure... estem en un típic paisatge d’hivern amb tons grisos i marrons, i el cel ennuvolat. Allà baix una parella d’ànecs llisquen per la superfície del riu, ningú més destorba el silenci del lloc.
Esmorzem en un lloc planer a tocar del camí, en unes pedres que semblen posades expressament, potser es una mica d’hora però no trobarem un lloc millor.
Arribem a la colònia Borgonyà, una de les colònies tèxtils més grans i emblemàtiques del Ter, amb una marcada singularitat pel que fa a l'urbanisme, la vida social de la colònia i oferta de serveis als treballadors durant els anys que va estar activa. Popularment era coneguda com la colònia dels Anglesos, malgrat l'origen escocès dels fundadors de la colònia, els Coats, els quals es van associar posteriorment amb els catalans Fabra, conformant així la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir. (Wikipedia)
La fàbrica va tancar definitivament el 1999, i actualment algunes de les cases dels obrers estan habitades i en bon estat de conservació. També es fan visites guiades.
Tot el conjunt fa molta impressió, i és tot un poble amb els serveis complerts per la seva època. Durant bona part del recorregut hem anat seguint el canal esquerra del riu que donava aigua i feia anar les màquines de les fàbriques. Travessem el canal i arribem a la colònia Vilaseca i, unes metres més enllà, a la font de Puig Rubí i a les primeres cases de Torelló. Baixant cap el riu, arribem al passeig fluvial i a la zona industrial, final d’etapa, i amb prou temps per fer una cervesa al bar.

P.D. El dia anterior el cronista es va descuidar de parlar (tot i que es va citar) de la colònia de la Farga de Bebié, també una fàbrica tèxtil, i una colònia de grans dimensions, ben col·locada entre el riu i la carretera que la travessa. Fa pena veure ara aquestes magnifiques construccions buides. La fàbrica va tancar el 2008 i té una estació de tren a la pròpia colònia. Sembla ser que antigament hi havia una farga que aprofitava el mineral de ferro que hi havia per la zona. Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 6:
Depuradora de Ripoll - Sant Quirze de Besora

Data: 8 de gener 2022
Assistents: 22
Distància: 15,4 km

Comencem l’any 2022 amb vint-i-dos caminaires. Al Museu hi fa fred, però no és excessiu, i asseguts amb la mascareta a l’autocar enfilem el camí de Ripoll. Pel camí es va fent de dia de forma progressiva i avui els núvols entelen la sortida de sol, passa un quart de les vuit. Una mica més tard arribem a la planta depuradora de Ripoll. A dos quarts de nou comencem a caminar amb una temperatura de 0º i poc vent.
Anem abrigats perquè els augurs diuen que, com en dies anteriors, farà molt de fred, però no n’hi ha per tant, es pot suportar, tot i que els bassals i part del mateix riu Ter estan congelats. El sol no ens escalfarà gaire perquè al principi passem per zones obagues.
La ruta està ben marcada i fa moltes giragonses per anar salvant les carreteres i passar per sobre els túnels de l’autovia. El camí a vegades ens allunya molt del riu i ens enfila cap a mitja muntanya, per desprès tornar a baixar fins a tocar de la carretera. De fet una part del camí segueix un tram de l’antiga carretera, ara gairebé sense trànsit.
Caminem per senders estrets enmig de boscos d’alzines, roure i avellaners, amb el sòl entapissat de fulles caigudes com una estora de diferents tons marrons. El camí està fet tallant part de la muntanya, la qual mostra les seves entranyes amb diferents tipus de roca, estratificacions i també argila amb còdols. Des de dalt del camí veiem el riu lliscar suaument i pacient cap el seu destí. Fa dies que no plou i els boscos i rierols estan molt secs.
No trobem ningú i en algun sector el paisatge és una mica desolat. Passem a tocar d’un mas amb animals de granja i bestiar, cavalls, rucs...
En un lloc assolellat, on el camí s’eixampla, hi ha un petit muret que aprofitem per seure i esmorzar: entrepà, vi, torrons i neules, i xocolata ens refan de l’esforç.
Deixem enrera l'antiga colònia tèxtil de la Farga de Bebié, molt productiva durant el segle passat però que hagué de tancar definitivament l'any 2008.
El camí segueix fent giragonses, pujant i baixant, per salvar els obstacles naturals. A l’entrada dels boscos de Montesquiu trobem un mas molt ben cuidat per la Diputació de Barcelona, propietària del Castell de Montesquiu i del seu entorn. Entrem als jardins del castell, que té els seus orígens en una torre de guaita del segle IX, en temps de Guifré el Pilós. Té una situació privilegiada per controlar la ruta fins a Ripoll i el Pirineu. L’actual aparença del castell és el resultat de la reforma feta per Eduard Juncadella a començaments del segle XX, apart de realitzar els magnífics jardins. La Diputació de Barcelona ha incorporat la zona a la seva xarxa de parcs naturals.
Des del castell, amb una passejada arribem a l’estació de Montesquiu-Sant Quirze de Besora, final d’etapa. Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 5:
Pantà de Cal Gat - Depuradora de Ripoll

Data: 11 de desembre 2021
Assistents: 21
Distància: 12 km

Un cop més a les 7 del matí, encara negra nit i amb puntualitat com sempre, un grupet de 21 caminadors hem sortit davant del Museu de Badalona. De fet, 48 hores abans estava previst que ho féssim 26 però per diferents causes com: forts refredats, compromisos familiars o, inclús, reaccions a la vacuna Covid, el grup ha quedat reduït a 21 caminadors; això sí, molt animosos i amb ganes de treure’s el fred si calgués.
L’etapa ha començat on havia acabat l’anterior, al pantà de Cal Gat poc més avall de Sant Joan de les Abadesses. Molt aviat s’ha pogut constatar que feia fresqueta però clarament menys que a l’anterior etapa. Abans de començar pròpiament la ruta, s’ha entrat al recinte de l’Agrupació Esportiva Ripollès (AER) no per jugar a pàdel, tennis, fer natació ni cap altre activitat de les que hi ha, sinó per veure el pantà de Cal Gat on hi ha una caseta de guaita per contemplar les aus del lloc.
Després ja hem enfilat la Ruta del Carbó o del Ferro. Un camí per on, en el seu dia, passava el carrilet. El lloc és molt bonic, al costat del riu, però amb l’inconvenient que està asfaltat, cosa que no ens agrada als caminadors.
Com aquell que no fa res ens hem plantat als afores Ripoll, no en el centre històric. Llavors “el jefe” ha vist que la guia està equivocada. Marca unes tres hores per fer aquest recorregut quan hi hem dedicat menys d’1 hora i mitja; i no és que voléssim, que consti!
S’ha esmorzat sense gaire presa, asseguts de cara el sol i donant l’esquena al riu. (Felicitats Carme per l’imminent aniversari!) S’ha decidit allargar una mica l’etapa d’avui que estava planificada segons la guia i hauria estat molt curta.
Efectivament, a un quart de dotze ja estàvem prop del càmping La Solana del Ter, on ens esperava l’autocar. Hem demanat al xofer que anés a esperar-nos més avall. Això ha permès allargar la caminada uns 45 minuts més, passant per llocs sense asfaltar molt bonics, pel costat del riu i pel bosc. Al punt del migdia hem acabat l’etapa allargada a la Depuradora d’Aigües de Ripoll.
En total s’han caminat entre 11 i 12 quilòmetres (segons els diferents aparells de mesura), en unes 2 hores 40 minuts efectives, un temps fresquet però bo i amb desnivell zero, més aviat descendent. Hem arribat a casa cap a un quart de dues. Fins a la propera etapa (el 8 gener ja passades les festes), tot esperant que la crònica la faci el cronista “oficial” i no el “suplent” com avui.
Francesc

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 4:
Sant Pau de Segúries - Pantà de Cal Gat

Data: 27 de novembre 2021
Assistents: 21
Distància: 16,6 km

Com sempre, hem sortit amb puntualitat a les 7,00 del mati del Museu i hem arribat fins a Sant Pau de Segùries una mica abans de les 9,00 del mati. Comencem a caminar, anem molt abrigats perquè fa molt fred, estem a -1 graus. Al poble no es veu ningú pel carrer. Fa poc han inaugurat una nova ruta que va fins a Sant Joan de les Abadesses, en paral·lel a la carretera, amb ponts de ferro sobre el riu i les rieres. Quan portem un tram ens adonem que hem deixat enrere la ruta del Ter; però més endavant trobem un trencall que ens hi porta.
Pensem que aquesta ruta del Ter antigament ja la feien servir els romans, i de fet aquí mateix a Sant Pau de Segúries s’ha descobert un tram de calçada romana. En fi, ens enfilem fins trobar un camí, que en paral·lel al riu va unint diferents masies.
La vall del Ter es àmplia i està emmarcada per fileres de muntanyes, les més altes del fons nevades de fa poc; els prats d’un verd intens i els diferents colors dels arbres li donen al paisatge un to aquarel·lat. El sol serà escàs durant tota l’excursió, però no fa vent i el fred és suportable.
El traçat va seguint més o menys unes canalitzacions d’aigua del riu, el qual amb petits salts i minicentrals elèctriques va donant electricitat als pobles i antigues colònies tèxtils. L’empresa Estebanell es va fundar el 1910 i va començar precisament a Sant Pau de Segúries, per dotar d’electricitat les seves fàbriques. Actualment l’empresa, amb seu a Granollers, és una comercialitzadora d'electricitat
De manera que aquest riu, quasi des del començament, és un motor de la indústria i ha afavorit el desenvolupament dels pobles al llarg del segle XX.
Ens aturem a esmorzar en un racó davant d’una minicentral elèctrica, asseguts sobre el mur de contenció del riu i davant d’un canal d’aigua, enmig de plàtans alterosos.
El camí ara està entapissat de fulles, i amb els marges de pedra i l’alineació dels arbres ofereix una perspectiva i un ambient serè plàcid. No hi ha gaires desnivells. Travessem el riu per alguns ponts i anem seguint masies aïllades de magnifica factura, actualment reconvertides en cases rurals, algunes totalment i d’altres que comparteixen amb les feines pròpies del camp. Algunes són restaurants. Tot plegat emmarcat en un paisatge plàcid i bucòlic.
Abans d’entrar a Sant Joan e les Abadesses, enllacem amb la Ruta del Ferro que uneix Ogassa amb Ripoll, però abans ens desviem per veure l’esplèndid gorg de Malatosca amb un doll d’aigua potent i un petit llac, tot rodejat d’arbres alts que li donen un ambient de frescor, fins i tot a l’estiu.
La Ruta del Ferro segueix un antic carrilet, i es conserva l’estació de Sant Joan de les Abadesses. És pràcticament plana i ens porta al final de l’etapa, que hem situat al Pantà de Cal Gat, uns quatre quilòmetres més enllà de Sant Joan. Tot just abans de pujar a l’autocar, ens cau a sobre una barreja de pluja i neu. Arribem a Badalona cap a les 14,30, una mica cansats però amb sensacions agradables.
Gabriel

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 3:
Vilallonga de Ter - Sant Pau de Segúries

Data: 16 d'octubre 2021
Assistents: 26
Distància: 13,7 km

El cronista d’avui, suplent del suplent, s’ha esforçat per reflectir en unes línies la seva impressió d’aquesta etapa que ha comptat amb alguna cara nova i l’absència d’altres més clàssiques que en aquesta ocasió no han pogut venir.
Vilallonga de Ter, inici d’etapa, ha despertat amb un dia clar, amb una temperatura fresqueta però agradable i el teló de fons dels cims de les muntanyes coberts de neu. El camí d’avui, ha transcorregut, seguint el riu Ter per un tram més aviat planer, per boniques i frondoses fagedes i avellanedes que amb els seus colors tardorals han vestit el paisatge de placidesa i elegància.
Compartint alguns trams asfaltats, a les parts urbanes, el camins han travessat zones de gran tradició ramadera, que cada vegada més van perdent terreny a favor del turisme de tot l’any, i també restes d’economies avui perdudes del tot: una antiga explotació de carbur i algunes instal·lacions de producció d’energia elèctrica a petita escala.
Aquest tram de ruta ens ha portat a la Roca, poblet aixecat sobre un escarpat rocós i amb un mirador obert a la plana de Llanars, la segona població de la ruta, amb una bonica església romànica (s. XII, tancada). Més endavant, Camprodon ens ha rebut amb el seu habitual formigueig de visitants i el gràcil Pont Nou sobre el Ter (s. XIII, fotografies obligades). Sant Pau de Segúries ha tancat el rosari de pobles del dia.
Els ponts i les fonts han estat elements constants de la ruta fluvial: la Font Blanca, la Font Negra (amb un ampli espai d’esbarjo); la font i el pont històric del Molí a l’entrada de Llanars (on hem esmorzat); la font i l’oratori de la Mare Déu del Raïm; la font de Forcarà i el parc de la Mare de Déu de la Font de Camprodon, amb la gran riquesa cromàtica de la Tardor.
A partir d’aquí, el camí del Sitjar, una mica elevat respecte del riu i de la carretera, ens ha portat al final de l’etapa situada set quilòmetres més enllà. A estones seguim una sèquia que a manté el nivell amb un gràcil aqüeducte. Abans d’arribar al final, deixem enrere El Carbur de La Ral, antiga explotació d’aquest mineral que s’utilitzava com a sistema d’il·luminació fins a l’aparició de l’electricitat.
A Sant Pau de Segúries ens espera l’autocar per retornar a cap a casa, on arribem abans de les tres de la tarda, hora prevista. Fins a la propera!
Enric

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 2:
Setcases-Vilallonga de Ter

Data: 16 d'octubre 2021
Assistents: 21
Distància: 8 km

Per segon dia, després de l’aturada pandèmica, ens hem posat en marxa per fer la segona etapa de la Ruta del Ter. El passat dia 2 vam anar exclusivament al naixement del riu.
Avui tocaria començar, més o menys, a l’ Hostal Pastuira però fins a Setcases hi ha un tram de 4 quilòmetres per carretera, el que és enutjós i perillós, de manera que ho hem obviat per començar a Setcases. El nom de la població és enganyós perquè avui dia n’hi ha moltes més que 7 de cases.
Com sempre, s’ha sortit a les 7 en punt del davant del Museu de Badalona. Avui érem 21, nombre lleugerament inferior al de la primera etapa, però força nombrós. Hem d’alegrar-nos perquè el viatge en autocar és una mica més curt que l’anterior fins a Vallter 2000. Hem baixat de les 2 hores i 30 minuts a les 2 hores justes.
Dia fresquet, no a Badalona però sí a Setcases. A l’arribar s’ha buscat el bar per utilitzar la “toilette” i fer un cafè o similar. El primer s’ha pogut fer però el segon no perquè “la cafetera encara estava freda”. Mentrestant, s’ha pogut visitar l’església. La guia de la ruta diu que a la primera part de recorregut “el sender és estret i puja de valent”. Carai si ha pujat!
Al final de la forta pujada, sempre per la part obaga de la muntanya i sense l’escalfor del sol, hem aprofitat per esmorzar en un pla una mica assolellat. Cal agrair-li a la Isabel les coques que ella mateixa ha fet per acompanyar el cafè que un company havia de portar, però aquest no ha pogut venir i en hem quedat sense el cafè esperat. Quin luxe menjar coca i xocolata ! Gràcies Isabel.
A mida que s’ha anat aixecant el matí el dia ha estat esplèndid, sense calor ni fred. La senyalització del camí és acceptablement bona, encara que no sempre.
Si estem seguit la ruta d’un riu, la lògica diu que ha de fer baixada des del naixement fins la desembocadura al mar, però ja hem vist que els camins per on passem no és així. De totes maneres la segona part de l’etapa sí que ha estat més aviat de baixada. Hem tingut sol, vegetació, tanques de bestiar (que hem hagut d’obrir i tancar en diverses ocasions), rierol, cavalls... Hem passat per Llebró... En definitiva, una magnífica etapa fins arribar a Vilallonga de Ter, on ens esperava l’autocar.
Abans de tornar, però, un esdeveniment: la Rosa ha volgut invitar-nos per celebrar els seus 80 anys, que en realitat va complir el març del 2020 però que “el bitxet” ens ho va endarrerir fins ara. De manera que la festa s’ha acabat amb begudes (principalment cerveses), olives i patates. Moltes gràcies a la més veterana i en forma del grup, i que per molt de temps puguem comptar amb ella!
El viatge de tornada ja no arribà a les 2 hores. Ara no més ens cal esperar la propera etapa!
Això es tot. Avui aquesta crònica és d’un “suplent”, per absència del “cronista titular” a qui desitgem que ja estigui recuperat per la propera.
Francesc

Veure fotos

Ruta del Ter
Etapa 1:
Ulldeter

Data: 2 d'octubre 2021
Assistents: 26
Distància: 8 km

Avui recomencem les excursions del grup desprès de 586 dies de parada, per culpa d’un ‘bitxet’ microscòpic que té molt mala llet i que li diuen Coronavirus - Covid-19, en fi, no cal dir res més, que ja s’ha escrit molt sobre el tema.
Hem sortit del Museu com sempre a les 7,00 del mati, puntuals. Avui havíem de ser 32 i al final ens hem quedat en 26. Desprès d’aquesta llarga parada involuntària hi havia moltes ganes de tornar a caminar i retrobar-nos; això si amb mascareta i mantenint les distàncies. El xofer anava encapsulat en una pantalla de metacrilat.
El viatge és llarg i el paisatge es va tornant més verd i boscós a partir de Ripoll. Enfilem la vall de Camprodon, seguint el curs del Ter, arribem a Setcases i continuem fins a l’estació d’esquí Vallter 2000, on ens deixa l’autocar. Ja són les 9,30 del matí, fa fresca (estem a 11º), el cel és clar, el sol està ja amunt: tot és ideal per caminar. Enfilem el corriol que mena al refugi d’Ulldeter, enmig dels boscos i remuntant el curs del riu, camí molt senyalitzat i fressat pels excursionistes. Han posat alguns ponts de fusta sòlids per travessar el riu, desprès que alguns ja deteriorats caiguessin a l’aigua. Arribem al refugi cap a les 10,00 i fem una parada per esmorzar.
Desprès de mitja hora de parada continuem amunt en direcció al naixement del riu. El pendent és fort, en poca estona es puja un desnivell de 400 m. La pujada es lenta per l’esforç i l’alçada que sembla que et falti oxigen; això i que no estem entrenats per a aquestes alçades. Ara l’aire és fresquet i cal d’abrigar-nos una mica; desprès ja ens traurem roba perquè el sol apreta.
Arribats a un pla, seguim la pista principal que mena al Coll de la Marrana que aviat deixem per seguir un corriol a la dreta, per un terreny pedregós alternant amb prats alpins i arbusts, i travessem els rierols afluents del riu. Aquests dies tot està bastant sec, però en èpoques de més pluja, aquesta prats estan molls i plens de tossals. Així arribem a les runes de l’antic refugi d’Ulldeter acabat el 1909, obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell i que, lamentablement, ara està destruït.
(Viquipèdia: "Aquest primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el segon refugi de muntanya de Catalunya (el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899) i el primer d’Espanya. Construït amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa.")
El naixement del riu està emmarcat per un semicercle fet amb grans pedres tallades i posades una sobre l’altra, i per sota hi ha la surgència del riu. Aquí ens fem la foto de conjunt.
La baixada fins al refugi és plàcida. Pel darrera ens empaiten els núvols blancs i esfilagarsats que comencen a ocupar el Coll de la Marrana, indicant un possible canvi de temps.
Mentre nosaltres baixem, grups esparsos d’excursionistes comencen l’ascensió al coll. Continuem pel corriol fins a l’aparcament on ens espera l’autocar. Ja són les 13,00 hores.
Dins de l’autocar ens refem amb fruits secs, galetes i xocolata, i n’hi ha que troben a faltar el vermut (com ens hem tornat!).
Arribem a casa cap a les 15,30; una mica cansats però molt contents. Penso que, en general, ha estat un bon inici de temporada.
Gabriel

Veure fotos

Comencem la ruta del Ter

Situat a l'extrem nord-oriental de Catalunya, el riu Ter inicia el seu curs als Pirineus i desemboca a la mar Mediterrània. Amb una longitud de 208 Km i una superfície de conca de 3.010 KM2, és juntament amb el Llobregat, el riu de més recorregut de la xarxa hidrogràfica Pirineus-Mediterrània. El riu neix a Ulldeter, dins el terme municipal de Setcases, a uns 2.400 metres d'altitud i desemboca a la Gola del Ter, al municipi de Torroella de Montgrí-L'Estartit, després de travessar cinc comarques de Catalunya: Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà.
A la conca del Ter s'hi poden reconèixer la majoria de paisatges naturals d'arreu d'Europa, tota una varietat i riquesa paisatgística que s'explica pel seu enclavament geogràfic, les diferències altitudinals i orogràfiques i l'àmplia variabilitat climàtica que presenta. És un recorregut per la diversitat naturalista, cultural i històrica de Catalunya i també vol ser un just homenatge a un dels seus rius més “treballadors”. La ruta permet descobrir el llegat que el riu ha anat deixant a cantó i cantó de les seves ribes, símbols del dinamisme de la seva gent. I permet també descobrir un paisatge canviant: alta muntanya alpina, mitja muntanya, agrari, costaner, urbà, riberenc i aiguamolls. (Extret de la web ww.rutadelter.cat)



PROPERA SORTIDA:
FINAL DE TEMPORADA
BONES VACANCES!





RUTES ANTERIORS


GR 7. SANT LLORENÇ DE MORUNYS -
COLL DE LA TEIXETA (PRIORAT)


GR 5. SITGES - CANET DE MAR


MERIDIÀ VERD


GR 175. RUTA DEL CÍSTER


GR 2. LA JONQUERA-SANT ADRIÀ


MONTSERRAT-NÚRIA

ALTRES SORTIDES


PENYES ALTES DEL MOIXERÓ


BALANDRAU


VIMBODÍ-MONTBLANC
CALÇOTADA 2018


BASTIMENTS


UN TOMB PEL PAPIOL


MONTBLANC-ROJALS
CALÇOTADA 2020


RUTA IMAGINÀRIA PER A CONFINATS